Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
806 bytes afegits ,  13:03 15 dec 2021
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:  
El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos.
 
El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos.
   −
Hi ha varietats de viscs que alcancen fins a un metro d'altura. Els seus fulls són del mateix color [[vert]] que les branques, en flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre [[febrer]] i [[maig]], segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d'un pésol, igual que el de l'acebo, pero de color blanc verdós.
+
Hi ha varietats de viscs que alcancen fins a un metro d'altura. Els seus fulls són del mateix color [[vert]] que les branques, en flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre [[febrer]] i [[maig]], segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d'un pésol, igual que el de l'[[agrévol]], pero de color blanc verdós.
    
Va ser molt apreciat pels druides i pels demés pobles celtes d'[[Europa]], en especial els gals, que varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El visc va ocupar un lloc important en la farmacopea antiga.
 
Va ser molt apreciat pels druides i pels demés pobles celtes d'[[Europa]], en especial els gals, que varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El visc va ocupar un lloc important en la farmacopea antiga.
Llínea 12: Llínea 12:  
Des de l'antiguetat puix, ha estat considerada com una planta en certs poders per a donar sòrt, salut i prosperitat.
 
Des de l'antiguetat puix, ha estat considerada com una planta en certs poders per a donar sòrt, salut i prosperitat.
   −
Pel simple fet de tindre color vert durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'[[or]], perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles.
+
Pel simple fet de tindre color [[vert]] durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'[[or]], perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles.
    
Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre.
 
Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre.
    
La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quarto del [[sigle XX]].
 
La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quarto del [[sigle XX]].
 +
 +
Atres tradicions nadalenques són:
 +
 +
{| border="1" cellpadding="5"
 +
|-
 +
| [[12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any]]
 +
| [[Adorns nadalencs]]
 +
| [[Arbre de Nadal]]
 +
| [[Belem]]
 +
| [[Casca]]
 +
|-
 +
| [[Corona d'Advent]]
 +
| [[Dia d'Any Nou]]
 +
| [[Dia de Nadal]]
 +
| [[Estrela de Nadal]]
 +
| [[Estrenes i Cistella de Nadal]]
 +
|-
 +
| [[Flor de Pasqua]]
 +
| [[Loteria de Nadal]]
 +
| [[Massapà]]
 +
| [[Nadalenques]]
 +
| [[Papa Noel]]
 +
|-
 +
| [[Pinyates]]
 +
| [[Posades]]
 +
| [[Reis Macs]]
 +
| [[Sants Inocents]]
 +
| [[Targetes de Nadal]]
 +
|-
 +
| [[Tio o Tronc de Nadal]]
 +
| [[Tortell de Reixos]]
 +
| [[Torró]]
 +
| [[Visc i Agrévol]]
 +
|
 +
|-
 +
|}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
* [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]])
    
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
 
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
 +
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
 +
[[Categoria:Tradicions nadalenques]]
 +
[[Categoria:Nadal]]
124 351

edicions

Menú de navegació