Canvis

[[File:Escola municipal de cant d'estil El Puig, Cant al Ras 2016 11.jpg|thumb|250px|Escola municipal de Cant d'estil de "[[El Puig]]"]]

[[File:Escola municipal de cant d'estil El Puig, Cant al Ras 2016 11.jpg|thumb|250px|Escola municipal de Cant d'estil de "[[El Puig]]"]]

El [[Cant valencià|cant valencià]] o cant del valencià —analíticament '''cant valencià d'estil'''— és una de les quatre principals tradicions vocals expressives transmeses oral-auralment en [[Espanya]], al costat del [[Flamenc|flamenco]] d'[[Andalusia]], la [[Jota d'estil d'Aragó|jota d'estilo]] d'[[Aragó]], i la tonada d'[[Astúries]] o asturianada. Conreat en rondes de fadrins (o quintos), en rondes de festa per als majorals o clavaris, en ocasions convivials i familiars, o en quadros de balls populars —i abans també durant les faenes del camp, en versaes, i en balls casolans— és el cant per excelència de l'horta valenciana, des dels pobles més avallers del [[Maestrat]] fins al Camp d'[[Alacant]], practicat en peculiaritats comarcals pels llauradors i artesans.

El [[Cant valencià|cant valencià]] o cant del valencià —analíticament '''cant valencià d'estil'''— és una de les quatre principals tradicions vocals expressives transmeses oral-auralment en [[Espanya]], al costat del [[Flamenc|flamenco]] d'[[Andalusia]], la [[Jota d'estil d'Aragó|jota d'estil]] d'[[Aragó]], i la tonada d'[[Astúries]] o asturianada. Conreat en rondes de fadrins (o quintos), en rondes de festa per als majorals o clavaris, en ocasions convivials i familiars, o en quadros de balls populars —i abans també durant les faenes del camp, en versaes, i en balls casolans— és el cant per excelència de l'horta valenciana, des dels pobles més avallers del [[Maestrat]] fins al Camp d'[[Alacant]], practicat en peculiaritats comarcals pels llauradors i artesans.

Constituït pel cant d'estil o cançons de ritme lliure, en acompanyament medit de guitarres, guitarró i instruments de vent —des del [[sigle XIX]]—, i per les [[Albaes|albaes]], en acompanyament de [[Tabalet|tabalet]] i [[Dolçaina|dolçaina]], el cant valencià ha sigut tradicionalment un mig de comunicació social i expressió artística de gran significació, en el seu punt més destacat entre els anys [[1900]] i [[1940]], i mantingut fins als nostres dies en carrers i places no obstant la repressió patida en els anys 40 per diversos dels seus més excelents cantadors, i les grans transformacions al llarc de la segona mitat del [[sigle XX]] davant d'una societat altament urbanisada i modernisada.

Constituït pel cant d'estil o cançons de ritme lliure, en acompanyament medit de guitarres, guitarró i instruments de vent —des del [[sigle XIX]]—, i per les [[Albaes|albaes]], en acompanyament de [[Tabalet|tabalet]] i [[Dolçaina|dolçaina]], el cant valencià ha sigut tradicionalment un mig de comunicació social i expressió artística de gran significació, en el seu punt més destacat entre els anys [[1900]] i [[1940]], i mantingut fins als nostres dies en carrers i places no obstant la repressió patida en els anys 40 per diversos dels seus més excelents cantadors, i les grans transformacions al llarc de la segona mitat del [[sigle XX]] davant d'una societat altament urbanisada i modernisada.

Els seus intèrprets especialisats, els cantadors d'estil, des de fa més de cinc generacions han segut contractats anualment en pobles, viles, ciutats i partides rurals per a les cantaes, junt als versadors o que en el mateix moment de la cantà improvisen les cobles—dedicades o de crítica—. Estes, o be exalcen els sants patrons, autoritats religioses i civils, personages destacats, organisadors de les festes i veïns que contribuïxen en aportacions, o be celebren l'identitat valenciana, les identitats locals i recorden a difunts, o be airegen en gest catàrtic les idiosincràsies i els defectes personals i socials, i glossen o critiquen els acontenyiments més significatius de l'any per a la comunitat local.

Els seus intèrprets especialisats, els cantadors d'estil, des de fa més de cinc generacions han segut contractats anualment en pobles, viles, ciutats i partides rurals per a les cantades, junt als versadors o que en el mateix moment de la cantà improvisen les cobles—dedicades o de crítica—. Estes, o be exalcen els sants patrons, autoritats religioses i civils, personages destacats, organisadors de les festes i veïns que contribuïxen en aportacions, o be celebren l'identitat valenciana, les identitats locals i recorden a difunts, o be airegen en gest catàrtic les idiosincràsies i els defectes personals i socials, i glossen o critiquen els acontenyiments més significatius de l'any per a la comunitat local.

== Vore també ==

== Vore també ==