Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  21:02 1 dec 2021
Text reemplaça - 'autónoma' a 'autònoma'
Llínea 28: Llínea 28:  
Esta preocupació pel desenroll economic de [[Castelló]], ciutat a la qual volia vore convertida en verdadera capital cosmopolita i no trisea aldea provinciana, fon comú per a tot el territori [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Huguet somiava un [[Castelló]] ric en una [[Valéncia]] prospera:
 
Esta preocupació pel desenroll economic de [[Castelló]], ciutat a la qual volia vore convertida en verdadera capital cosmopolita i no trisea aldea provinciana, fon comú per a tot el territori [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Huguet somiava un [[Castelló]] ric en una [[Valéncia]] prospera:
   −
''La nostra llabor no se llimitará a les reivindicacions étniques o històriques. Sabem que estes han de precedir a les económiques, pero estem fondament convençuts de que tot ideal de cultura i tota aspiració autónoma i llibertat d'un poble deuen vindre acompanyades de la sólida base del seu benestar económic”…”Associem, puix, les aspiracions de reivindicacions étniques i autonómiques a les de progrés de les industries de [[Castelló]] primer, en los pobles tots de la [[Comunitat Valenciana|regió valenciana]] seguidament, i vorem pronte figurar al nostre poble en lo concert dels pobles mundials, en lo lloc preferent ”….”Els valencians estem en motiu enorgullits de l’alvans de la nostra agricultura; alvans degut al nostre propi esforç i en lo cual no te art ni part lo govern central, que no mes mos servix d'estorb, perque los delegats ací sols poden vindre a apendre, may a ensenyar… (Veu de la Plana, [[1916]])''  
+
''La nostra llabor no se llimitará a les reivindicacions étniques o històriques. Sabem que estes han de precedir a les económiques, pero estem fondament convençuts de que tot ideal de cultura i tota aspiració autònoma i llibertat d'un poble deuen vindre acompanyades de la sólida base del seu benestar económic”…”Associem, puix, les aspiracions de reivindicacions étniques i autonómiques a les de progrés de les industries de [[Castelló]] primer, en los pobles tots de la [[Comunitat Valenciana|regió valenciana]] seguidament, i vorem pronte figurar al nostre poble en lo concert dels pobles mundials, en lo lloc preferent ”….”Els valencians estem en motiu enorgullits de l’alvans de la nostra agricultura; alvans degut al nostre propi esforç i en lo cual no te art ni part lo govern central, que no mes mos servix d'estorb, perque los delegats ací sols poden vindre a apendre, may a ensenyar… (Veu de la Plana, [[1916]])''  
    
El [[Port de Castelló|port de Castelló]] mereix també un apartat, una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de Sogorp, Gaetà pagà la fiança provisional per a començar les mateixes, es fa una suscripcio popular de 858 accions de 1.000 reals, per a finançar-les, participant gent important de [[Castelló]] com: [[Fernando Gasset]], Carlos Ferrer, Emilio Huguet (el seu germa), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], entre atres, pero Gaetà adquirí la major part d'elles. Vocal electe de la “Junta de Obras del Puerto” ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port. Per desgracia, Gaetà no va poder vore acabades les obres del port, en els anys trenta encara es feen obres al Grau.  
 
El [[Port de Castelló|port de Castelló]] mereix també un apartat, una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de Sogorp, Gaetà pagà la fiança provisional per a començar les mateixes, es fa una suscripcio popular de 858 accions de 1.000 reals, per a finançar-les, participant gent important de [[Castelló]] com: [[Fernando Gasset]], Carlos Ferrer, Emilio Huguet (el seu germa), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], entre atres, pero Gaetà adquirí la major part d'elles. Vocal electe de la “Junta de Obras del Puerto” ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port. Per desgracia, Gaetà no va poder vore acabades les obres del port, en els anys trenta encara es feen obres al Grau.  

Menú de navegació