Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
129 bytes afegits ,  18:52 22 gin 2022
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[1825]]-[[1869]]), va ser una poeta i escritora espanyola del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]].
+
'''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[Castelló de la Plana]], [[8 de febrer]] de [[1825]] - [[Barcelona]], [[1869]]), fon una poeta i escritora [[Valencians|valenciana]] del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]].
   −
Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] Va ser nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en [[1842]] va ser sòcia de mèrit del Liceu de Valladolit i a l'any següent del Liceu de Valéncia. En l'any [[1846]] va ser nomenada membre corresponsal de la Societat Filomática de [[Barcelona]]. Va estar casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869.
+
== Biografia ==
 +
 
 +
Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] Fon nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en l'any [[1842]] fon sòcia de mèrit del Liceu de [[Valladolit]] i a l'any següent del Liceu de [[Valéncia]]. En l'any [[1846]] fon nomenada membre corresponsal de la Societat Filomàtica de [[Barcelona]]. Estigué casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869, a l'edat de 44 anys.
    
== Obra ==
 
== Obra ==
 +
 
Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com:
 
Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com:
 +
 
* Revista Vascongada (Bilbao, 1843)  
 
* Revista Vascongada (Bilbao, 1843)  
 
* L'Eco Lliterari (Valéncia, 1844)
 
* L'Eco Lliterari (Valéncia, 1844)
 
* La Lira Espanyola (Càdis, 1847)
 
* La Lira Espanyola (Càdis, 1847)
* El premi de la virtut, en la revista El Geni, dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de 1845.
+
* El premi de la virtut, en la revista ''El Genio'', dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de 1845.
* Malvina de Serhati, que va ser publicada en La Lira Espanyola. Semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de 1846. Varen ser escrites per encàrrec.  
+
* Malvina de Serhati, que fon publicada en ''La Lira Española'', semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de 1846. Varen ser escrites per encàrrec.  
    
El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants.  
 
El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants.  
Llínea 15: Llínea 19:  
La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, Malvina és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages.
 
La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, Malvina és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages.
   −
Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines la mentor de les quals era Carolina Coronat.
+
Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines, la mentor de les quals era Carolina Coronat.
   −
Va publicar en El Pensil del Bell Sexe, suplement especial de El Geni, dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronat, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.
+
Va publicar en El Pensil del Bell Sexe, suplement especial de El Geni, dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronado, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.
    
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
25 972

edicions

Menú de navegació