124 373
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − Es va casar en [[Inanna]], la deessa de l'amor i de la guerra, identificada en el [[planeta Venus]]. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement. + − Va protagonisar una baixada a l'[[infern]], un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una [[semana]] durant el solstici d'[[estiu]]. Esta tradició va penetrar inclús entre els jueus (hi ha una protesta d'[[Ezequiel]] al respecte).<ref>{{ref-web |cognom=Littleton |nom=C. Scott (ed.) |url=https://books.google.cat/books?id=n2FpRCam224C&pg=PA450&lpg=PA450&dq=Dumuzi+i+Enkimdu&source=bl&ots=GCwF3ZsK7Z&sig=B7gn9svv5TY0h1LI67GB_wL3wQc&hl=ca&ei=oO4NTdAUgrHyA4m0pYYH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CB8Q6AEwATgK#v=onepage&q=Dumuzi%20i%20Enkimdu&f=false |consulta=19 de setembre de 2021 |títol=Dumuzi |obra=Gods, goddesses, and mythology: vol. 4 |editor=Marshall Cavendish |data=2005 |lloc=Nova York}}</ref>+ + + − {{Referències}}+ − + − == Bibliografia ==
sense resum d'edició
[[File:Marriage of Inanna and Dumuzi.png|thumb|250px|Representació de Dumuzi i la seua esposa Inanna]]
[[File:EnlilandNinlil.jpg|thumb|250px|Representació de Enlil i Ninlil]]
'''Dumuzi''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''', '''Tammuz''' (en [[hebreu]] תַּמּוּז), en [[àrab]] تمّوز, tammūz; en [[sumeri]] '''Dumuzid''' (fill del tro) va ser un déu de la [[mitologia sumèria]] germà de les deesses [[Belili]] i [[Bilulu]].
'''Enlil''' ([[Dingir|𒀭]]𒂗𒆤) fon un [[déu]] de la mitologia sumèria. Se supon que el seu nom vol dir "rei del vent".
Per molts, és considerat el déu suprem, ya que en el seu nom s'escollien els reis. En les divinitats del Cel i de la Terra ([[An]] i [[Ki (divinitat)|Ki]]) forma la tríada còsmica. Al menys des de l'any 2500 a. C, el seu temple en Nippur fon el centre espiritual de Sumèria;
Enlil va agarrar la major part dels poders d'An i és considerat rei del cel i la terra i senyor de totes les terres. Provocava l'alba, el naixement de totes les plantes i la llibertat, i sense la seua benedicció cap ciutat podria tirar endavant. Li pertanyien totes les manifestacions del moviment o de la infinitut.
Estava casat en la dea [[Ninlil]] i era considerat germà de [[Ki]] (encara que a voltes, apareix com a espòs d'esta). Fon desterrat al món dels morts (Kur) per la violació de Ninlil.
== Referències ==
== Referències ==
* John Halloran; ''Sumerian Lexicon: Version 3.0'' a [http://sumerian.org/sumerlex.htm sumerian.org]
* Neo-Sumerian inscriptions clay, Babylonia, 1900–1700 BC, a [http://earth-history.com/Sumer/Clay-tablets.htm earth-history.com]
* Jordan Michael, ''Enciclopèdia dels deus''
* Jordan Michael, ''Enciclopèdia dels deus''
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]