Llínea 18: |
Llínea 18: |
| Més tart els celtes apareixerien en els registres [[Antiga Roma|romans]] com els galli, nom que permaneixqué en la denominació de determinats pobles com els galos, els gàlates, o regions com la Gàlia, Gallaecia o Galizia que és com els denomiraren els romans. L'unitat llingüística d'estos pobles es posta de manifest per Tàcit al percibir la similitut entres les llengúes brytòniques i les gales i San Jerònim deixà constància en els seus escrits de que la llengua dels gàlates resultava paregut al dialecte galo de Trèveris. | | Més tart els celtes apareixerien en els registres [[Antiga Roma|romans]] com els galli, nom que permaneixqué en la denominació de determinats pobles com els galos, els gàlates, o regions com la Gàlia, Gallaecia o Galizia que és com els denomiraren els romans. L'unitat llingüística d'estos pobles es posta de manifest per Tàcit al percibir la similitut entres les llengúes brytòniques i les gales i San Jerònim deixà constància en els seus escrits de que la llengua dels gàlates resultava paregut al dialecte galo de Trèveris. |
| | | |
− | Els pobles celtes, a lo llarc de l'història s'expandiren entre els sigles VIII i V a. C. des de el seu núcleu original centre-europeu cara a les atres regions, ocupant el nort i centre de [[França]] (la Gàlia), la vall del Po en el nort d'[[Itàlia]], la mitat nort-occidental de la [[Península Ibèrica]], aixina com la major part de les illes britàniques. També se varen estendre pels Balcans, alcançant inclús una comarca de [[Àsia]] Menor, que serà coneguda com Galatia. En totes estes migracions la seua llengua els acomanyà allà a on anaren; en el sigle I a. C. s'estenien per gran part d'Europa, des de l'actual Turquia (Galacia) fins a [[Portugal]]. | + | Els pobles celtes, a lo llarc de l'història s'expandiren entre els sigles VIII i V a. C. des del seu núcleu original centre-europeu cara a les atres regions, ocupant el nort i centre de [[França]] (la Gàlia), la vall del Po en el nort d'[[Itàlia]], la mitat nort-occidental de la [[Península Ibèrica]], aixina com la major part de les illes britàniques. També se varen estendre pels Balcans, alcançant inclús una comarca de [[Àsia]] Menor, que serà coneguda com Galatia. En totes estes migracions la seua llengua els acomanyà allà a on anaren; en el sigle I a. C. s'estenien per gran part d'Europa, des de l'actual Turquia (Galacia) fins a [[Portugal]]. |
| | | |
− | Parlades ampliamente en Europa occidental en el primer milenari a. C., des de els temps del romans han experimenta una decadència gradual, be reemplazades primer pel [[llatí]] i posteriorment per les llengües romanç en França, Portugal, Italia i Espanya, be desplazades i sustituides per atres rames com la germana en les illes Britàniques i Europa Central o la eslava en els Balcans, o be per la disipació e integració del poble celta i de les seues llengües disn de noves realitats històriques. A pesar d'això, hagué chicotetes illes llingüístiques que varen sobrevivir molt temps a esta situació, haguent testimonis de gàlates parlants de llengua celta en el sigle IV d. C. | + | Parlades ampliamente en Europa occidental en el primer milenari a. C., des dels temps del romans han experimenta una decadència gradual, be reemplazades primer pel [[llatí]] i posteriorment per les llengües romanç en França, Portugal, Italia i Espanya, be desplazades i sustituides per atres rames com la germana en les illes Britàniques i Europa Central o la eslava en els Balcans, o be per la disipació e integració del poble celta i de les seues llengües disn de noves realitats històriques. A pesar d'això, hagué chicotetes illes llingüístiques que varen sobrevivir molt temps a esta situació, haguent testimonis de gàlates parlants de llengua celta en el sigle IV d. C. |
| | | |
| Encara que les llengües cèltiques encontraren refuti a la romanisació en el extrem noroccidental d'Europa, en les [[Illes Britàniques]]. Allí les llengües natives gaèliques i britòniques mantingueren la seua hegemonia fins a l'Edat Mija, sent la llengua peredominant en el Regne d'[[Escòcia]] i en els comtats i regnes irlandesos i galesos. | | Encara que les llengües cèltiques encontraren refuti a la romanisació en el extrem noroccidental d'Europa, en les [[Illes Britàniques]]. Allí les llengües natives gaèliques i britòniques mantingueren la seua hegemonia fins a l'Edat Mija, sent la llengua peredominant en el Regne d'[[Escòcia]] i en els comtats i regnes irlandesos i galesos. |