Canvis

|superfície = 132 km²

|superfície = 132 km²

|altitut =49 msnm

|altitut =49 msnm

|població = 65.669 hab.

|població = 68.066 hab. (2022)

|densitat = 494,23 hab./km²

|densitat = 494,53 hab./km²

|gentilici = saguntí/na

|gentilici = saguntí/na

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

|còdic_postal = 46500, 46520, 46529

|còdic_postal = 46500, 46520, 46529

|alcalde = Josep Francesc Fernández Carrasco ([[Compromís]])

|alcalde = Darío Moreno Lerga ([[PSPV-PSOE]])

|uep = [http://www.aytosagunto.es/es-es/Paginas/default.aspx Web Oficial de l'ajuntament]

|web = [http://www.aytosagunto.es/es-es/Paginas/default.aspx Web Oficial de l'ajuntament]

|notes =

|notes =

}}

}}

La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del [[Teatre romà de Sagunt|teatre romà]], i [[Port de Sagunt]], a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic [[Castell de Sagunt|castell romà]], vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del [[Port de Sagunt]].

 

La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del [[Teatre Romà de Sagunt|teatre romà]], i Port de Sagunt, a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic [[Castell de Sagunt|castell romà]], vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del [[Port de Sagunt]].

==Geografia==

==Geografia==

[[Image:Vista de Sagunto, España, 2015-01-03, DD 22.JPG|thumb|left|Vista de Sagunt en la iglésia de Santa María en el centre]]

[[Image:Vista de Sagunto, España, 2015-01-03, DD 22.JPG|thumb|left|Vista de Sagunt en la iglésia de Santa María en el centre]]

Sagunt es troba a les vores del [[Riu Palància|riu Palància]]. El riu es poc sinuós i te un fort gradient fins les rodalies de la mateixa ciutat de Sagunt. Despuix de vorejar el caixco de la ciutat, s'aboca en un con aluvial, mes pròpiament que un verdader delta, per quant el seu pendent es de 5,7 per mil en els últims 4 km., superior a lo normal dels deltes.

Sagunt es troba a les vores del [[Riu Palància|riu Palància]]. El riu es poc sinuós i te un fort gradient fins les rodalies de la mateixa ciutat de Sagunt. Despuix de vorejar el caixco de la ciutat, s'aboca en un con aluvial, més pròpiament que un verdader delta, per quant el seu pendent es de 5,7 per mil en els últims 4 km., superior a lo normal dels deltes.

La costa es baixa i arenenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i degué estar dominada per la [[carrasca]]. En l'actualitat hi ha alguns boscs de pins d'Alepí en les montanyes mes propenques al mar. Entre les espècies millors, les que mes abunden són el [[romer]] i el [[llentiscle]] en els monts; i el [[senil]], la [[boga]] i el trencadalles en els marjals costers. El mig climàtic es [[mediterràneu]].

La costa es baixa i arenenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i degué estar dominada per la [[carrasca]]. En l'actualitat hi ha alguns boscs de pins d'Alepí en les montanyes més propenques al mar. Entre les espècies millors, les que més abunden són el [[romer]] i el [[llentiscle]] en els monts; i el [[senil]], la [[boga]] i el trencadalles en els marjals costers. El mig climàtic es [[mediterràneu]].

Sagunt dona nom a la Fulla 668 del Mapa Topogràfic Nacional.

Sagunt dona nom a la Fulla 668 del Mapa Topogràfic Nacional.

===Localitats llimitrofes===

===Localitats llimitrofes===

*Noroest: [[Algar]], [[Alfara de la Baronia]], [[Segorbe]], [[Soneja]]

* Noroest: [[Algar (Camp de Morvedre)|Algar]], [[Alfara de la Baronia]], [[Sogorp]], [[Soneja]]

*Nort: [[Quart de les Valls]], [[Quartell]], [[Benavites]], [[Benifairó de les Valls]], [[Faura]], [[Alfondeguilla]]

* Nort: [[Quart de les Valls]], [[Quartell]], [[Benavites]], [[Benifairó de les Valls]], [[Faura]], [[Alfondeguella]]

*Norest: [[Vall d'Uxó]], [[Almenara]]

* Norest: [[Vall d'Uxó]], [[Almenara]]

*Oest: [[Petrés]], [[Gilet]], , [[Estivella]], [[Torres Torres]], [[Algímia d'Alfara]], [[Segart]]

* Oest: [[Petrés]], [[Gilet]], , [[Estivella]], [[Torres Torres]], [[Algímia d'Alfara]], [[Segart]]

*Este: [[Canet de Berenguer]]

* Este: [[Canet de Berenguer]]

*Suroest: [[Albalat dels Tarongers]]

* Suroest: [[Albalat dels Tarongers]]

*Sur: [[Puçol]], [[El Puig]]

* Sur: [[Puçol]], [[El Puig]]

==Història==

== Història ==

===De l'antiga Arse a Saguntum===

===De l'antiga Arse a Saguntum===

En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi.

En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi.

===Edat mija===

=== Edat mija ===

Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]).

Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]).

En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].

En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].

====Juderia====

==== Juderia ====

Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.

Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.

Antonio José Cavanilles  

Antonio José Cavanilles  

Durant la [[guerra de l'independència espanyola]] Sagunt fon presa pels francesos. En l'any [[1811]] la ciutat fon sitiada durant 34 dies, en els quals uns 2.900 soldats espanyols establits en el castell se defenien dels atacs dels hòmens del [[Mariscal Suchet]]. El [[26 d'octubre]], el [[coronel Andriani]], nomenat governador de la plaça, es rendia despuix de la derrota patida el dia anterior per l'eixercit espanyol en la cridada [[batalla de Sagunt]]. Els francesos, despuix de la valentia demostrada dels soldats espanyols en la batalla, els deixaren eixir en vida de Sagunt. Ells reforçaren les defenses del castell, escapçaren els campanars i permaneixerien en la vila fins el [[22 de maig]] de [[1814]].

Durant la [[guerra de l'independència espanyola]] Sagunt fon presa pels francesos. En l'any [[1811]] la ciutat fon sitiada durant 34 dies, en els quals uns 2.900 soldats espanyols establits en el castell se defenien dels atacs dels hòmens del [[Mariscal Suchet]]. El [[26 d'octubre]], el [[coronel Andriani]], nomenat governador de la plaça, es rendia despuix de la derrota patida el dia anterior per l'eixercit espanyol en la nomenada [[batalla de Sagunt]]. Els francesos, despuix de la valentia demostrada dels soldats espanyols en la batalla, els deixaren eixir en vida de Sagunt. Ells reforçaren les defenses del castell, escapçaren els campanars i permaneixerien en la vila fins el [[22 de maig]] de [[1814]].

En l'any [[1868]], el nou Govern Provisional modificà el nom de la ciutat, cridada Murviedro des de fea més de deu sigles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els Canons romàntics i classicistes de l'época: serestituí a Murviedro el gloriós nom de Sagunt.

En l'any [[1868]], el nou Govern Provisional modificà el nom de la ciutat, nomenada Murviedro des de fea més de deu sigles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els Canons romàntics i classicistes de l'época: es restituí a Murviedro el gloriós nom de Sagunt.

Fon en Sagunt a on, en [[decembre]] de l'any [[1874]], es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]].

Fon en Sagunt a on, en [[decembre]] de l'any [[1874]], es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]].

 

A principis del [[sigle XX]] es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi.

A principis del [[sigle XX]] es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi.

La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.

La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.

==Demografia==

==Administració==

 

 

Sagunt contava en 65.278 habitants en l'any [[2017]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic se deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].

Sagunt contava en 68.066  habitants en l'any [[2022]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].

En el núcleu històric de Sagunt és comú a l'us del valencià, mentres que en el [[Port de Sagunt]], a on habita la major part de la població, el castellà és la llengua predominant.

En el núcleu històric de Sagunt és comú a l'us del valencià, mentres que en el [[Port de Sagunt]], a on habita la major part de la població, el castellà és la llengua predominant.

{| align="center" {{tablabonita}}

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|-

|-

! [[1996]] !! [[2001]] !!  [[2006]] !!  [[2009]] !! [[2015]] !! [[2017]] !! [[2018]]

! [[1996]] !! [[2001]] !!  [[2006]] !!  [[2009]] !! [[2015]] !! [[2017]] !! [[2018]] !! [[2022]]

|-

|-

| align=center| 58.135 || align=center| 57.017 ||align=center| 62.702||align=center| 66.070 || align=center| 64.944 || align=center| 65.278 || align=center| 65.669

| align=center| 58.135 || align=center| 57.017 ||align=center| 62.702||align=center| 66.070 || align=center| 64.944 || align=center| 65.278 || align=center| 65.669 || align=center| 68.066

|}

|}

==Economia==

==Economia==

==Monuments==

==Monuments==

[[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]]

[[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]]

*Teatre romà.

* [[Teatre romà de Sagunt]].

*Castell de Sagunt

* [[Castell de Sagunt]]

*Parroquia Archiprestal de l'Assuncio de Santa María.

* Parròquia Archiprestal de l'Assunció de Santa Maria.

*Iglesia d'El Salvador.

* Iglésia d'El Salvador.

*Ermita de la sanc.

* Ermita de la sanc.

*Ermita de Sant Miquel.

* Ermita de Sant Miquel.

*Ermita de Sant Cristòfol.

* Ermita de Sant Cristòfol.

*Ermita de Nostra Senyora del Bon Succes.

* Ermita de Nostra Senyora del Bon Succés.

*Ermita de Sant Roc.

* Ermita de Sant Roc.

*Ermita de la Magdalena.

* Ermita de la Magdalena.

*Ermita dels Dolors.

* Ermita dels Dolors.

*Monasteri de la Mare de Déu al Peu de la Creu o de Santa Ana.

* Monasteri de la Mare de Déu al Peu de la Creu o de Santa Ana.

==Festes locals==

==Festes locals==

*Festivitat de [[Sant Antoni Abat]]

* Festivitat de [[Sant Antoni Abat]]

*Festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]]

* Festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]]

*[[Falles]] (Celebrades des del 14 al 19 de [[març]])

* [[Falles]] (Celebrades des del 14 al 19 de [[març]])

*[[Semana Santa]]

* [[Semana Santa]]

*Festivitat de la [[Verge dels Desamparats]] (Es celebra el segon [[dumenge]] de [[maig]])

* Festivitat de la [[Verge dels Desamparats]] (Es celebra el segon [[dumenge]] de [[maig]])

*Festivitat de Sant Cristòfol (Es celebra el [[dumenge]] més propenc al 10 de [[juliol]])

* Festivitat de Sant Cristòfol (Es celebra el [[dumenge]] més propenc al 10 de [[juliol]])

*Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs Abdon i Senén (Es celebren la segona quinzena de juliol)

* Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs Abdon i Senén (Es celebren la segona quinzena de juliol)

*Festivitat de la Verge de Begonya (Es celebra la primera quinzena d'[[agost]])

* Festivitat de la Verge de Begonya (Es celebra la primera quinzena d'[[agost]])

*Festes en honor de Sant Ramón Nonat (Es celebren l'última semana d'agost)

* Festes en honor de Sant Ramón Nonat (Es celebren l'última semana d'agost)

*Festes en Honor de la Verge del Bon Succés (Es celebren la primera decena de [[setembre]])

* Festes en Honor de la Verge del Bon Succés (Es celebren la primera decena de [[setembre]])

*Festes de [[Moros i Cristians]] (Es celebren el primer fi de semana d'[[octubre]])

* Festes de [[Moros i Cristians]] (Es celebren el primer fi de semana d'[[octubre]])

*Festes del Barri Biensa (Es celebren l'última semana completa de setembre)

* Festes del Barri Biensa (Es celebren l'última semana completa de setembre)

 

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Teatre Romà de Sagunt]]

* [[Teatre romà de Sagunt]]

* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==

== Referències ==

<references />

<references />

==Enllaços externs==

[http://www.aytosagunto.es Ajuntament de Sagunt]

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Sagunto INE. Població de Sagunt]

 

== Bibliografia ==

* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]

* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

{{commonscat|Sagunt}}

{{Municipis de El Camp de Morvedre}}

{{Municipis de El Camp de Morvedre}}