Canvis

El '''tabac''' és un producte vegetal obtengut de la planta del mateix nom originària de [[Amèrica]] en la actualitat format per fulles de vàries plantes del gènero, en concret Nicotiana tabacum. Se comsumix de vàries formes, sent la principal la fumada. El seu particular contingut en nicotina la convertix en adictiva. Es comercialisa legalment en tot lo món encara que té numeroses restricciones per a ser fumda en molts països ya que poseix efectes adversos per a la salut pública.

El '''tabac''' és un producte vegetal obtengut de la planta del mateix nom originària de [[Amèrica]] en la actualitat format per fulles de vàries plantes del gènero, en concret Nicotiana tabacum. Se comsumix de vàries formes, sent la principal la fumada. El seu particular contingut en nicotina la convertix en adictiva. Es comercialisa legalment en tot lo món encara que té numeroses restricciones per a ser fumda en molts països ya que poseix efectes adversos per a la salut pública.

La seua composició està formà per el alcaloide [[nicotina]], que es troba en les fulles den proporcions variables (des de manco del 1% fins al 12%). El rset és el dit alquitrà, una sustància fosca i resionsa composta per varis agents químics molts dels quals es generen com resultat de la combustió (cianur d'hidrògen, monòxit de carbono, diòxit de [[carbono]], òxit de [[nitrògen]], [[amoniac]], etc.)

La seua composició està formà pel alcaloide [[nicotina]], que es troba en les fulles den proporcions variables (des de manco del 1% fins al 12%). El rset és el dit alquitrà, una sustància fosca i resionsa composta per varis agents químics molts dels quals es generen com resultat de la combustió (cianur d'hidrògen, monòxit de carbono, diòxit de [[carbono]], òxit de [[nitrògen]], [[amoniac]], etc.)

El gènere Nicotiana abarca més de 50 espècies clasificaes en quatre grups principals: N. tabacum, N. petunoides, N- rustica i N. polidiclia. L'espècie N. tabacum, se pot clasificar en quatre varietats: havanesis, brasilensis, virgínica i purpúrea, que son el orige de les distintes varietats usaes en la comercialisació.

El gènere Nicotiana abarca més de 50 espècies clasificaes en quatre grups principals: N. tabacum, N. petunoides, N- rustica i N. polidiclia. L'espècie N. tabacum, se pot clasificar en quatre varietats: havanesis, brasilensis, virgínica i purpúrea, que son el orige de les distintes varietats usaes en la comercialisació.

== Història ==

== Història ==

Experts en genètica vegetal han determinat que el centre de l'orige del tabac, es situa en la zona andina entre [[Perú]] i [[Equador]]. Els priemrs cultius varen tidnre lloc entre cinc mil i tres mil anys a. C. Quan es colonisa Amèrica, el consum estava extés per tot el continent. Fumar (inhalar i exhalar el fum del tabac) era una de les moltes varietats de consum en [[Amèrica del Sur]]. Ademés de fumar-se, el tabac s'aspirava per el nas, es masticava, es menjava, es bevia, és untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en enemes. S'usava en ritos com bufar-lo sobre el rostre dels guerrers ans de la lluita, s'escampava en camps ans de sembrar, s'oferia als deus, es derramava sobre les dones ans de la relació sexual, i tant hòmens com dones l'utilisaven com a narcòtic.

Experts en genètica vegetal han determinat que el centre de l'orige del tabac, es situa en la zona andina entre [[Perú]] i [[Equador]]. Els priemrs cultius varen tidnre lloc entre cinc mil i tres mil anys a. C. Quan es colonisa Amèrica, el consum estava extés per tot el continent. Fumar (inhalar i exhalar el fum del tabac) era una de les moltes varietats de consum en [[Amèrica del Sur]]. Ademés de fumar-se, el tabac s'aspirava pel nas, es masticava, es menjava, es bevia, és untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en enemes. S'usava en ritos com bufar-lo sobre el rostre dels guerrers ans de la lluita, s'escampava en camps ans de sembrar, s'oferia als deus, es derramava sobre les dones ans de la relació sexual, i tant hòmens com dones l'utilisaven com a narcòtic.

Usà pels mayes per a celebracions rituals i religioses, sigué coneguda pels occidentals en [[1492]]. Atres versions preses de cronistes espanyoles proposen que "tabac" prové de la castellanisació del lloc a on a planta sigué descoberta, ya siga Tobago, una illa antillana, o la localitat mexicana de [[Tabasco]]. Encara que, lo més verosímil és que procedixca del àrap "tabbaq", nom que s'aplicava en Europa des de al menos el [[sigle XV]] a diverses plantes medicinals. La varietat maya coenguda com Cikar (fumar), es va estendre per tot el continent gràcies al comerç. Rodrigo de Jerez i Luis de la Torre, companyers de [[Cristòbal coló]], sigueren els primers occidentals en conéixer la seua existència. Rodrigo, a la seua tornà a [[Espanya]], sigué encarcelat per la Inquisició acusat de bruixeria, ya que soles el diable podia donar a un home el poder de traure fum per la boca.

Usà pels mayes per a celebracions rituals i religioses, sigué coneguda pels occidentals en [[1492]]. Atres versions preses de cronistes espanyoles proposen que "tabac" prové de la castellanisació del lloc a on a planta sigué descoberta, ya siga Tobago, una illa antillana, o la localitat mexicana de [[Tabasco]]. Encara que, lo més verosímil és que procedixca del àrap "tabbaq", nom que s'aplicava en Europa des de al menos el [[sigle XV]] a diverses plantes medicinals. La varietat maya coenguda com Cikar (fumar), es va estendre per tot el continent gràcies al comerç. Rodrigo de Jerez i Luis de la Torre, companyers de [[Cristòbal coló]], sigueren els primers occidentals en conéixer la seua existència. Rodrigo, a la seua tornà a [[Espanya]], sigué encarcelat per la Inquisició acusat de bruixeria, ya que soles el diable podia donar a un home el poder de traure fum per la boca.

La primera obra escrita en la que es relata la forma nativa d'aspirar el fum provenent dels rollos de fulles enceses és Apologética història de les Indies de Bartolomé de les Cases. Posteriorment Gonzalo de Oviedo i Velázquez, en la Historia General de las Indias, descriu la planta i els seus usos.

La primera obra escrita en la que es relata la forma nativa d'aspirar el fum provenent dels rollos de fulles enceses és Apologética història de les Indies de Bartolomé de les Cases. Posteriorment Gonzalo de Oviedo i Velázquez, en la Historia General de las Indias, descriu la planta i els seus usos.

La seua extensió per el continent europeu sigué gràcies al embaixaor [[frança|francés]] en [[Portugal]] [[Jean Nicot de Villemain]] [[1530]]- [[1600,]] en el seu honor Linneo introduix la denominació d enicotina en la seua classificació de Botànica. Este lo va introduir en la seua forma aspirà (rapé) i la popularisà al, supostament, "curar" a [[Catalina de Médicis]] (dona de [[Enrique II]]) d'una migranya, per lo que se li denominà herba de la reina, Catalinària Nuduca i herba del embaixaor.

La seua extensió pel continent europeu sigué gràcies al embaixaor [[frança|francés]] en [[Portugal]] [[Jean Nicot de Villemain]] [[1530]]- [[1600,]] en el seu honor Linneo introduix la denominació d enicotina en la seua classificació de Botànica. Este lo va introduir en la seua forma aspirà (rapé) i la popularisà al, supostament, "curar" a [[Catalina de Médicis]] (dona de [[Enrique II]]) d'una migranya, per lo que se li denominà herba de la reina, Catalinària Nuduca i herba del embaixaor.

Durant el [[sigle XX]], numerosos estudis mèdics anaren demostrant els perjuis del tabac, i negant la seua possible utilitat terapèutica. Per atre costat, el seu consum passà de ser majoritariament masculí a un majir equilibre entre sexes.

Durant el [[sigle XX]], numerosos estudis mèdics anaren demostrant els perjuis del tabac, i negant la seua possible utilitat terapèutica. Per atre costat, el seu consum passà de ser majoritariament masculí a un majir equilibre entre sexes.

Segons comunica la Organisació Mondial de la Salut ([[OMS]]), "els països que han reconegut l'importància primoridal d'informar al públic, han lograt un descens del consum del tabac". Panos, agència londinenca d'informació, afegix: "En molts hogars, llocs públics i centres de treball del Nort, ya no es considera socialment aceptable fumar", i la majoria de les persones s'han donat conte de que "el tabac pot matar-les". "La indústria del tabac està menejant-se pac al Sur."

Segons comunica la Organisació Mondial de la Salut ([[OMS]]), "els països que han reconegut l'importància primoridal d'informar al públic, han lograt un descens del consum del tabac". Panos, agència londinenca d'informació, afegix: "En molts hogars, llocs públics i centres de treball del Nort, ya no es considera socialment aceptable fumar", i la majoria de les persones s'han donat conte de que "el tabac pot matar-les". "La indústria del tabac està menejant-se pac al Sur."

En el Sur, per el contrari, obrir un nou mercat es tan fàcil com obrir una caixetilla de cigarrets. Per a la indústria del tabac, les condicions que existixen en els països en desenroll son tentaores. En tres de cada quatre d'estos països no s'imposan restriccions a la publicitat del tabac, i al mateix temps, hi ha poca conciència pública dels perills de fumar. "La gent no coneix els rescs perque no se li parla d'ells", observa Panos.

En el Sur, pel contrari, obrir un nou mercat es tan fàcil com obrir una caixetilla de cigarrets. Per a la indústria del tabac, les condicions que existixen en els països en desenroll son tentaores. En tres de cada quatre d'estos països no s'imposan restriccions a la publicitat del tabac, i al mateix temps, hi ha poca conciència pública dels perills de fumar. "La gent no coneix els rescs perque no se li parla d'ells", observa Panos.

Per a induir als jóvens -que estan entre els principals blancs de la indústria tabacalera- a encendre el seu primer cigarret, els anuncis "transmeten el mensage de que fumar és un plaer refinat, propi de dones independents". Els anuncis de tabac son sospitosament pareguts als que utilisaven en el món industrialisat fa mig [[sigle]]. En aquell llavors s'obtingué el resultat eserat. Segons certa fotn, e poc temps, de cada tres dones, una "començà a fumar en el mateix entusiasme que els hòmens".

Per a induir als jóvens -que estan entre els principals blancs de la indústria tabacalera- a encendre el seu primer cigarret, els anuncis "transmeten el mensage de que fumar és un plaer refinat, propi de dones independents". Els anuncis de tabac son sospitosament pareguts als que utilisaven en el món industrialisat fa mig [[sigle]]. En aquell llavors s'obtingué el resultat eserat. Segons certa fotn, e poc temps, de cada tres dones, una "començà a fumar en el mateix entusiasme que els hòmens".