Llínea 27: |
Llínea 27: |
| Més tart tenim atre eixemple de sap fer en l'excelent cavalleria cartaginesa d'[[Anibal]], la qual fon una esquema basica en l'endentat de l'eixercit cartagines durant la seua guerra contra Roma en la segona guerra Punica (i que la seua posterior absencia numerica fon decisiva en la seua derrota en [[Zama]] en el 202 a. de C.). | | Més tart tenim atre eixemple de sap fer en l'excelent cavalleria cartaginesa d'[[Anibal]], la qual fon una esquema basica en l'endentat de l'eixercit cartagines durant la seua guerra contra Roma en la segona guerra Punica (i que la seua posterior absencia numerica fon decisiva en la seua derrota en [[Zama]] en el 202 a. de C.). |
| | | |
− | Tesino, Trebia, Trasimeno i sobre tot [[Cannas]], demostraren com una cavalleria be dirigida podia assestar un colp mortal a el seu enemic i aci Anibal, ¡s'eixi!, demostrant el seu talent ante els romans. | + | Tesino, Trebia, Trasimeno i sobre tot [[Cannas]], demostraren com una cavalleria be dirigida podia assestar un colp mortal al seu enemic i aci Anibal, ¡s'eixi!, demostrant el seu talent ante els romans. |
| També referint-se a [[Antiga Roma|Roma]] i al seu continu evolucionar en el temps, (la mateixa que fon regina de l'infanteria i que prestà poca atenció a la cavalleria) tingue que prestar més atenció a la cavalleria; ya que l'infanteria declinà en el temps i la cavalleria enemiga, evolucionà de tal manera, que els eixercit romà començaren a ser derrotats en batalla. | | També referint-se a [[Antiga Roma|Roma]] i al seu continu evolucionar en el temps, (la mateixa que fon regina de l'infanteria i que prestà poca atenció a la cavalleria) tingue que prestar més atenció a la cavalleria; ya que l'infanteria declinà en el temps i la cavalleria enemiga, evolucionà de tal manera, que els eixercit romà començaren a ser derrotats en batalla. |
| | | |
Llínea 75: |
Llínea 75: |
| | | |
| Anys més tart, les guerres en [[Crimea]] demostraren que la cavalleria, encara que seguia fruint en un halo romantic que atreya molt a la gent, no és menys cert que el poder de les noves armes, com els canons, podia infligir greus perdües als atacs de cavalleria. | | Anys més tart, les guerres en [[Crimea]] demostraren que la cavalleria, encara que seguia fruint en un halo romantic que atreya molt a la gent, no és menys cert que el poder de les noves armes, com els canons, podia infligir greus perdües als atacs de cavalleria. |
− | Fins l'any [[1890]], en Europa se veïa que la cavalleria s'estava quedant obsoleta per a els nous enfrontaments que s'estaven desenrollant en els camps de batalla, sense poder ser una arma decisiva que inclinara la batalla per a algu dels contendent. | + | Fins l'any [[1890]], en Europa se veïa que la cavalleria s'estava quedant obsoleta per als nous enfrontaments que s'estaven desenrollant en els camps de batalla, sense poder ser una arma decisiva que inclinara la batalla per a algu dels contendent. |
| La guerra franca-prussiana fon per a Europa un nou advertiment de que la cavalleria ya no podia fer front en garanties a la defensa d'una infanteria forta i decidida. Un eixemple ho tenim el [[6 d'agost]] de [[1870]], una brigada de 1.000 ginets cuiracers del general francés Michel, atacar el poble de Morsbronn. | | La guerra franca-prussiana fon per a Europa un nou advertiment de que la cavalleria ya no podia fer front en garanties a la defensa d'una infanteria forta i decidida. Un eixemple ho tenim el [[6 d'agost]] de [[1870]], una brigada de 1.000 ginets cuiracers del general francés Michel, atacar el poble de Morsbronn. |
| | | |
Llínea 98: |
Llínea 98: |
| == Alguns coss de cavalleria == | | == Alguns coss de cavalleria == |
| | | |
− | '''Dragons:''' Tipo de cavalleria a on els soldats solien ser capaç de lluitar com infanteria a cavall, l'us de cavalls per a el transport solament. Esta flexibilitat es la causa principal de l'exit de tals unitats. En el [[sigle XX]], hague unitats de dragons soles unitats del guardia combatiu en fins d'observacio del camp de batalla (en la [[Primera Guerra Mundial]]). Hui en dia, a excepcio d'algunes unitats degudes a la tradició, esta unitat no s'utilisa. | + | '''Dragons:''' Tipo de cavalleria a on els soldats solien ser capaç de lluitar com infanteria a cavall, l'us de cavalls per al transport solament. Esta flexibilitat es la causa principal de l'exit de tals unitats. En el [[sigle XX]], hague unitats de dragons soles unitats del guardia combatiu en fins d'observacio del camp de batalla (en la [[Primera Guerra Mundial]]). Hui en dia, a excepcio d'algunes unitats degudes a la tradició, esta unitat no s'utilisa. |
| | | |
| '''Hussar:''' del francés ''hussard'' (original ortografia serbia : ''gussar'' , a través de l'hongaresa ''huszar'' , plural ''huszárok'' ) se referix a la classe de la cavalleria llaugera d'orige serbio , pero posteriorment a través d'[[Hungría]] i emulat per varis països d'[[Europa]] , que tingué gran influencia en estrategia militar dels sigles XVIII i XIX . Hui en dia, per raons tradicionals, algunes unitats militars encara tenen "hussar" com part del seu titul. | | '''Hussar:''' del francés ''hussard'' (original ortografia serbia : ''gussar'' , a través de l'hongaresa ''huszar'' , plural ''huszárok'' ) se referix a la classe de la cavalleria llaugera d'orige serbio , pero posteriorment a través d'[[Hungría]] i emulat per varis països d'[[Europa]] , que tingué gran influencia en estrategia militar dels sigles XVIII i XIX . Hui en dia, per raons tradicionals, algunes unitats militars encara tenen "hussar" com part del seu titul. |