Canvis

El seu complex funerari es va fer en Abusir. Va construir una piràmide, pero no la va poder acabar (cosa poc provable si, com diu Manethó, regnà vint anys). La piràmide es sembla molt a una [[mastaba]] i, inicialment, se la va batejar com "el monticul"; la base era quadrada (en les mastabes, és rectangular) i l'orientació no era nort-sur com en les mastabes. Excavada en la [[Anys 1970|década dels setanta]], es va pensar que era la piràmide de Neferefre i que la seua mòmia estava allí enterrada.  

El seu complex funerari es va fer en Abusir. Va construir una piràmide, pero no la va poder acabar (cosa poc provable si, com diu Manethó, regnà vint anys). La piràmide es sembla molt a una [[mastaba]] i, inicialment, se la va batejar com "el monticul"; la base era quadrada (en les mastabes, és rectangular) i l'orientació no era nort-sur com en les mastabes. Excavada en la [[Anys 1970|década dels setanta]], es va pensar que era la piràmide de Neferefre i que la seua mòmia estava allí enterrada.  

Un gravat en el temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per [[Niuserra]], nomenava que la tomba de Neferefre estava en Abusir. El factor principal de l'identificació fon el nom de la piràmide, que era "El poder diví de Neferefre" i també "La piràmide divina per als espirits de Ba". Per a la construcció, es va fer l'excavació i posteriorments la base, i es va construir sobre esta. A no massa alçada, es va suspendre la construcció i va quedar inacabada. Va servir com a pedrera periòdicament fins al [[sigle XIX]], aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L'entrada era pel costat nort. Com era habitual, un corredor de granit rosa portava a la cambra funerària orientada est-oest, revestida de pedra calcàrea blanca, que fon espoliada.  

Un gravat en el temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per [[Niuserre]], nomenava que la tomba de Neferefre estava en Abusir. El factor principal de l'identificació fon el nom de la piràmide, que era "El poder diví de Neferefre" i també "La piràmide divina per als espirits de Ba". Per a la construcció, es va fer l'excavació i posteriorments la base, i es va construir sobre esta. A no massa alçada, es va suspendre la construcció i va quedar inacabada. Va servir com a pedrera periòdicament fins al [[sigle XIX]], aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L'entrada era pel costat nort. Com era habitual, un corredor de granit rosa portava a la cambra funerària orientada est-oest, revestida de pedra calcàrea blanca, que fon espoliada.  

S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar nombrosos [[Papir|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].  

S'han trobat restants del sarcòfac (de granit rosa), alguns objectes d'alabastre i parts d'una mòmia que se supon que fora la del faraó, que havia estat uns tres-cents anys dins del sarcòfac abans de quedar a fora. A l'est, tenia un chicotet temple funerari alineat nort-sur, fet en pedra calcàrea. Es varen trobar nombrosos [[Papir|papirs]] (uns 2.000), que foren útils per a conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i cult a Neferefre fins al regnat de Djedkare i de [[Pepi II]]; en la part sur, es va afegir una sala hipòstila en vint columnes en forma de lotus i s'hi varen trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de [[fusta]] de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt tancat per parets. En la part sur-est, es va trobar el nomenat "santuari del gavinet", destinat al sacrifici d'animals. L'entrada monumental al costat est i el pati de columnes en els habitages dels sacerdots fon també obra de Niuserre. El cult del faraó va durar fins a la [[dinastia VI]].  

Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir [[Niuserre]].

Les proves arqueològiques informen que el seu regnat fon de tres o quatre anys i el va succeir Niuserre.

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]