Canvis

[[File:Adornos navideños y Nacimiento en Plaza Vasco de Quiroga en Pátzcuaro, Michoacán 01.jpg|thumb|250px|Carrer en adorns nadalencs]]

[[File:Adornos navideños y Nacimiento en Plaza Vasco de Quiroga en Pátzcuaro, Michoacán 01.jpg|thumb|250px|Carrer en adorns nadalencs]]

Encara que moltes persones creuen que l''''arbre de Nadal''' és d'orige [[Antiga Roma|romà]], la veritat és que va vindre de molt més llunt.

La tradició de posar '''adorns nadalencs''' com guirnaldes, corones nadalenques, i atres adorns dins de la nostra llar, o en els carrers, té el mateix significat i orige que el [[arbre de Nadal]], pero en lloc de colocar un arbre sancer dins de casa s'agarrava este i s'anava escampant a péntols per les diferents habitacions mesclat en els diferents fruts de la temporada d'[[hivern]], o en trossos d'[[acebo]], i qualsevol atra classe de planta representativa de l'época d'hivern, i del [[Nadal]].

En l'[[Antic Egipte]], es  celebrava el fi d'any en una cerimònia en que duyen una branca de palma que tenia dotze fulls. Cada full representava un més de l'any. En terminar-se la cerimònia, encenien la punta de cada full i apilant-la totes en forma de piràmide formaven una foguera en honor del deu Thor. Aquella costum pagana va anar variant fins a aplegar a l'arbre de Nadal dels nostres dies en un fi diferent.

Hui en dia seguint la tradició, la gent opta per fer-ho en artificial per a evitar-se el treball de comprar-ho o arreplegar-ho natural, ho adorna en llaços, llums, pinyes, i ninots o símbols nadalencs.

Els antics pobles celtes vestien els seus arbres en [[hivern]] (quan perdien fulls) per a que els esperits bons que en ells habitaven retornaren pronte. Els adorns més comuns eren pomes o [[Pedra|pedres]] pintades. Es diu que este va ser l'orige dels adorns.

Els adorns i boles que es pengen actualment de l'arbre varen ser creades en el [[sigle XVIII]] pels sopladors de vidre d'Bohemia quan encara no es coneixia la [[llum]] elèctrica i varen crear per a l'Arbre de Nadal les boles de cristal que reflectien la llum de les llànties de veles i produïen un bell aspecte de llum pròpia.

En els [[Escandinàvia|països nòrdics]] era considerat com l'arbre del naiximent (triumfo, i naiximent de la llum contra l'obscuritat) degut a que durant estos hiverns frets i coberts de [[neu]] era l'únic arbre que realment resorgia per damunt de tots en altura, verdor i eufòria.

Les veles representen un element propiciatori capaç de purificar, allumenar i fecundar ilusions i esperances.

Els antics [[Pobles germànics|germans]] creïen que el món i tots els astres estaven sostinguts de les branques d'un arbre jagantesc cridat el "diví Idrasil" o el "deu Odín". A este Deu se li rendia cult cada any, durant el solstici d'hivern, quan para ells, es renovava la vida. La celebració d'eixe dia consistia en adornar un arbre de carrasca en antorches que representaven a les [[Estrela|estreles]], la [[lluna]] i el [[sol]]. Entorn a este arbre ballaven i cantaven adorant a la seua divinitat.

Les peres elèctriques que han substituït a les veles simbolisen la llum del món.

Ahí tenim provablement el més remot orige de les llums de l'Arbre de Nadal.

Conta la llegenda que Sant Bonifaci, evangelisador d'[[Alemània]], va derribar l'arbre que representava al deu Odín i en el mateix lloc va plantar un [[Pi (arbre)|pi]], símbol de l'amor perenne de Deu. Ho va adornar en [[Poma|pomes]] i veles, donant-li un simbolisme cristià. Les pomes representaven les tentacions, el pecat original i els pecats dels hòmens; les veles representaven a [[Crist]], la llum del món i la gràcia que reben els hòmens que accepten a Jesús com a Salvador.

A la ferradura se li atribuïx el poder de protegir i donar sòrt.

A lo llarc del [[sigle XIX]] es va estendre esta costum per tota [[Europa]], escomençant per [[Àustria]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. I va continuar la seua expansió alcançant a [[Espanya]] ya en el [[sigle XX]], tenint que competir contra les tradicions belenistes, encara que en l'actualitat vixquen els dos en harmonia.

Les pinyes, símbol d'immortalitat, representen una vora a l'esperança en el futur.

Poc a poc, la tradició va anar evolucionant: es varen canviar les pomes per esferes i les veles, per focs que representen l'alegria i la llum que Jesucristo va dur al món.

Les campanes tenen una funció purificadora i protectora i expressen el goig nadalenc.

S'acostuma posar una estrela en la punta de l'arbre que des de la simbologia cristinana, representa la fe que deu guiar les nostres vides.

Les pomes representen un element màgic dotat de capacitat propiciatori per a conseguir l'abundància de tot lo indispensable.

També, se solen ficar adorns de diverses figures en l'arbre de Nadal. Estos representen les bones accions i sacrificis, els "regals" que li donarem a Jesús en el Nadal.

L'estrela de l'arbre representa l'estrela de belén.

{| border="1" cellpadding="5"

{| border="1" cellpadding="5"

|-

|-

| [[12 uves en la Nit de cap d'any]]

| [[12 uves en la Nit de cap d'any]]

| [[Aguinaldo i Cistella de Nadal]]

| [[Aguinaldo i Cistella de Nadal]]

| [[Belen, Naiximent o Pesebre]]

| [[Belen, Naiximent o Pesebre]]

| [[Corona d'Adviento]]

| [[Corona d'Adviento]]