Canvis

En la piràmide està notat en lletres egipcíaques quànt es va gastar en ràvens, en cebes i en alls per al consum de peons i oficials; i m'acorde molt ben que en llegir-m'ho l'intérpret em va dir que el conte ascendia a 4600 talents d'argent. I si açò és aixina, ¿a quànt direm que pujaria la despesa de ferramentes per a treballar, i de víveres i vestits per als obrers, i més tenint en conte, no només el temps mencionat que varen gastar en la fàbrica de tals obres, sino també aquell, i al meu entendre va deure ser molt llarc, que amprarien aixina en tallar la pedra com en obrir l'excavació subterrànea?|Heròdot d’Halicarnaso. Libro II. Euterpe. Cap. CXXIV-CXXV.}}

En la piràmide està notat en lletres egipcíaques quànt es va gastar en ràvens, en cebes i en alls per al consum de peons i oficials; i m'acorde molt ben que en llegir-m'ho l'intérpret em va dir que el conte ascendia a 4600 talents d'argent. I si açò és aixina, ¿a quànt direm que pujaria la despesa de ferramentes per a treballar, i de víveres i vestits per als obrers, i més tenint en conte, no només el temps mencionat que varen gastar en la fàbrica de tals obres, sino també aquell, i al meu entendre va deure ser molt llarc, que amprarien aixina en tallar la pedra com en obrir l'excavació subterrànea?|Heròdot d’Halicarnaso. Libro II. Euterpe. Cap. CXXIV-CXXV.}}

Durant el [[sigle XIX]] proliferen les teories de caràcter «simbòlic», pero en el paulatí alvanç de l’arqueologia i l’egiptologia, la majoria, han segut abandonades, encara que algunes perduren transformades en atres més concordes en les noves modes.

Durant el [[sigle XIX]] proliferen les teories de caràcter «simbòlic», pero en el paulatí alvanç de l’arqueologia i l’egiptologia, la majoria, han segut abandonades, encara que algunes perduren transformades en atres més concordes en les noves modes.

En el sigle XX sorgixen hipòtesis com la de l'egiptòlec alemà [[Ludwig Borchardt]], qui va expondre en l’any [[1928]] la teoria d'utilisació de grans rampes, perpendiculars a la cara de la piràmide, com a mig per a construir-la. A mitan del sigle XX, Goneim declarava haver trobat chafades de murs de contenció de dites rampes. Pero, atres estudiosos, com Dunham o Rösster, varen descartar la teoria de les rampes, opinant que la pròpia piràmide va servir de plataforma de treball, recolzant els relats dels sacerdots egipcíacs, transcritos per Heròdot.

En el [[sigle XX]] sorgixen hipòtesis com la de l'egiptòlec alemà [[Ludwig Borchardt]], qui va expondre en l'any [[1928]] la teoria d'utilisació de grans rampes, perpendiculars a la cara de la piràmide, com a mig per a construir-la. A mitan del sigle XX, Goneim declarava haver trobat chafades de murs de contenció de dites rampes. Pero, atres estudiosos, com Dunham o Rösster, varen descartar la teoria de les rampes, opinant que la pròpia piràmide va servir de plataforma de treball, recolzant els relats dels sacerdots egipcíacs, transcritos per Heròdot.

L'arquitecte francés Jean-Pierre Houdin va expondre en [[abril]] de l’any [[2007]] la teoria segons la qual les pedres de la Gran Piràmide de Guiza varen ser transportades per una rampa exterior tradicional fins a una altura de 45 metros. Des d'ahí els blocs eren pujats per una atra rampa en espiral, montada en l'interior de la pròpia piràmide. Segons Houdin: «el túnel seguiria existint hui en dia.<ref name="aventura103">Noticias con historia, nº 103 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], mayo de [[2007]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> i esta hipòtesis podria donar veracitat a les narracions d’[[Heròdot]] i [[Plinio el Vell]] reflectint relats de cambres subterrànees de la piràmide ,<ref name="aventura83">Jevenois, Pablo, el enigma de Keops, nº 83 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], julio de [[2006]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> sent potser la famosa [[Tomba-illa]].<ref> sitio web con los datos de Houdin y con imagnees en 3D http://www.3ds.com/passion-for-innovation/khufu-reborn/3d-experience/</ref>»

L'arquitecte francés Jean-Pierre Houdin va expondre en [[abril]] de l'any [[2007]] la teoria segons la qual les pedres de la Gran Piràmide de Guiza varen ser transportades per una rampa exterior tradicional fins a una altura de 45 metros. Des d'ahí els blocs eren pujats per una atra rampa en espiral, montada en l'interior de la pròpia piràmide. Segons Houdin: «el túnel seguiria existint hui en dia.<ref name="aventura103">Noticias con historia, nº 103 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], mayo de [[2007]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> i esta hipòtesis podria donar veracitat a les narracions d’[[Heròdot]] i [[Plinio el Vell]] reflectint relats de cambres subterrànees de la piràmide ,<ref name="aventura83">Jevenois, Pablo, el enigma de Keops, nº 83 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], julio de [[2006]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> sent potser la famosa [[Tomba-illa]].<ref> sitio web con los datos de Houdin y con imagnees en 3D http://www.3ds.com/passion-for-innovation/khufu-reborn/3d-experience/</ref>»

{{cita| Dèu varen ser, com dic, els anys que es varen amprar en la construcció d'eixa calçada (procesional) i de les cambres subterrànees del tossal sobre la que s'alcen les piràmides, cambres que, per a que li serviren de sepultura, [[Kheops]] es va fer construir –conduint fins a allí un canal en aigua procedent del riu Nil– en una illa.|Heròdot, ''Historia, Libro II, 124''.}}

{{cita| Dèu varen ser, com dic, els anys que es varen amprar en la construcció d'eixa calçada (procesional) i de les cambres subterrànees del tossal sobre la que s'alcen les piràmides, cambres que, per a que li serviren de sepultura, [[Kheops]] es va fer construir –conduint fins a allí un canal en aigua procedent del riu Nil– en una illa.|Heròdot, ''Historia, Libro II, 124''.}}

El cap del ''Consell Superior d'Antiguetats'' egipcíac, [[Zahi Hawass]], va afirmar que només és una hipòtesis més i que, pel moment, no concedirà permís d'excavació en la Gran Piràmide.

El cap del ''Consell Superior d'Antiguetats'' egipcíac, [[Zahi Hawass]], va afirmar que només és una hipòtesis més i que, pel moment, no concedirà permís d'excavació en la Gran Piràmide.