Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  11:52 8 nov 2021
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
'''Narmer''' va ser un [[faraó]] de l'[[Antic Egipte]], llistat com a primer de la I dinastia. Regnà cap a l'any 3150 a. C. Probablement, va tindre un llarc regnat d'entre 30 i 40 anys (Manetó li atribueix 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un [[hipopótam]]).
 
'''Narmer''' va ser un [[faraó]] de l'[[Antic Egipte]], llistat com a primer de la I dinastia. Regnà cap a l'any 3150 a. C. Probablement, va tindre un llarc regnat d'entre 30 i 40 anys (Manetó li atribueix 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un [[hipopótam]]).
   −
El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si bé, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el papir de Torí seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.
+
El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si bé, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el [[papir de Torí]] seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.
    
La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu deu principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de gos, possible antecessor d'[[Osiris]]. Heròdot el fa el fundador de [[Memfis]], pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials.
 
La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu deu principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de gos, possible antecessor d'[[Osiris]]. Heròdot el fa el fundador de [[Memfis]], pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials.
124 351

edicions

Menú de navegació