Canvis

Les dos s’han unit en l’imaginari colectiu conformant l’actual festivitat de Tots Sants.

Les dos s’han unit en l’imaginari colectiu conformant l’actual festivitat de Tots Sants.

La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la [[Prehistòria]] ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d’hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produix durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals.

La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la [[Prehistòria]] ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d’hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produïx durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals.

Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les [[Mineta|minetes]], una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l’[[oli]] posat en un got (part d’[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s’han canviat pels velons.

Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les [[Mineta|minetes]], una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l’[[oli]] posat en un got (part d’[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s’han canviat pels velons.