124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Estàtua de Khefren '''Khafre''' o '''Khefren''' fon un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte, que…»
[[File:Khafra - Quefrén.jpg|thumb|250px|Estàtua de Khefren]]
'''Khafre''' o '''Khefren''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia IV]] de l'[[antic Egipte]], que va governar caps als anys 2520 - 2494 a. C.
El seu nom d'Horus fon Userib, el nom Nebti fon Rahotep o Useremnebti, el nom d'Horus d'or fon Sejembiknebu o Neternebusekhem; i el seu nom de Sa Ra fon Khafra, Rakhaaief o Useribkhafra.
[[Manethó]] el nomena com a Sufis o Sofis II i Heròdot com a Quefren. El seu nom apareix transcrit també com a Herdjib, Hotpera, Hotpere, Huheit, Khafra, Kafren, Kefren, Khaefre, Kafra, Khaufre, Khaufra, Khephren, Neternebusekhem, Userib, Rakhaef, Rekhaef, Rekhadjef, Saofis, Sefren, Sekhembiknebu, Suphis, Userab, Userhati i Userdjeb.
Era fill del faraó [[Khufu]] i de la reina secundària Henutsen.
Va regnar uns 26 anys segons el [[papir de Torí]] (Manethó li dona l'exagerada quantitat de 66 anys). Va succeir a son germà (germanastre, probablement) [[Djedefre]]. Va tindre unes quatre dones: Khamernebti I, Meresankh III (filla de [[Khawa]] o Kawab, que era el fill gran de [[Khufu]], i de la seua dona i germana, Hetepheres II), i les més dubtoses Hekenuhedjet i Persenet. Va tindre molts fills: [[Menkaure]] (conegut com a [[Micerinos]], fill de Khamernebti), [[Khamernebti II]] (filla de Khamernebti I), Nebemakhet, Niuserra, Khenterka, Duaenre, (els quatre darrers fills de Meresankh III), Sekhemkare, Nikaure, Ankhmara, Hemetra, Iunra, Rekhetra, Shepsetkau, Akhra (probable) i Iunmin (probable), cap dels 9 darrers en mare coneguda.
El motiu pel qual Khefren assumí la successió en lloc de son nebot [[Setka]], fill del difunt [[Djedefre]], és objecte de discussió. S'argumenta que Setka podia ya estar mort, o és posible que este fill fora menor d'edat i que el matrimoni de Khefren en Meresankh III, neta de [[Khufu]] o Kheops, li donara legitimitat.
Del seu regnat, la pedra de Palerm diu que va fer 13 cens, que se supon que serien bianuals, lo que donaria 26 anys de regnat mínim.
De Khefren, hi ha moltes estàtues, algunes de diorita. En una representació del rei, es pot vore el nomenat temple de l'Esfinge, en 10 estàtues colossals del faraó, que probablement mai va ser acabat.
El seu monument funerari fon la piràmide de Khefren, prop de la del seu pare, la piràmide de Kheops, i una miqueta més chicoteta (encara que per la seua situació sembla, de vista, algo més gran). L'estructura interior també és menys complexa. Això no obstant, Khefren la va batejar com "la gran piràmide".
El va succeir [[Bakka]] o Bikka, que podria ser el seu nebot.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia IV]]
'''Khafre''' o '''Khefren''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia IV]] de l'[[antic Egipte]], que va governar caps als anys 2520 - 2494 a. C.
El seu nom d'Horus fon Userib, el nom Nebti fon Rahotep o Useremnebti, el nom d'Horus d'or fon Sejembiknebu o Neternebusekhem; i el seu nom de Sa Ra fon Khafra, Rakhaaief o Useribkhafra.
[[Manethó]] el nomena com a Sufis o Sofis II i Heròdot com a Quefren. El seu nom apareix transcrit també com a Herdjib, Hotpera, Hotpere, Huheit, Khafra, Kafren, Kefren, Khaefre, Kafra, Khaufre, Khaufra, Khephren, Neternebusekhem, Userib, Rakhaef, Rekhaef, Rekhadjef, Saofis, Sefren, Sekhembiknebu, Suphis, Userab, Userhati i Userdjeb.
Era fill del faraó [[Khufu]] i de la reina secundària Henutsen.
Va regnar uns 26 anys segons el [[papir de Torí]] (Manethó li dona l'exagerada quantitat de 66 anys). Va succeir a son germà (germanastre, probablement) [[Djedefre]]. Va tindre unes quatre dones: Khamernebti I, Meresankh III (filla de [[Khawa]] o Kawab, que era el fill gran de [[Khufu]], i de la seua dona i germana, Hetepheres II), i les més dubtoses Hekenuhedjet i Persenet. Va tindre molts fills: [[Menkaure]] (conegut com a [[Micerinos]], fill de Khamernebti), [[Khamernebti II]] (filla de Khamernebti I), Nebemakhet, Niuserra, Khenterka, Duaenre, (els quatre darrers fills de Meresankh III), Sekhemkare, Nikaure, Ankhmara, Hemetra, Iunra, Rekhetra, Shepsetkau, Akhra (probable) i Iunmin (probable), cap dels 9 darrers en mare coneguda.
El motiu pel qual Khefren assumí la successió en lloc de son nebot [[Setka]], fill del difunt [[Djedefre]], és objecte de discussió. S'argumenta que Setka podia ya estar mort, o és posible que este fill fora menor d'edat i que el matrimoni de Khefren en Meresankh III, neta de [[Khufu]] o Kheops, li donara legitimitat.
Del seu regnat, la pedra de Palerm diu que va fer 13 cens, que se supon que serien bianuals, lo que donaria 26 anys de regnat mínim.
De Khefren, hi ha moltes estàtues, algunes de diorita. En una representació del rei, es pot vore el nomenat temple de l'Esfinge, en 10 estàtues colossals del faraó, que probablement mai va ser acabat.
El seu monument funerari fon la piràmide de Khefren, prop de la del seu pare, la piràmide de Kheops, i una miqueta més chicoteta (encara que per la seua situació sembla, de vista, algo més gran). L'estructura interior també és menys complexa. Això no obstant, Khefren la va batejar com "la gran piràmide".
El va succeir [[Bakka]] o Bikka, que podria ser el seu nebot.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia IV]]