Canvis

Entre els anys [[1443]] i [[1446]], [[Alfons V]] li confia vàries embaixades davant el rei de [[Castella]] per a tractar de solucionar els problemes entre este i els infants d'Aragó, germans d'Alfonso. També per estes mateixes dates, Lluís Despuig és nomenat clavero de [[Orde de Montesa|l'Orde de Montesa]], càrrec que no aplegarà a eixercir massa lloc que els seus requeriments polítics li faran delegar les seues funcions en el subclavero de l'orde. No obstant, sí que li aportarà un valor nominal, ya que la documentació comença a referir-se a Despuig contínuament com el clavero de [[Montesa]].

Entre els anys [[1443]] i [[1446]], [[Alfons V]] li confia vàries embaixades davant el rei de [[Castella]] per a tractar de solucionar els problemes entre este i els infants d'Aragó, germans d'Alfonso. També per estes mateixes dates, Lluís Despuig és nomenat clavero de [[Orde de Montesa|l'Orde de Montesa]], càrrec que no aplegarà a eixercir massa lloc que els seus requeriments polítics li faran delegar les seues funcions en el subclavero de l'orde. No obstant, sí que li aportarà un valor nominal, ya que la documentació comença a referir-se a Despuig contínuament com el clavero de [[Montesa]].

En l'any [[1447]] li va a ser encomanada lo que A. Javierre Mur definix com un dels més importants negocis diplomàtics que registra la Cancelleria [[Alfons V d'Aragó|d'Alfons V d'Aragó]]​. El [[Ducat de Milà|duc de Milà]], [[Felipe María Visconti]], no havent engendrat fills varons a els que transmetre les seues possessions, decidix cedir al rei d'Aragó tots els seus dominis i el seu títul ducal en testament. Per a transmetre la seua disposició i portar a terme les negociacions pertinents, l'envellit duc va demanar al monarca aragonés que li enviara una persona de la seua major confiança per a tractar assunts privats i transcendentals. Una persona en la que poguera conversar i tractar determinades qüestions com si fora el rei en persona. En este moment entra en escena el clavero de Montesa, que és elegit per [[Alfons V]] per a dirigir-se a [[Milà]] i parlar en el duc. Una volta comunicades les seues intencions, i enterat el monarca aragonés d'elles, Lluís Despuig rep plena potestat per a rebre els estats milanesos de [[Felipe María Visconti]] en nom [[Alfons V|d'Alfonso V]] i prendre en possessió vàries de les fortalees. Pero finalment la mort del duc mesos despuix acabaria frustrant les negociacions.

En l'any [[1447]] li va a ser encomanada lo que A. Javierre Mur definix com un dels més importants negocis diplomàtics que registra la Cancelleria [[Alfons V d'Aragó|d'Alfons V d'Aragó]]​. El [[Ducat de Milà|duc de Milà]], [[Felipe María Visconti]], no havent engendrat fills varons als que transmetre les seues possessions, decidix cedir al rei d'Aragó tots els seus dominis i el seu títul ducal en testament. Per a transmetre la seua disposició i portar a terme les negociacions pertinents, l'envellit duc va demanar al monarca aragonés que li enviara una persona de la seua major confiança per a tractar assunts privats i transcendentals. Una persona en la que poguera conversar i tractar determinades qüestions com si fora el rei en persona. En este moment entra en escena el clavero de Montesa, que és elegit per [[Alfons V]] per a dirigir-se a [[Milà]] i parlar en el duc. Una volta comunicades les seues intencions, i enterat el monarca aragonés d'elles, Lluís Despuig rep plena potestat per a rebre els estats milanesos de [[Felipe María Visconti]] en nom [[Alfons V|d'Alfonso V]] i prendre en possessió vàries de les fortalees. Pero finalment la mort del duc mesos despuix acabaria frustrant les negociacions.

Entre els anys [[1448]] i [[1453]] Lluís Despuig seguix eixercitant diferents llabors al servici del Magnànim: negociacions en la Comunitat de Milà i el seu representant la moradura de Aquileya, direcció militar de tropes en el nort [[Itàlia|d'Itàlia]], prestació d'homenages i jurament de fidelitat de nobles, negociacions en la [[República de Venècia]], etc.

Entre els anys [[1448]] i [[1453]] Lluís Despuig seguix eixercitant diferents llabors al servici del Magnànim: negociacions en la Comunitat de Milà i el seu representant la moradura de Aquileya, direcció militar de tropes en el nort [[Itàlia|d'Itàlia]], prestació d'homenages i jurament de fidelitat de nobles, negociacions en la [[República de Venècia]], etc.