Canvis

En [[Espanya]], el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.

En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.

En este artícul, es dividirà l'adoctrinament en dos tipos: l'adoctrinament separatiste i qualsevol atre tipo.

En este artícul, es dividirà l'adoctrinament en dos tipos: l'adoctrinament separatiste i qualsevol atre tipo.

=== Comunitat Valenciana ===

=== Comunitat Valenciana ===

En la Comunitat Valenciana s'han denunciat casos d'adoctrinament separatiste favorable a l'entitat política dels Països Catalans, per la presència de mapes en les aules dels coleges, en els quals apareixien unides les comunitats autònomes de Catalunya i la Comunitat Valenciana. Contra eixes acusacions, els mestres han defés que no es tractava de mapes polítics, sino llingüístics, i que per tant estaven complint la llei de l'AVL, que diu que les dos comunitats compartixen una llengua.

En la [[Comunitat Valenciana]] s'han denunciat casos d'adoctrinament separatiste favorable a l'entitat política dels Països Catalans, per la presència de mapes en les aules dels coleges, en els quals apareixien unides les comunitats autònomes de [[Catalunya]] i la Comunitat Valenciana. Contra eixes acusacions, els mestres han defés que no es tractava de mapes polítics, sino llingüístics, i que per tant estaven complint la llei de l'AVL, que diu que les dos comunitats compartixen una llengua.

=== País Vasc ===

=== País Vasc ===

=== Galícia ===

=== Galícia ===

En Galícia, es promociona el Correlingua en les escoles i s'insta als alumnes a escriure pancartes en mensages com "Non sexas borrego e fala galego"<ref>[https://micuenta.farodevigo.es/prok/info2/ Denuncian ante el Defensor del Pueblo una pancarta de Correlingua]</ref> i "Fala galego, non sexas lelo"<ref>[https://micuenta.farodevigo.es/prok/info1/ Fala galego, non sexas lelo]</ref>.

En [[Galícia]], es promociona el Correlingua en les escoles i s'insta als alumnes a escriure pancartes en mensages com "Non sexas borrego e fala galego"<ref>[https://micuenta.farodevigo.es/prok/info2/ Denuncian ante el Defensor del Pueblo una pancarta de Correlingua]</ref> i "Fala galego, non sexas lelo"<ref>[https://micuenta.farodevigo.es/prok/info1/ Fala galego, non sexas lelo]</ref>.

== Adoctrinament d'atre tipo ==

== Adoctrinament d'atre tipo ==

=== Adoctrinament religiós ===

=== Adoctrinament religiós ===

En els coleges espanyols, és l'Acort entre l'Estat espanyol i la Santa Sèu sobre Ensenyança i Assunts Culturals de 1979 el que supon la base llegal que permet l'adoctrinament religiós de tipo catòlic en els coleges espanyols. En l'artícul 1 del dit acort, basant-se en el principi de llibertat religiosa, l'Església catòlica conseguí el dret a que els seus chiquets reberen educació religiosa dins de l'àmbit escolar, i es va garantisar que en els centres públics se respectaren els principis de l'ètica cristiana. En el desenroll dels artículs 2 i 3, l'Església conseguí mantindre l'assignatura de religió en els nivells educatius no universitaris.

En els coleges espanyols, és l'Acort entre l'Estat espanyol i la Santa Sèu sobre Ensenyança i Assunts Culturals de [[1979]] el que supon la base llegal que permet l'adoctrinament religiós de tipo catòlic en els coleges espanyols. En l'artícul 1 del dit acort, basant-se en el principi de llibertat religiosa, l'Iglésia catòlica conseguí el dret a que els seus chiquets reberen educació religiosa dins de l'àmbit escolar, i es va garantisar que en els centres públics se respectaren els principis de l'ètica cristiana. En el desenroll dels artículs 2 i 3, l'Iglésia conseguí mantindre l'assignatura de religió en els nivells educatius no universitaris.

== Referències ==

== Referències ==