Canvis

</div>

</div>

|}

|}

El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià|italià]] ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] de entreguerres ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la  voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (''esquerres o dretes''), lo que no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>

El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià|italià]] ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] d'entreguerres ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la  voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (''esquerres o dretes''), lo que no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>

Es presenta com una ''tercera via'' o ''tercera posició''<ref>''Segons Ignacio Ramonet ya en la década dels 30, es parlava del sorgiment d'una «tercera via», el fascisme, alternativa als dos mons nous que varen sorgir despuix de la Primera guerra mundial.'', citat en Enrique Fernández M., [http://members.tripod.com/~propolco/5sem/via.Htm ''Guidens, Blair i Llacs,  la tercera via''].</ref> que s'opon radicalment tant a la democràcia lliberal en crisis (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la [[Primera Guerra Mundial]], com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Estats Units]], als que considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens ([[anarquiste]] o [[marxiste]], este últim escindit al seu torn entre la [[socialdemocràcia]] i el [[comunisme]], que des de [[1917]] tenia com referent al proyecte de estat socialiste que s'estava desenrollant en la [[Unió Soviètica]]); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:

Es presenta com una ''tercera via'' o ''tercera posició''<ref>''Segons Ignacio Ramonet ya en la década dels 30, es parlava del sorgiment d'una «tercera via», el fascisme, alternativa als dos mons nous que varen sorgir despuix de la Primera guerra mundial.'', citat en Enrique Fernández M., [http://members.tripod.com/~propolco/5sem/via.Htm ''Guidens, Blair i Llacs,  la tercera via''].</ref> que s'opon radicalment tant a la democràcia lliberal en crisis (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la [[Primera Guerra Mundial]], com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Estats Units]], als que considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens ([[anarquiste]] o [[marxiste]], este últim escindit al seu torn entre la [[socialdemocràcia]] i el [[comunisme]], que des de [[1917]] tenia com referent al proyecte d'estat socialiste que s'estava desenrollant en la [[Unió Soviètica]]); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:

   

   

{{cita|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el  [[socialisme|socialiste]]-[[comunisme|comuniste]], el [[democràcia lliberal|demolliberal]]-[[maçoneria|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme|catòlic]].|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}

{{cita|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el  [[socialisme|socialiste]]-[[comunisme|comuniste]], el [[democràcia lliberal|demolliberal]]-[[maçoneria|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme|catòlic]].|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}

[[Categoria:Ciència política]]

[[Categoria:Ciència política]]

[[Categoria:Fascisme| ]]

[[Categoria:Fascisme| ]]

[[Categoria:Periodo de entreguerras|Fascisme]]

[[Categoria:Periodo d'entreguerras|Fascisme]]