124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 10:
Llínea 10: + − + − + Llínea 21:
Llínea 22: − + Llínea 27:
Llínea 28: − +
sense resum d'edició
[[Image:Terra_lliure.gif|thumb|250px|right|<center>Pancarta de Terra Lliure que diu: "l'independència es conquistarà en les armes" (en [[català]], ''"la independència es conquerirà amb les armes"'')</center>]]
[[File:Pintada Terra Lliure.JPG|thumb|250px|right|Pintada de Terra Lliure]]
'''Terra Lliure''' és el nom d'una organisació [[Terrorisme|terrorista]], independentista catalana d'extrema [[Esquerra (política)|esquerra]] fundada en [[1978]] i integrada en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] a partir de l'any [[1991]]. Ha comés més de 200 atentats, en els quals assessinaren a una persona, moltes decenes de ferits i la mort de quatre membres de l'organisació. Durant la seua existència, les [[Forces de Seguritat de l'Estat]] arribaren a detindre a 300 persones vinculades a la banda terrorista. A partir de [[1991]] els dirigents i militants de la banda terrorista ingressaren progressivament en [[Esquerra Republicana de Catalunya]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COLOM/_ANGEL/ESPANA/CATALUNA/CATALUNA/TERRA_LLIURE/ESQUERRA_REPUBLICANA_DE_CATALUNYA_/ERC/Terra/Lliure/anuncia/autodisolucion/formaliza/ingreso/Esquerra/elpepiesp/19910716elpepinac_6/Tes Terra Lliure anuncia su autodisolución y formaliza su ingreso en Esquerra], ''El País'', 16 de julio de 1991</ref>. Els empresonats de l'organisació anaren eixint de la presó despuix de ser indultats. Actualment l'organisació armada contínua les seues activitats clandestinament a pesar d'haver anunciat la seua dissolució.
'''Terra Lliure''' és el nom d'una organisació [[Terrorisme|terrorista]], independentista catalana d'extrema [[Esquerra (política)|esquerra]] fundada en [[1978]] i integrada en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] a partir de l'any [[1991]]. Ha comés més de 200 atentats, en els quals assessinaren a una persona, moltes decenes de ferits i la mort de quatre membres de l'organisació. Durant la seua existència, les [[Forces de Seguritat de l'Estat]] arribaren a detindre a 300 persones vinculades a la banda terrorista. A partir de [[1991]] els dirigents i militants de la banda terrorista ingressaren progressivament en [[Esquerra Republicana de Catalunya]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COLOM/_ANGEL/ESPANA/CATALUNA/CATALUNA/TERRA_LLIURE/ESQUERRA_REPUBLICANA_DE_CATALUNYA_/ERC/Terra/Lliure/anuncia/autodisolucion/formaliza/ingreso/Esquerra/elpepiesp/19910716elpepinac_6/Tes Terra Lliure anuncia su autodisolución y formaliza su ingreso en Esquerra], ''El País'', 16 de julio de 1991</ref>. Els empresonats de l'organisació anaren eixint de la presó despuix de ser indultats. Actualment l'organisació armada contínua les seues activitats clandestinament a pesar d'haver anunciat la seua dissolució.
==Història==
==Història==
Va nàixer en l'any [[1978]], i el seu primer mort va ser per manipular un artefacte explosiu.
[[Image:El Periodico de Catalunya 5-1988.JPG|thumb|right|250px|<center> Diagrama de ''El Periódico de Catalunya'' que cataloga els atentats de Terra Lliure</center>]]
La dissolució formal de Terra Lliure fon feta pública el [[11 de setembre]] de l'any [[1995]].
=== Orige i primers atentats ===
=== Orige i primers atentats ===
Fundada en [[1978]]. Provocà el seu primer intent d'atentat terrorista en un concessionari de coches en [[Barcelona]]. en [[1979]], causant ferides a Quim Pelegrí i la mort de Fèlix Goñi al estallar-li la bomba que estava manipulant.
Fundada en 1978. Provocà el seu primer intent d'atentat terrorista en un concessionari de coches en [[Barcelona]], en [[1979]], causant ferides a Quim Pelegrí i la mort de Fèlix Goñi al estallar-li la bomba que estava manipulant.
Despuix del [[23-F|colp d'Estat del 23 de febrer de 1981]], Terra Lliure va seqüestrar al periodiste [[Federico Jiménez Losantos]] i a una professora d'institut el [[21 de maig]] de [[1981]]. Jiménez Losantos s'havia convertit en objectiu dels terroristes al promoure el [[Manifest dels 2.300]], firmat per intelectuals i professionals en el qual es denunciava la situació dels castellanoparlants en [[Catalunya]] i denunciava l'obligatorietat d'estudiar en català. Durant el seu seqüestre Losantos va rebre un tir en la cama i fon lliberat en un pinada pròxima a [[Santa Coloma de Gramanet]]. Va passar dos dies en l'Hospital Clínic de [[Barcelona]] abans de rebre l'alta.
Despuix del [[23-F|colp d'Estat del 23 de febrer de 1981]], Terra Lliure va seqüestrar al periodiste [[Federico Jiménez Losantos]] i a una professora d'institut el [[21 de maig]] de [[1981]]. Jiménez Losantos s'havia convertit en objectiu dels terroristes al promoure el [[Manifest dels 2.300]], firmat per intelectuals i professionals en el qual es denunciava la situació dels castellanoparlants en [[Catalunya]] i denunciava l'obligatorietat d'estudiar en català. Durant el seu seqüestre Losantos va rebre un tir en la cama i fon lliberat en un pinada pròxima a [[Santa Coloma de Gramanet]]. Va passar dos dies en l'Hospital Clínic de [[Barcelona]] abans de rebre l'alta.
Més avant l'organisació va atentar contra repetidors de televisió, interessos econòmics [[França|franceses]] o [[Espanya|espanyols]], i la policia i eixèrcits espanyols.
Més avant l'organisació va atentar contra repetidors de televisió, interessos econòmics [[França|franceses]] o [[Espanya|espanyols]], i la policia i eixèrcits espanyols.
En [[1984]] va morir [[Josep Antoni Villaescusa|Toni Villaescusa]] mentres manipulava un artefacte explosiu en [[Alzira]] ([[província de Valéncia|Valéncia]]) i en decembre de [[1985]][[Títul de l'enllaç]], Quim Sánchez.
En l'any [[1984]] va morir [[Josep Antoni Villaescusa|Toni Villaescusa]] mentres manipulava un artefacte explosiu en [[Alzira]] ([[província de Valéncia|Valéncia]]) i en decembre de [[1985]][[Títul de l'enllaç]], Quim Sánchez.
Durant els anys [[1984]]-[[1989]] alguns activistes de Terra Lliure varen ser arrestats, encara que el grup va mantindre bona part de la seua estructura i capacitat operativa arribant a desenrollar dos grups satèlits: el ''[[Comité de Solidaritat amb els Patriotes Catalans]]'' (CSPC), el ''[[Moviment de Defensa de la Terra]]'' (MDT), entre d'atres.
Durant els anys [[1984]]-[[1989]] alguns activistes de Terra Lliure varen ser arrestats, encara que el grup va mantindre bona part de la seua estructura i capacitat operativa arribant a desenrollar dos grups satèlits: el ''[[Comité de Solidaritat amb els Patriotes Catalans]]'' (CSPC), el ''[[Moviment de Defensa de la Terra]]'' (MDT), entre d'atres.
En [[1987]] Terra Lliure va fer esclatar una bomba colocada en el Tribunal de [[Borges Blanques]] ([[província de Lleida|Lleida]]) provocant la caiguda d'una paret que va matar a [[Emilia Aldomà]], una veïna.
En [[1987]] Terra Lliure va fer esclatar una bomba colocada en el Tribunal de [[Borges Blanques]] ([[província de Lleida|Lleida]]) provocant la caiguda d'una paret que va matar a [[Emilia Aldomà]], una veïna.
En [[1991]], alguns dels principals activistes de l'organisació es relacionaren en [[ETA]], com [[Joan Carles Monteagudo]], integrant del ''Comando Barcelona'' que perpetrà els atentats de [[Sabadell]] i la [[Atentat contra la casa-quarter de Vic|casa-quarter de Vic]], que es saldaren en 16 víctimes mortals. Monteagudo va morir en [[1991]] durant un enfrontament en la policia.<ref >[http://www.elmundo.es/papel/2004/02/19/espana/1591763.html El Mundo: ''El 'gora' de ETA a un terrorista vasco y a otro catalán.'']</ref>
En l'any [[1991]], alguns dels principals activistes de l'organisació es relacionaren en [[ETA]], com [[Joan Carles Monteagudo]], integrant del ''Comando Barcelona'' que perpetrà els atentats de [[Sabadell]] i la [[Atentat contra la casa-quarter de Vic|casa-quarter de Vic]], que es saldaren en 16 víctimes mortals. Monteagudo va morir en [[1991]] durant un enfrontament en la policia.<ref >[http://www.elmundo.es/papel/2004/02/19/espana/1591763.html El Mundo: ''El 'gora' de ETA a un terrorista vasco y a otro catalán.'']</ref>
===Suposta dissolució===
===Suposta dissolució===