− | Les llengües eslaves són [[llengües indoeuropees]], i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des de el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la existència d'una hipotètica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: bàltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|letó]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existència de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lèxiques se poden explicar per influencia superestràtica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els russos, defenen la existència d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a simple política llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del restant del [[Terra|món]] se mantenen dividits. | + | Les llengües eslaves són [[llengües indoeuropees]], i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des del qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la existència d'una hipotètica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: bàltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|letó]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existència de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lèxiques se poden explicar per influencia superestràtica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els russos, defenen la existència d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a simple política llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del restant del [[Terra|món]] se mantenen dividits. |