Llínea 68: |
Llínea 68: |
| Els dos Termes Generales que existiren originalment en la comarca del Racó, [[Castielfabit]] i Ademús, foren fragmentant-se en el pas del temps. Esta fragmentació afectà de manera especial al d'Ademús, del que paulatinament se segregarien vàries poblacions, a medida que anaven alcançant certa importància poblacional i econòmica: [[Vallanca]] ([[sigle XVII]]), [[La Pobla de Sant Miquel]] ([[sigle XVIII]]), [[Cases Altes]] i [[Cases Baixes]] (abdós en el sigle XIX). | | Els dos Termes Generales que existiren originalment en la comarca del Racó, [[Castielfabit]] i Ademús, foren fragmentant-se en el pas del temps. Esta fragmentació afectà de manera especial al d'Ademús, del que paulatinament se segregarien vàries poblacions, a medida que anaven alcançant certa importància poblacional i econòmica: [[Vallanca]] ([[sigle XVII]]), [[La Pobla de Sant Miquel]] ([[sigle XVIII]]), [[Cases Altes]] i [[Cases Baixes]] (abdós en el sigle XIX). |
| | | |
− | Atenent a raons d'utilitat pública, en la divisió territorial decretada en 1810 per [[Josep I d'Espanya]], s'assignava Ademús i la seua comarca a la Prefectura de Terol (Departament de l'Alt Guadalaviar). Per idèntic motiu, en la de [[1822]], dissenyada per Felip Bauzá i per Josep Agustí de Larramendi, el Racó passava també a la província de [[Terol]]. Ninguna d'elles se dugué a cap. La primera, per l' efímer regnat del germà de [[Napoleó Bonaparte]]; i la segona, per causa anàloga ya que en [[1823]] ocupava de nou el tro [[Ferran VII d'Espanya]] en ajuda dels [[Cent mil Fills de Sant Lluís]] i revocava tot lo acordat durant el anterior periodo lliberal ([[Trieni Constitucional]], 1820-1823). | + | Atenent a raons d'utilitat pública, en la divisió territorial decretada en 1810 per [[Josep I d'Espanya]], s'assignava Ademús i la seua comarca a la Prefectura de Terol (Departament de l'Alt Guadalaviar). Per idèntic motiu, en la de [[1822]], dissenyada per Felip Bauzá i per Josep Agustí de Larramendi, el Racó passava també a la província de [[Terol]]. Cap d'elles es dugué a terme. La primera, per l'efímer regnat del germà de [[Napoleó Bonaparte]]; i la segona, per causa anàloga ya que en [[1823]] ocupava de nou el tro [[Ferran VII d'Espanya]] en ajuda dels [[Cent mil Fills de Sant Lluís]] i revocava tot lo acordat durant el anterior periodo lliberal ([[Trieni Constitucional]], 1820-1823). |
| | | |
| == Administració == | | == Administració == |
Llínea 103: |
Llínea 103: |
| Des de l'última [[Guerra Civil|guerra civil]] i a lo llarc de la segona mitat del [[sigle XX]] ha hagut una forta emigració, que fonamentalment se dirigia a [[Valéncia]], [[Port de Sagunt]] i [[Barcelona]]. Les condicions de vida d'estos emigrants han segut plasmades en les obres de '''[[Francesc Candel]] ''', destacat intelectual oriünt de la veïna [[Casas Altas]], guardonant en la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la [[Generalitat de Catalunya]]. També va ser molt significativa l'emigració temporal a les veremes del [[Languedoc]] francés. | | Des de l'última [[Guerra Civil|guerra civil]] i a lo llarc de la segona mitat del [[sigle XX]] ha hagut una forta emigració, que fonamentalment se dirigia a [[Valéncia]], [[Port de Sagunt]] i [[Barcelona]]. Les condicions de vida d'estos emigrants han segut plasmades en les obres de '''[[Francesc Candel]] ''', destacat intelectual oriünt de la veïna [[Casas Altas]], guardonant en la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la [[Generalitat de Catalunya]]. També va ser molt significativa l'emigració temporal a les veremes del [[Languedoc]] francés. |
| | | |
− | L'evolució demogràfica negativa s'esta invertint en els últims anys, fonamentalment per la arribada d'immigrants procedents en la seua majoria de [[Romania]] i del [[Magrep]]. | + | L'evolució demogràfica negativa s'està invertint en els últims anys, fonamentalment per la arribada d'immigrants procedents en la seua majoria de [[Romania]] i del [[Magrep]]. |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
Llínea 119: |
Llínea 119: |
| [[File:Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|right|thumb|325px|Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. Sigle XIV. Ademús]] | | [[File:Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|right|thumb|325px|Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. Sigle XIV. Ademús]] |
| | | |
− | *[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta]]. Erigida en el [[sigle XIV]] segons models constructius del sigle precedent, l'ermita [[gòtica]] de Nostra Senyora de l'Horta constituïx l'edifici més antic de la vila. De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la bòva de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8. L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos series d'arcs gòtics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantisima pintura mural de Maria Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. L'ermita de Nostra Senyora de l'Horta, joya de l'arquitectura valenciana, constituïx un verdader resum d'estils artístics, en virtut de les successives ampliacions que sofrí a lo llarc de la seua història. | + | *[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta]]. Erigida en el [[sigle XIV]] segons models constructius del sigle precedent, l'ermita [[gòtica]] de Nostra Senyora de l'Horta constituïx l'edifici més antic de la vila. De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la bòva de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8. L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos series d'arcs gòtics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantissima pintura mural de Maria Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. L'ermita de Nostra Senyora de l'Horta, joya de l'arquitectura valenciana, constituïx un verdader resum d'estils artístics, en virtut de les successives ampliacions que sofrí a lo llarc de la seua història. |
| | | |
| *[[Ermita de Sant Joaquim]]. Situada en l'empinat carrer de Sant Joaquim, l'actual ermita del mateix nom formà part en el passat de l'antic '''Hospital de Pobres de Santa Ana''' d'Ademús. La fundació d'esta institució benèfica data de [[1446]], durant el regnat d'[[Alfons V el Magnànim]], en que se dona llicencia al Justiciat i Jurats de la vila per a l'erecció d'un hospital de pobres en la població. La seua capella, com l'institució, estigué originalment baix l'advocació de santa Ana. Se tracta d'un chicotet edifici de planta quadrada, que presenta arcs gòtics casi idèntics en la seua portada, en l'altar major i en el mur de llevant. L'ermita de Sant Joaquim és de gran valor en l'àmbit comarcal puix constituïx l'única recialla dels quatre hospitals que funcionaren antany en la comarca de [[El Racó d'Ademús]]. | | *[[Ermita de Sant Joaquim]]. Situada en l'empinat carrer de Sant Joaquim, l'actual ermita del mateix nom formà part en el passat de l'antic '''Hospital de Pobres de Santa Ana''' d'Ademús. La fundació d'esta institució benèfica data de [[1446]], durant el regnat d'[[Alfons V el Magnànim]], en que se dona llicencia al Justiciat i Jurats de la vila per a l'erecció d'un hospital de pobres en la població. La seua capella, com l'institució, estigué originalment baix l'advocació de santa Ana. Se tracta d'un chicotet edifici de planta quadrada, que presenta arcs gòtics casi idèntics en la seua portada, en l'altar major i en el mur de llevant. L'ermita de Sant Joaquim és de gran valor en l'àmbit comarcal puix constituïx l'única recialla dels quatre hospitals que funcionaren antany en la comarca de [[El Racó d'Ademús]]. |
Llínea 161: |
Llínea 161: |
| | | |
| == Gastronomia == | | == Gastronomia == |
− | La gastronomia ademucera conta en plats tradicionals tan populars i contundents com les celebèrrimes ''[[gaches]] '' (fetes en farina de dacsa), les ''almortas'', el ''empedrado'' o el ''puchero'', tendents a fer més llaugers els rigorosos hiverns d'estes terres. En ells el protagonista sol ser la carn de porc o els seus derivats, animal que antany cebaven els veïns i el seu sacrifici se convertia en el major event hivernal en les cases, propenc a lo festiu. Essencials en l'economia familiar en el passat, els variats productes derivats del porc, especialment el pernil i diversos embotits locals, seguixen elaborant-se en l'actualitat en els mateixos métodos que antigament. | + | La gastronomia ademucera conta en plats tradicionals tan populars i contundents com les celebèrrimes ''[[gaches]] '' (fetes en farina de dacsa), les ''almortas'', el ''empedrado'' o el ''puchero'', tendents a fer més llaugers els rigorosos hiverns d'estes terres. En ells el protagonista sol ser la carn de porc o els seus derivats, animal que antany cebaven els veïns i el seu sacrifici se convertia en el major event hivernal en les cases, propenc a lo festiu. Essencials en l'economia familiar en el passat, els variats productes derivats del porc, especialment el pernil i diversos embotits locals, seguixen elaborant-se en l'actualitat en els mateixos mètodos que antigament. |
| | | |
| L'abundant ''armela'', cultivada en grans extensions de secà, també proporciona gran varietat de [[torró]] tradicionals o el típic [[alajú|''alajuz'']], dolç d'orige àrap elaborat en [[mel]], [[pa]] rallat i [[armela]]. | | L'abundant ''armela'', cultivada en grans extensions de secà, també proporciona gran varietat de [[torró]] tradicionals o el típic [[alajú|''alajuz'']], dolç d'orige àrap elaborat en [[mel]], [[pa]] rallat i [[armela]]. |
Llínea 170: |
Llínea 170: |
| * '''Fira de Sant Josep''', [[19 de març]]. Tradicional fira de ganado. | | * '''Fira de Sant Josep''', [[19 de març]]. Tradicional fira de ganado. |
| * '''Sant Vicent Ferrer''', següent dumenge de Pasqua de Resurrecció. [[Mona|Mona de pasqua]] i, per la nit, tradicionals ''Hoguericas de San Vicente'' en els carrers. | | * '''Sant Vicent Ferrer''', següent dumenge de Pasqua de Resurrecció. [[Mona|Mona de pasqua]] i, per la nit, tradicionals ''Hoguericas de San Vicente'' en els carrers. |
− | * '''Assunció de la Verge''', 10 al 15 d'[[agost]]. Festes de l'estiu, hui les més concorrits. Bous en el Rabal. Penyes, balls i [[bou embolat]]. | + | * '''Assunció de la Verge''', 10 al 15 d'[[agost]]. Festes de l'estiu, hui els més concorreguts. Bous en el Rabal. Penyes, balls i [[bou embolat]]. |
| * '''Verge del Rosari''', primer [[dumenge]] d'[[octubre]]. Patrona d'Ademús. Son les antigues Festes Majors, suplantades en la actualitat per les d'agost. Balls i bous. | | * '''Verge del Rosari''', primer [[dumenge]] d'[[octubre]]. Patrona d'Ademús. Son les antigues Festes Majors, suplantades en la actualitat per les d'agost. Balls i bous. |
| * També estan molt arraïlades les festes de '''Sant Blai''', '''Sant Antoni Abat''', '''Sant Roc''', '''Santa Bàrbara''' i '''Sant Pere''', este últim patró d'Ademús. Algunes conten en celebracions i tradicions peculiars com el ''rollo'' de Sant Blai o els ''panes'' de Sant Anton. Atres festivitats, antany celebrades en certa ostentació, hui ya no heu son tant, com és el cas de la Semana Santa o el Corpus en les seues respectives processons. | | * També estan molt arraïlades les festes de '''Sant Blai''', '''Sant Antoni Abat''', '''Sant Roc''', '''Santa Bàrbara''' i '''Sant Pere''', este últim patró d'Ademús. Algunes conten en celebracions i tradicions peculiars com el ''rollo'' de Sant Blai o els ''panes'' de Sant Anton. Atres festivitats, antany celebrades en certa ostentació, hui ya no heu son tant, com és el cas de la Semana Santa o el Corpus en les seues respectives processons. |
| * En les aldees d'Ademús destaquen particularment les festes de '''Sant Miquel Arcàngel''' en el Val de la Sabina i les de '''Santa Bàrbara''' en Mas de l'Om. | | * En les aldees d'Ademús destaquen particularment les festes de '''Sant Miquel Arcàngel''' en el Val de la Sabina i les de '''Santa Bàrbara''' en Mas de l'Om. |
− | * Entre atres tradicions musicals, hi ha que destacar le celebres ''[[albades]] '', peces vocals, acompanyades de bandúrries i guitarres, eixecutades pels fadrins en la Nit de Nadal. La primera ''albada'' va destinada al Chiquet Jesús, a continuació les dedicades a personages destacats de la vila -rector, alcalde, etc., per a passar despuix de casa en casa a cantar atres dirigides a atres veïns, de tal manera que les seues evolucions se prolonguen durant tota la nit. | + | * Entre atres tradicions musicals, hi ha que destacar les celebres ''[[albades]] '', peces vocals, acompanyades de bandúrries i guitarres, eixecutades pels fadrins en la Nit de Nadal. La primera ''albada'' va destinada al Chiquet Jesús, a continuació les dedicades a personages destacats de la vila -rector, alcalde, etc., per a passar despuix de casa en casa a cantar atres dirigides a atres veïns, de tal manera que les seues evolucions se prolonguen durant tota la nit. |
| * En les últimes décades se estan recuperant de nou els tradicionals ''[[carnestoltes]] '', antany tremendament participatius e imaginatius tant en robes com en bromes. | | * En les últimes décades se estan recuperant de nou els tradicionals ''[[carnestoltes]] '', antany tremendament participatius e imaginatius tant en robes com en bromes. |
| | | |