| La difusió de la ràdio i la televisió (mijos de comunicació), aixina com la informàtica, són de gran ajuda, al facilitar informs meteorològics, estudis de mercat, etc. | | La difusió de la ràdio i la televisió (mijos de comunicació), aixina com la informàtica, són de gran ajuda, al facilitar informs meteorològics, estudis de mercat, etc. |
− | Ademés de menjar per als humans i els seus animals, se produixen cada volga en més amplia utilitat tals com flors, plantes ornamentals, [[fusta]], fertilisants, pèls, [[cuiro]], productes químics (etanol, plàstics, [[sucre]], [[almidó]]) fibres ([[cotó]], [[cànem]], lli), combustible (biodiésel, el propi etanol, que ara ya s'està obtenint de la [[dacsa]]). productes biofarmacèutics, i droges tant legals com ilegals ([[tabac]], [[marihuana]], [[opi]], [[cocaïna]]). També existixen plantes creades per ingenieria genètica que produixen sustàncies especialisades (com, per eixemple, la dacsa transgènica, que, al igual que l'obtenció d'etanol, està modificant l'economia dels cultius d'esta planta i la vida de les comunitats que de ella seguixen depenent). | + | Ademés de menjar per als humans i els seus animals, se produïxen cada volga en més amplia utilitat tals com flors, plantes ornamentals, [[fusta]], fertilisants, pèls, [[cuiro]], productes químics (etanol, plàstics, [[sucre]], [[almidó]]) fibres ([[cotó]], [[cànem]], lli), combustible (biodiésel, el propi etanol, que ara ya s'està obtenint de la [[dacsa]]). productes biofarmacèutics, i droges tant legals com ilegals ([[tabac]], [[marihuana]], [[opi]], [[cocaïna]]). També existixen plantes creades per ingenieria genètica que produïxen sustàncies especialisades (com, per eixemple, la dacsa transgènica, que, al igual que l'obtenció d'etanol, està modificant l'economia dels cultius d'esta planta i la vida de les comunitats que de ella seguixen depenent). |
| La manipulació genètica, la millor gestió dels nutrients de la terra i la millora en el control de les sements ha aumentat enormement, les collites per unitat de superfície, a canvi estes sementes s'han tornat més sensibles a les plagues i enfermetats, lo que porta una necesitat d'estos últims major per part del agricultor; Proba d'alló és el resorgiment d'antigues varietats, molt resistents a les enfermetats i plagues, per la seua rusticitat. Al mateix temps, la mecanisació ha reduit la exigència de ma d'obra. Les collites son generalment menors en els països més pobres, al caréixer del capital, la teconologia i els coneiximents científics necessaris. | | La manipulació genètica, la millor gestió dels nutrients de la terra i la millora en el control de les sements ha aumentat enormement, les collites per unitat de superfície, a canvi estes sementes s'han tornat més sensibles a les plagues i enfermetats, lo que porta una necesitat d'estos últims major per part del agricultor; Proba d'alló és el resorgiment d'antigues varietats, molt resistents a les enfermetats i plagues, per la seua rusticitat. Al mateix temps, la mecanisació ha reduit la exigència de ma d'obra. Les collites son generalment menors en els països més pobres, al caréixer del capital, la teconologia i els coneiximents científics necessaris. |
− | *Agricultura industrial: Se produixen grans cantitats, utilisant costosos mijos de producció, per a obtindre excedents i comercialisa-los. Típica de països industrialisats, dels països en vies de desenroll i del sector internaionalisat dels països més pobres. El nivell tècnic es d'orde tecnològic, També pot definir-se com Agricultura de mercat. | + | *Agricultura industrial: Se produïxen grans cantitats, utilisant costosos mijos de producció, per a obtindre excedents i comercialisa-los. Típica de països industrialisats, dels països en vies de desenroll i del sector internaionalisat dels països més pobres. El nivell tècnic es d'orde tecnològic, També pot definir-se com Agricultura de mercat. |