Canvis

  Lloc en ajuntament de la província [...] de Valéncia (10 minuts). <span style="font-variant:small-caps">Sit.</span> en terreny pla al baix. de la mateixa ciutat, li baten generalment els vents de l'I. i O.; el seu clima és templat i saludable. Té 61 cases, presó menuda, 2 antics palaus casi arruïnats; escola de chiquets a la que concorren 30 [...]; iglésia parroquial dedicada a Sant Nicolás de Bari, anexa de la dels Stos. Juanes de la ciutat de Valéncia. Carix de territori propi, puix el terreny que li circunda correspon al d'aquella ciutat : la seua jurisdicció municipal solament s'estén al caseriu. Els camins que partixen del poble són locals i dirigixen á els pobles limitrofes. [...] Població: 100 veïns, 476 ànimes. <br>

  Lloc en ajuntament de la província [...] de Valéncia (10 minuts). <span style="font-variant:small-caps">Sit.</span> en terreny pla al baix. de la mateixa ciutat, li baten generalment els vents de l'I. i O.; el seu clima és templat i saludable. Té 61 cases, presó menuda, 2 antics palaus casi arruïnats; escola de chiquets a la que concorren 30 [...]; iglésia parroquial dedicada a Sant Nicolás de Bari, anexa de la dels Stos. Juanes de la ciutat de Valéncia. Carix de territori propi, puix el terreny que li circunda correspon al d'aquella ciutat : la seua jurisdicció municipal solament s'estén al caseriu. Els camins que partixen del poble són locals i dirigixen á els pobles limitrofes. [...] Població: 100 veïns, 476 ànimes. <br>

El nou marc llegal i les transformacions socioeconòmiques que s'estaven gestant en la ciutat de Valéncia des de la segona mitat de la centuria, varen invertir la tendència segregacionista, com ejemplifica el Real Decret de [[21 d'octubre]] de [[1866]] per el que es pretenien suprimir els municipis en una població inferior als 1.000 habitants. En el derrocament de muralles en l'any [[1865]] i els plans de [[eixample]] del anys [[1864]] i [[1876]] la burguesia, propietària de més de les tres quartes parts de la terra dels municipis, es anexionà estes poblacions, alegant proximitat, falta de recursos econòmics i baixa població (recursos humans), entre atres motius.  

El nou marc llegal i les transformacions socioeconòmiques que s'estaven gestant en la ciutat de Valéncia des de la segona mitat de la centuria, varen invertir la tendència segregacionista, com ejemplifica el Real Decret de [[21 d'octubre]] de [[1866]] pel que es pretenien suprimir els municipis en una població inferior als 1.000 habitants. En el derrocament de muralles en l'any [[1865]] i els plans de [[eixample]] del anys [[1864]] i [[1876]] la burguesia, propietària de més de les tres quartes parts de la terra dels municipis, es anexionà estes poblacions, alegant proximitat, falta de recursos econòmics i baixa població (recursos humans), entre atres motius.  

Aixina que, en l'any [[1870]] Patraix va ser un dels primers municipis en ser anexionats per [[Valéncia]],<ref name=getcv/> procés que va durar fins a la década de [[1890]] i va aumentar considerablement el terme municipal de la ciutat, gràcies a les Lleis Municipals del anys [[1870]] i [[1877]], que assentaven les bases a favor de l'anexió dels núcleus pròxims a les grans ciutats en fase d'expansió, tant per a us residencial com a industrial. Actualment Patraix és un barri plenament integrat en l'entramat urbà de Valéncia.

Aixina que, en l'any [[1870]] Patraix va ser un dels primers municipis en ser anexionats per [[Valéncia]],<ref name=getcv/> procés que va durar fins a la década de [[1890]] i va aumentar considerablement el terme municipal de la ciutat, gràcies a les Lleis Municipals del anys [[1870]] i [[1877]], que assentaven les bases a favor de l'anexió dels núcleus pròxims a les grans ciutats en fase d'expansió, tant per a us residencial com a industrial. Actualment Patraix és un barri plenament integrat en l'entramat urbà de Valéncia.