Canvis

== Orige etimologic ==

== Orige etimologic ==

La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calabria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs un poc mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bovi. En el sigle I a.C., el bou, símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per ad abarcar despuix tota la peninsula. En el sigle II a.C., l'historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estreig de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto estén el concepte territorial d'Italia fins l'arc alpi. [[Sicília]], [[Cerdenya]] i [[Corcega]] no passaràn a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant.

La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calabria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs un poc mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bovi. En el sigle I a.C., el bou, símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per ad abarcar despuix tota la peninsula. En el sigle II a.C., l'historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estret de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto estén el concepte territorial d'Italia fins l'arc alpi. [[Sicília]], [[Cerdenya]] i [[Corcega]] no passaran a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant.

Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calabria]]),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena ([[etruscos]]) en '''Itàlia''' i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou.

Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calabria]]),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena ([[etruscos]]) en '''Itàlia''' i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou.

'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Les demes es sometixen a un estatut comu de administracio.

'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Les demes es sometixen a un estatut comu de administracio.

Encara que '''Itàlia''' ha experimentàt un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo de alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicilia]], la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assesinàt de Giovanni Falcone, un magistràt que investigava el crimen organisàt, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les insitucions italianes, pero tras anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolàt el fantsma de la corrupcio, pero ell pareix no imprtarli als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.

Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo de alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicilia]], la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistràt que investigava el crimen organisàt, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero tras anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupcio, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.

== Geografia ==

== Geografia ==

El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt per els [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.

El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt per els [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.

El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertient meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m de alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veines. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio mes llarc del país), fosa tectonica reomplida per els deposits sedimentaris aportats per els rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic per el llitoral NE de Itàlia.

El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertient meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m de alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio mes llarc del país), fosa tectonica reomplida per els deposits sedimentaris aportats per els rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic per el llitoral NE de Itàlia.

La climatología italiana, si be te carácter mediterráneu, presenta notables variacions regionales. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitud: mijess anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mientras que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertients: la tirrénica, que queda expoxta a les corrents húmedes de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).

La climatología italiana, si be te carácter mediterráneu, presenta notables variacions regionales. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitud: mijess anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mientras que en [[Palermo]], dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertients: la tirrénica, que queda expoxta a les corrents húmedes de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).