Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[1825]]-[[1869]]), va ser una poeta i escritora espanyola del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]]. | + | '''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[Castelló de la Plana]], [[8 de febrer]] de [[1825]] - [[Barcelona]], [[1869]]), fon una poeta i escritora [[Valencians|valenciana]] del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]]. |
| | | |
− | Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] Va ser nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en [[1842]] va ser sòcia de mèrit del Liceu de Valladolit i a l'any següent del Liceu de Valéncia. En l'any [[1846]] va ser nomenada membre corresponsal de la Societat Filomática de [[Barcelona]]. Va estar casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869. | + | == Biografia == |
| + | |
| + | Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] Fon nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en l'any [[1842]] fon sòcia de mèrit del Liceu de [[Valladolit]] i a l'any següent del Liceu de [[Valéncia]]. En l'any [[1846]] fon nomenada membre corresponsal de la Societat Filomàtica de [[Barcelona]]. Estigué casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869, a l'edat de 44 anys. |
| | | |
| == Obra == | | == Obra == |
| + | |
| Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com: | | Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com: |
| + | |
| * Revista Vascongada (Bilbao, 1843) | | * Revista Vascongada (Bilbao, 1843) |
| * L'Eco Lliterari (Valéncia, 1844) | | * L'Eco Lliterari (Valéncia, 1844) |
| * La Lira Espanyola (Càdis, 1847) | | * La Lira Espanyola (Càdis, 1847) |
− | * El premi de la virtut, en la revista El Geni, dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de 1845. | + | * El premi de la virtut, en la revista ''El Genio'', dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de 1845. |
− | * Malvina de Serhati, que va ser publicada en La Lira Espanyola. Semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de 1846. Varen ser escrites per encàrrec. | + | * Malvina de Serhati, que fon publicada en ''La Lira Española'', semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de 1846. Varen ser escrites per encàrrec. |
| | | |
| El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants. | | El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants. |
Llínea 15: |
Llínea 19: |
| La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, Malvina és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages. | | La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, Malvina és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages. |
| | | |
− | Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines la mentor de les quals era Carolina Coronat. | + | Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines, la mentor de les quals era Carolina Coronat. |
| | | |
− | Va publicar en El Pensil del Bell Sexe, suplement especial de El Geni, dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronat, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda. | + | Va publicar en El Pensil del Bell Sexe, suplement especial de El Geni, dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronado, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda. |
| | | |
| [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |