124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Gravat d'Anedjib '''Narmer''' va ser un faraó de l'Antic Egipte, llistat com a primer de la…»
[[File:NarmerPalette-CloseUpOfNarmer-ROM.png|thumb|250px|Gravat d'Anedjib]]
'''Narmer''' va ser un [[faraó]] de l'[[Antic Egipte]], llistat com a primer de la I dinastia. Regnà cap a l'any 3150 a. C. Probablement, va tindre un llarc regnat d'entre 30 i 40 anys (Manetó li atribueix 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un [[hipopótam]]).
El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si bé, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el papir de Torí seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.
La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu deu principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de gos, possible antecessor d'[[Osiris]]. Heròdot el fa el fundador de [[Memfis]], pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials.
Se'n coneixen molts objectes trobats en molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., e inclús en [[Palestina]], Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... i en [[Núbia]], en Kafr Hassan Dawood, prop del Wadi Tumilat). La més famosa és la paleta de Narmer. En dos llocs apareix en l'abreviació Nar, que alguns proposen que s'identifique en un sobirà diferent. Fon enterrat en Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha.
La seua dona fou [[Neithhotep]], probable mare d'Aha, i que pel nom sembla originària del Baix Egipte.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia I]]
'''Narmer''' va ser un [[faraó]] de l'[[Antic Egipte]], llistat com a primer de la I dinastia. Regnà cap a l'any 3150 a. C. Probablement, va tindre un llarc regnat d'entre 30 i 40 anys (Manetó li atribueix 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un [[hipopótam]]).
El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si bé, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el papir de Torí seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.
La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu deu principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de gos, possible antecessor d'[[Osiris]]. Heròdot el fa el fundador de [[Memfis]], pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials.
Se'n coneixen molts objectes trobats en molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., e inclús en [[Palestina]], Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... i en [[Núbia]], en Kafr Hassan Dawood, prop del Wadi Tumilat). La més famosa és la paleta de Narmer. En dos llocs apareix en l'abreviació Nar, que alguns proposen que s'identifique en un sobirà diferent. Fon enterrat en Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha.
La seua dona fou [[Neithhotep]], probable mare d'Aha, i que pel nom sembla originària del Baix Egipte.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia I]]