Canvis

Els antics pobles celtes vestien els seus arbres en [[hivern]] (quan perdien fulls) per a que els esperits bons que en ells habitaven retornaren pronte. Els adorns més comuns eren pomes o [[Pedra|pedres]] pintades. Es diu que este va ser l'orige dels adorns.

Els antics pobles celtes vestien els seus arbres en [[hivern]] (quan perdien fulls) per a que els esperits bons que en ells habitaven retornaren pronte. Els adorns més comuns eren pomes o [[Pedra|pedres]] pintades. Es diu que este va ser l'orige dels adorns.

En els [[Escandinàvia|països nòrdics]] era considerat com l'arbre del naiximent (triumfo, i naiximent de la llum contra l'obscuritat) degut a que durant estos hiverns frets i coberts de [[neu]] era l'únic arbre que realment resorgia per damunt de tots en altura, verdor i eufòria.

En els [[Escandinàvia|països nòrdics]] era considerat com l'arbre del naiximent (triumfo, i naiximent de la llum contra l'obscuritat) degut a que durant estos hiverns frets i coberts de [[neu]] era l'únic arbre que realment resorgia per damunt de tots en altura, verdor i eufòria.

Els antics [[Pobles germànics|germans]] creïen que el món i tots els astres estaven sostinguts de les branques d'un arbre jagantesc cridat el "diví Idrasil" o el "deu Odín". A este Deu se li rendia cult cada any, durant el solstici d'hivern, quan para ells, es renovava la vida. La celebració d'eixe dia consistia en adornar un arbre de carrasca en antorches que representaven a les [[Estrela|estreles]], la [[lluna]] i el [[sol]]. Entorn a este arbre ballaven i cantaven adorant a la seua divinitat.

Els antics [[Pobles germànics|germans]] creïen que el món i tots els astres estaven sostinguts de les branques d'un arbre jagantesc cridat el "diví Idrasil" o el "deu Odín". A este Deu se li rendia cult cada any, durant el solstici d'hivern, quan para ells, es renovava la vida. La celebració d'eixe dia consistia en adornar un arbre de carrasca en antorches que representaven a les [[Estrela|estreles]], la [[lluna]] i el [[sol]]. Entorn a este arbre ballaven i cantaven adorant a la seua divinitat.

Ahí tenim provablement el més remot orige de les llums de l'Arbre de Nadal.

Ahí tenim provablement el més remot orige de les llums de l'Arbre de Nadal.

Conta la llegenda que Sant Bonifaci, evangelisador d'[[Alemània]], va derribar l'arbre que representava al deu Odín i en el mateix lloc va plantar un [[Pi (arbre)|pi]], símbol de l'amor perenne de Deu. Ho va adornar en [[Poma|pomes]] i veles, donant-li un simbolisme cristià. Les pomes representaven les tentacions, el pecat original i els pecats dels hòmens; les veles representaven a [[Crist]], la llum del món i la gràcia que reben els hòmens que accepten a Jesús com a Salvador.

Conta la llegenda que Sant Bonifaci, evangelisador d'[[Alemània]], va derribar l'arbre que representava al deu Odín i en el mateix lloc va plantar un [[Pi (arbre)|pi]], símbol de l'amor perenne de Deu. Ho va adornar en [[Poma|pomes]] i veles, donant-li un simbolisme cristià. Les pomes representaven les tentacions, el pecat original i els pecats dels hòmens; les veles representaven a [[Crist]], la llum del món i la gràcia que reben els hòmens que accepten a Jesús com a Salvador.