Llínea 4: |
Llínea 4: |
| El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos. | | El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos. |
| | | |
− | Hi ha varietats de viscs que alcancen fins a un metro d'altura. Els seus fulls són del mateix color [[vert]] que les branques, en flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre [[febrer]] i [[maig]], segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d'un pésol, igual que el de l'acebo, pero de color blanc verdós. | + | Hi ha varietats de viscs que alcancen fins a un metro d'altura. Els seus fulls són del mateix color [[vert]] que les branques, en flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre [[febrer]] i [[maig]], segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d'un pésol, igual que el de l'[[agrévol]], pero de color blanc verdós. |
| | | |
| Va ser molt apreciat pels druides i pels demés pobles celtes d'[[Europa]], en especial els gals, que varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El visc va ocupar un lloc important en la farmacopea antiga. | | Va ser molt apreciat pels druides i pels demés pobles celtes d'[[Europa]], en especial els gals, que varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El visc va ocupar un lloc important en la farmacopea antiga. |
Llínea 12: |
Llínea 12: |
| Des de l'antiguetat puix, ha estat considerada com una planta en certs poders per a donar sòrt, salut i prosperitat. | | Des de l'antiguetat puix, ha estat considerada com una planta en certs poders per a donar sòrt, salut i prosperitat. |
| | | |
− | Pel simple fet de tindre color vert durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'[[or]], perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles. | + | Pel simple fet de tindre color [[vert]] durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'[[or]], perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles. |
| | | |
| Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre. | | Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre. |
| | | |
| La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quarto del [[sigle XX]]. | | La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quarto del [[sigle XX]]. |
| + | |
| + | Atres tradicions nadalenques són: |
| + | |
| + | {| border="1" cellpadding="5" |
| + | |- |
| + | | [[12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any]] |
| + | | [[Adorns nadalencs]] |
| + | | [[Arbre de Nadal]] |
| + | | [[Belem]] |
| + | | [[Casca]] |
| + | |- |
| + | | [[Corona d'Advent]] |
| + | | [[Dia d'Any Nou]] |
| + | | [[Dia de Nadal]] |
| + | | [[Estrela de Nadal]] |
| + | | [[Estrenes i Cistella de Nadal]] |
| + | |- |
| + | | [[Flor de Pasqua]] |
| + | | [[Loteria de Nadal]] |
| + | | [[Massapà]] |
| + | | [[Nadalenques]] |
| + | | [[Papa Noel]] |
| + | |- |
| + | | [[Pinyates]] |
| + | | [[Posades]] |
| + | | [[Reis Macs]] |
| + | | [[Sants Inocents]] |
| + | | [[Targetes de Nadal]] |
| + | |- |
| + | | [[Tio o Tronc de Nadal]] |
| + | | [[Tortell de Reixos]] |
| + | | [[Torró]] |
| + | | [[Visc i Agrévol]] |
| + | | |
| + | |- |
| + | |} |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | * [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]]) |
| | | |
| [[Categoria:Biologia]] | | [[Categoria:Biologia]] |
| [[Categoria:Botànica]] | | [[Categoria:Botànica]] |
| [[Categoria:Plantes ornamentals]] | | [[Categoria:Plantes ornamentals]] |
| + | [[Categoria:Cultura Valenciana]] |
| + | [[Categoria:Tradicions nadalenques]] |
| + | [[Categoria:Nadal]] |