Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes eliminats ,  23:43 29 nov 2021
Text reemplaça - ' a el' a ' al'
Llínea 148: Llínea 148:  
=== Jean Peltier: efecte Peltier ([[1834]]), inducció electrostàtica ([[1840]]) ===
 
=== Jean Peltier: efecte Peltier ([[1834]]), inducció electrostàtica ([[1840]]) ===
 
{{principal|Efecte Peltier}}
 
{{principal|Efecte Peltier}}
El físic [[França|francé]]s i rellonger de professió [[Jean Peltier]] ([[1785]]-[[1845]]) descobrí enl'any [[1834]] que quan circula una corrent elèctrica per un conductor format per dos metals diferents, units per una soldadura, esta se calfa o refreda segons el sentit de la corrent ([[efecte Peltier]]). Este efecte ha tengut gran importància en el desenroll recent de mecanismes de [[refrigeració]] no contaminants. A Peltier se li deu també l'introducció del concepte d'[[inducció electrostàtica]] en l'any [[1840]], referit a la modificació de la distribució de la càrrega elèctrica en un material, baix l'influència d'un segon objecte pròxim a ell i que tinga una càrrega eléctrica.<ref>[http://www.monografias.com/treballs Mòdul termoelèctrics Peltier] Monografías.com [15-05-2008]</ref>
+
El físic [[França|francé]]s i rellonger de professió [[Jean Peltier]] ([[1785]]-[[1845]]) descobrí enl'any [[1834]] que quan circula una corrent elèctrica per un conductor format per dos metals diferents, units per una soldadura, esta se calfa o refreda segons el sentit de la corrent ([[efecte Peltier]]). Este efecte ha tengut gran importància en el desenroll recent de mecanismes de [[refrigeració]] no contaminants. A Peltier se li deu també l'introducció del concepte d'[[inducció electrostàtica]] en l'any [[1840]], referit a la modificació de la distribució de la càrrega elèctrica en un material, baix l'influència d'un segon objecte pròxim all i que tinga una càrrega eléctrica.<ref>[http://www.monografias.com/treballs Mòdul termoelèctrics Peltier] Monografías.com [15-05-2008]</ref>
    
=== Samuel Morse: telégraf ([[1833]]-[[1837]]) ===
 
=== Samuel Morse: telégraf ([[1833]]-[[1837]]) ===
Llínea 386: Llínea 386:  
Formulà, conjuntament en [[George Francis FitzGerald]], una explicació de l'[[experiment de Michelson i Morley]] sobre la constància de la velocitat de la llum, atribuint-la a la contracció dels cossos en la direcció del seu moviment. Este efecte, conegut com a [[contracció de Lorentz-FitzGerald]], seria despuix expressat com les [[transformació de Lorentz|transformacions de Lorentz]], les que deixen invariants les [[equacions de Maxwell]], posterior base del desenroll de la [[teoria de la relativitat]].  
 
Formulà, conjuntament en [[George Francis FitzGerald]], una explicació de l'[[experiment de Michelson i Morley]] sobre la constància de la velocitat de la llum, atribuint-la a la contracció dels cossos en la direcció del seu moviment. Este efecte, conegut com a [[contracció de Lorentz-FitzGerald]], seria despuix expressat com les [[transformació de Lorentz|transformacions de Lorentz]], les que deixen invariants les [[equacions de Maxwell]], posterior base del desenroll de la [[teoria de la relativitat]].  
   −
Nomenà a [[Pieter Zeeman]] com a el seu assistent personal, estimulant-lo a investigar l'efecte dels [[camp magnètic|camps magnètics]] sobre les transicions d'[[espín]], cosa que el dugué a descobrir lo que hui en dia es coneix en el nom d'[[efecte Zeeman]], base de la [[image per ressonància magnètica|tomografia per resonància magnètica nuclear]]. Per este descobriment i la seua explicació, Lorentz compartí en l'any 1902 el [[Premi Nobel de Física]] en [[Pieter Zeeman]]<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-h_lorentz.htm Biografia de Hendrik Antoon Lorentz] astrocosmo.cl [20-05-2008]</ref>
+
Nomenà a [[Pieter Zeeman]] com al seu assistent personal, estimulant-lo a investigar l'efecte dels [[camp magnètic|camps magnètics]] sobre les transicions d'[[espín]], cosa que el dugué a descobrir lo que hui en dia es coneix en el nom d'[[efecte Zeeman]], base de la [[image per ressonància magnètica|tomografia per resonància magnètica nuclear]]. Per este descobriment i la seua explicació, Lorentz compartí en l'any 1902 el [[Premi Nobel de Física]] en [[Pieter Zeeman]]<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-h_lorentz.htm Biografia de Hendrik Antoon Lorentz] astrocosmo.cl [20-05-2008]</ref>
    
=== Albert Einstein: L'efecte fotoelèctric ([[1905]]) ===
 
=== Albert Einstein: L'efecte fotoelèctric ([[1905]]) ===

Menú de navegació