− | Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier|Lavoisier]] dels [[àcit fort|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen|HF]], [[clorur d'hidrogen|HCl]], [[bromur d'hidrogen|HBr]], [[yodur d'hidrogen|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens de el “[[oxigen]]” contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostengut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar"). | + | Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier|Lavoisier]] dels [[àcit fort|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen|HF]], [[clorur d'hidrogen|HCl]], [[bromur d'hidrogen|HBr]], [[yodur d'hidrogen|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens del “[[oxigen]]” contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostengut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar"). |
| La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de l'any [[1810]] i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits. | | La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de l'any [[1810]] i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits. |