En els seus primers còmics o "tebeos" propis com ''Aa Valenciaa'' ([[1975]]) se li va atribuir una gran influència de Robert Crumb, extrem que el valencià negava, entroncat el seu estil en el de les [[Falles]]. La teòrica Francesca Lladó, en la seua classificació de dibuixants i guionistes del denominat boom del còmic adult en [[Espanya]], el considera un cas aïllat dins de la Nova escola valenciana a la que també pertanyen Mique Beltrán, Micharmut, Sento i Daniel Torres. Pronte compagina el seu treball en el món de l'historieta (en la que destaca la seua série ''Los garriris'') en l'ilustració, l'escultura, el disseny gràfic i l'interiorisme. | En els seus primers còmics o "tebeos" propis com ''Aa Valenciaa'' ([[1975]]) se li va atribuir una gran influència de Robert Crumb, extrem que el valencià negava, entroncat el seu estil en el de les [[Falles]]. La teòrica Francesca Lladó, en la seua classificació de dibuixants i guionistes del denominat boom del còmic adult en [[Espanya]], el considera un cas aïllat dins de la Nova escola valenciana a la que també pertanyen Mique Beltrán, Micharmut, Sento i Daniel Torres. Pronte compagina el seu treball en el món de l'historieta (en la que destaca la seua série ''Los garriris'') en l'ilustració, l'escultura, el disseny gràfic i l'interiorisme. |