Canvis

Ni les invasions de els visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.

Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.