Canvis

El volum de l'edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d'acabament de l'obra: 30 de maig i 12 de juliol de 1521, les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats.

El volum de l'edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d'acabament de l'obra: 30 de maig i 12 de juliol de 1521, les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats.

Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; de apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i del estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”.

Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; d'apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i del estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”.

En el dors de la portada hi ha un gravat al que seguix l'epístola-proemi en valencià dedicada al canonge Genovart; una atra carta en llatí dedicada al canonge Lluís Despont; la taula; un atre gravat; i el cos del seu text. Interpolat en el llibre V, entre els folis 106 al 119, es trova el Libre de Amich e Amat, al qual seguix la materia del susdit llibre quint que s'acaba en el foli 140, en el colofó.

En el dors de la portada hi ha un gravat al que seguix l'epístola-proemi en valencià dedicada al canonge Genovart; una atra carta en llatí dedicada al canonge Lluís Despont; la taula; un atre gravat; i el cos del seu text. Interpolat en el llibre V, entre els folis 106 al 119, es trova el Libre de Amich e Amat, al qual seguix la materia del susdit llibre quint que s'acaba en el foli 140, en el colofó.

El Blanquerna fon traduït a la [[llengua valenciana]] pel català, Joan Bonlabi.

El Blanquerna fon traduït a la [[llengua valenciana]] pel català, Joan Bonlabi.

{{Cita|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia de aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}}

{{Cita|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia d'aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}}

== Vore també ==

== Vore també ==