Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Francesca Lluc Armengol Socías

| nom = Francesca Lluc Armengol Socías

| image =  

| image = [[File:Francina Armengol.jpg|250px]]

| peu =  

| peu = Francina Armengol en l'any [[2015]]

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| ocupació = Farmacèutica i política.  

| ocupació = Farmacèutica i política.  

| lloc_mort =   

| lloc_mort =   

}}

}}

'''Francesca Lluc Armengol Socías''', coneguda com '''Francina Armengol''' ([[Inca]], [[Mallorca]], [[Illes Balears]], [[11 d'agost]] de [[1971]]) és una farmacèutica i política [[Espanya|espanyola]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Des de juliol de l'any [[2015]] presidix el Govern de les Illes Balears. És la primera dòna que presidix un govern en l'història de les Balears. En l'actualitat està en el seu segon mandat en acabant de que en juny de [[2019]] fora reelegida. És secretària general del [[PSOE|PSIB-PSOE]] des del 26 de febrer de [[2012]]. De [[2007]] a [[2011]] fon presidenta del Consell Insular de [[Mallorca]]. Des de [[1999]] és diputada en el [[Parlament de les Illes Balears]].

'''Francesca Lluc Armengol Socías''', coneguda com '''Francina Armengol''' ([[Inca]], [[Mallorca]], [[Illes Balears]], [[11 d'agost]] de [[1971]]) és una farmacèutica i política [[Espanya|espanyola]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Des de [[juliol]] de l'any [[2015]] presidix el Govern de les Illes Balears. És la primera dòna que presidix un govern en l'història de les Balears. En l'actualitat està en el seu segon mandat en acabant de que en [[juny]] de [[2019]] fora reelegida. És secretària general del [[PSOE|PSIB-PSOE]] des del 26 de febrer de [[2012]]. De [[2007]] a [[2011]] fon presidenta del Consell Insular de [[Mallorca]]. Des de l'any [[1999]] és diputada en el [[Parlament de les Illes Balears]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Filla de Jaume Armengol Coll, farmacèutic i alcalde de la ciutat d'Inca entre [[1991]] i [[1995]], es va llicenciar en Farmàcia en l'Universitat de Barcelona en 1995. Posteriorment va realisar un postgrau en Dermofarmàcia i té estudis de Dret per l'Universitat Oberta de Catalunya. Quan va finalisar els estudis de farmàcia va treballar en la farmàcia familiar fins a 1999.

Filla de Jaume Armengol Coll, farmacèutic i alcalde de la ciutat d'Inca entre els anys [[1991]] i [[1995]], es va llicenciar en Farmàcia en l'Universitat de Barcelona en 1995. Posteriorment va realisar un postgrau en Dermofarmàcia i té estudis de Dret per l'Universitat Oberta de Catalunya. Quan va finalisar els estudis de farmàcia va treballar en la farmàcia familiar fins a l'any 1999.

== Trayectòria política ==

== Trayectòria política ==

En la seua etapa universitària en [[Barcelona]] va pertànyer al sindicat estudiantil independentiste Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI). Militant des dels anys 90 en el Partit Socialiste de les Illes Balears (PSIB-PSOE) de [[1997]] al [[2000]] va assumir la Vicesecretaria general de la Federació Socialista de Mallorca i va assumir la Secretaria de la Dòna del PSIB-PSOE (1997-2000).

En la seua etapa universitària en [[Barcelona]] va pertànyer al sindicat estudiantil independentiste Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI). Militant des dels anys 90 en el Partit Socialiste de les Illes Balears (PSIB-PSOE) de l'any [[1997]] a l'any [[2000]] va assumir la Vicesecretaria general de la Federació Socialista de Mallorca i va assumir la Secretaria de la Dòna del PSIB-PSOE (1997-2000).

En l'any 2000 fon elegida secretària general de la Federació Socialista de Mallorca i reelegida en els congressos del [[2004]] i [[2008]].

En l'any 2000 fon elegida secretària general de la Federació Socialista de Mallorca i reelegida en els congressos del [[2004]] i [[2008]].

També és secretària de la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE des de juliol de 2004 en el XXXVI Congrés Socialiste fins a l'actualitat. En [[2016]] fon l'única socialista que ostentava una presidència autonòmica en recolzar a [[Pedro Sánchez]].

També és secretària de la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE des de juliol de 2004 en el XXXVI Congrés Socialiste fins a l'actualitat. En l'any [[2016]] fon l'única socialista que ostentava una presidència autonòmica en recolzar a [[Pedro Sánchez]].

=== Trayectòria institucional ===

=== Trayectòria institucional ===

==== Diputada en el parlament de les Illes Balears ====

==== Diputada en el parlament de les Illes Balears ====

Fon regidora de l'Ajuntament d'Inca entre 1998 i 2000, periodo en el que és elegida diputada del Parlament de les Illes Balears per Mallorca en les llistes del Partit Socialiste de les Illes Balears. Assumix el seu escan en la V llegislatura el 12 de juliol de 1999 i des de llavors és diputada, repetint escan en la VI, VII, VIII, IX i X llegislatures. De 1999 a 2003 fon portaveu suplent del Grup Parlamentari Socialiste passant en 2004 a ser portaveu titular fins a 2007 i de 2011 a 2015.

Fon regidora de l'Ajuntament d'Inca entre [[1998]] i [[2000]], periodo en el que és elegida diputada del Parlament de les Illes Balears per Mallorca en les llistes del Partit Socialiste de les Illes Balears. Assumix el seu escan en la V llegislatura el [[12 de juliol]] de [[1999]] i des de llavors és diputada, repetint escan en la VI, VII, VIII, IX i X llegislatures. De 1999 a [[2003]] fon portaveu suplent del Grup Parlamentari Socialiste passant en l'any [[2004]] a ser portaveu titular fins a [[2007]] i de [[2011]] a [[2015]].

Com a diputada autonòmica ha segut membre de la Ponència d'estudi de malstractes i violència contra les dònes (2000), coordinadora de la Llei de Paritat, aprovada en el Parlament de les Illes Balears en 2002, membre de la Ponència de l'estudi per a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, (2004-2006) el qual va defendre en una intervenció en el Congrés dels Diputats en setembre de 2006.

Com a diputada autonòmica ha segut membre de la Ponència d'estudi de malstractes i violència contra les dònes (2000]), coordinadora de la Llei de Paritat, aprovada en el Parlament de les Illes Balears en [[2002]], membre de la Ponència de l'estudi per a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, (2004-[[2006]]) el qual va defendre en una intervenció en el Congrés dels Diputats en [[setembre]] de 2006.

==== Consell Insular de Mallorca ====

==== Consell Insular de Mallorca ====

De 1999 a 2004 fon Consellera del Consell Insular de Mallorca. Des de 1999 fon consellera i portaveu i portaveu del grup de consellers socialistes i el 7 de juliol de 2007 va assumir la presidència del Consell Insular de Mallorca. Durant el seu mandat es va modificar el Pla Territorial de Mallorca, eliminant les ART creades durant la llegislatura 2003-2007, es varen realisar canvis en la política social a través de l'Institut Mallorquí d'Assunts Socials, es va declarar la Sibila com a Patrimoni Cultural Immaterial de l'Unesco, es va impulsar la creació de l'Assamblea d'Alcaldes de Mallorca com a orgue consultiu del Consell Insular de Mallorca, es va conseguir el reconeiximent de la serra de Tramontana com a Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco, es va obrir al públic la finca de Raixa despuix de la seua restauració i es varen afegir més competències (caça, artesania i activitats classificades) a l'institució.

De l'any 1999 a l'any 2004 fon Consellera del Consell Insular de Mallorca. Des de 1999 fon consellera i portaveu i portaveu del grup de consellers socialistes i el [[7 de juliol]] de 2007 va assumir la presidència del Consell Insular de Mallorca. Durant el seu mandat es va modificar el Pla Territorial de Mallorca, eliminant les ART creades durant la llegislatura 2003-2007, es varen realisar canvis en la política social a través de l'Institut Mallorquí d'Assunts Socials, es va declarar la Sibila com a Patrimoni Cultural Immaterial de la [[Unesco]], es va impulsar la creació de l'Assamblea d'Alcaldes de Mallorca com a orgue consultiu del Consell Insular de Mallorca, es va conseguir el reconeiximent de la serra de Tramontana com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] de l'Unesco, es va obrir al públic la finca de Raixa despuix de la seua restauració i es varen afegir més competències (caça, artesania i activitats classificades) a l'institució.

En les eleccions del 22 de maig de 2011 fon la candidata del PSIB-PSOE al Consell de Mallorca per a les eleccions en les que va perdre la presidència.

En les eleccions del [[22 de maig]] de 2011 fon la candidata del PSIB-PSOE al Consell de Mallorca per a les eleccions en les que va perdre la presidència.

==== Portaveu socialiste en el Parlament de les Illes Balears ====

==== Portaveu socialiste en el Parlament de les Illes Balears ====

Va assumir llavors la portavocia del grup socialiste en el Parlament de les Illes Balears, encapçalant l'oposició al govern de [[José Ramón Bauzá]] despuix de la marcha de Francesc Antich al Senat.

Va assumir llavors la portavocia del grup socialiste en el Parlament de les Illes Balears, encapçalant l'oposició al govern de [[José Ramón Bauzá]] despuix de la marcha de Francesc Antich al Senat.

És secretària general del PSIB-PSOE des del 26 de febrer de 2012.

És secretària general del PSIB-PSOE des del [[26 de febrer]] de [[2012]].

== Presidenta del Govern de les Illes Balears ==

== Presidenta del Govern de les Illes Balears ==

El 24 de maig de [[2015]], en les eleccions autonòmiques, el Partit Socialiste fon la segona força més votada (15 diputats) en el Parlament de les Illes Balears. Francina Armengol fon investida presidenta del Govern de les Illes Balears el 30 de juny de 2015 en 34 vots a favor (15 del [[PSOE]], 10 de [[Podem]] i 9 de [[Més per Mallorca]]), 22 vots en contra (20 del [[Partit Popular]] i 2 de [[Ciutadans]]) i 3 abstencions (3 de Proposta per les Illes). El 2 de juliol va prendre possessió del càrrec de presidenta del Govern de les Illes Balears en el Consulat de Mar, sèu de la presidència, despuix de la firma del real decret del seu nomenament per part del rei [[Felip VI]].

El [[24 de maig]] de [[2015]], en les eleccions autonòmiques, el Partit Socialiste fon la segona força més votada (15 diputats) en el Parlament de les Illes Balears. Francina Armengol fon investida presidenta del Govern de les Illes Balears el [[30 de juny]] de 2015 en 34 vots a favor (15 del [[PSOE]], 10 de [[Podem]] i 9 de [[Més per Mallorca]]), 22 vots en contra (20 del [[Partit Popular]] i 2 de [[Ciutadans]]) i 3 abstencions (3 de Proposta per les Illes). El [[2 de juliol]] va prendre possessió del càrrec de presidenta del Govern de les Illes Balears en el Consulat de Mar, sèu de la presidència, despuix de la firma del real decret del seu nomenament per part del rei [[Felip VI]].

Despuix de la celebració de les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2019, fon reelegida presidenta del Govern de les Illes Balears el 26 de juny de 2019 en els vots del seu partit, [[Unides Podem]], Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera, mentres que PP, Ciutadans i Vox varen votar en contra i El Pi (El Pi-Proposta per les Illes Balears) es va abstindre.

Despuix de la celebració de les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2019, fon reelegida presidenta del Govern de les Illes Balears el 26 de juny de 2019 en els vots del seu partit, [[Unides Podem]], Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera, mentres que PP, Ciutadans i Vox varen votar en contra i El Pi (El Pi-Proposta per les Illes Balears) es va abstindre.

Durant la [[pandèmia]] de [[COVID-19]], fon sorpresa a les 01:15 a. m. en el HAT BAR per la Policia Local de Palma, botant-se l'horari de tancament nocturn. El Partit Popular Balear va demanar per ad això la seua dimissió. Armengol va explicar que un dels seus acompanyants es va desmayar a l'eixida del local per lo que es varen quedar fòra mija hora despuix atenent-lo senyalant que llamentava lo ocorregut i que l'image que es pot traslladar no és lo que ocorreguera en realitat.

Durant la [[pandèmia]] de [[COVID-19]], fon sorpresa a les 01:15 a. m. en el HAT BAR per la Policia Local de Palma, botant-se l'horari de tancament nocturn. El Partit Popular Balear va demanar per ad això la seua dimissió. Armengol va explicar que un dels seus acompanyants es va desmayar a l'eixida del local per lo que es varen quedar fòra mija hora despuix atenent-lo senyalant que llamentava lo ocorregut i que l'image que es pot traslladar no és lo que ocorreguera en realitat.

En l'estiu de l'any [[2021]], es va donar un "macrobrot" de COVID-19 en l'illa de Mallorca entre estudiants de tota Espanya que es trobaven de viage de fi de curs. L'actuació del seu Govern fon molt criticada per dits estudiants i per partits de l'oposició, acusant al seu Govern de "seqüestre" i d'haver gestionat mal dita situació.

En l'[[estiu]] de l'any [[2021]], es va donar un "macrobrot" de COVID-19 en l'illa de Mallorca entre estudiants de tota Espanya que es trobaven de viage de fi de curs. L'actuació del seu Govern fon molt criticada per dits estudiants i per partits de l'oposició, acusant al seu Govern de "seqüestre" i d'haver gestionat mal dita situació.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==