| L'esperanto va ser desenrollat a finals de la [[Anys 1870|década de 1870]] i a principis de la [[Anys 1880|década de 1880]] pel oftalmòlec polac Dr. Luis Lázaro Zamenhof. Despuix de dèu anys de treball —lapsus que Zamenhof va passar traduint lliteratura a l'idioma, aixina com escrivint prosa i versos originals—, la primera gramàtica de l'esperanto va ser publicada en [[Varsòvia]] en [[juliol]] de [[1887]]. La sifra de parlants va créixer ràpidament durant les décades següents, en un principi en l'Imperi rus i l'Europa central i oriental, despuix en Europa occidental, [[Amèrica]], [[China]] i [[Japó]]. En els primers anys del moviment, els esperantistes solament mantenien contacte per correspondència, fins que es va realisar el primer Congrés Universal d'Esperanto en la ciutat francesa de Boulogne-sur-Mer en l'any [[1905]]. Des de llavors, els congressos mundials s'han organisat en els cinc continents any rere any llevat durant les dos Guerres Mundials. | | L'esperanto va ser desenrollat a finals de la [[Anys 1870|década de 1870]] i a principis de la [[Anys 1880|década de 1880]] pel oftalmòlec polac Dr. Luis Lázaro Zamenhof. Despuix de dèu anys de treball —lapsus que Zamenhof va passar traduint lliteratura a l'idioma, aixina com escrivint prosa i versos originals—, la primera gramàtica de l'esperanto va ser publicada en [[Varsòvia]] en [[juliol]] de [[1887]]. La sifra de parlants va créixer ràpidament durant les décades següents, en un principi en l'Imperi rus i l'Europa central i oriental, despuix en Europa occidental, [[Amèrica]], [[China]] i [[Japó]]. En els primers anys del moviment, els esperantistes solament mantenien contacte per correspondència, fins que es va realisar el primer Congrés Universal d'Esperanto en la ciutat francesa de Boulogne-sur-Mer en l'any [[1905]]. Des de llavors, els congressos mundials s'han organisat en els cinc continents any rere any llevat durant les dos Guerres Mundials. |