121 173
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{Plantilla:en desenroll}} File:1826, Tierra de Batuecas, de las Jurdes y de la Sierra de Francia, enclavada en las provincias de Salamanca y Estremadura lim…»
{{Plantilla:en desenroll}}
[[File:1826, Tierra de Batuecas, de las Jurdes y de la Sierra de Francia, enclavada en las provincias de Salamanca y Estremadura limítrofes (mapa general) (M 2217).jpg|thumb|250px|Mapa històric de Las Hurdes dins de la [[província de Càceres]]]]
La comarca històrica de '''Las Hurdes''' està situada al [[nort]] de la [[província de Càceres]]. No està constituïda com a comarca administrativa.
== Geografia ==
Las Hurdes se situa en el nort de la província [[Extremadura|extremenya]] de [[Província de Càceres|Càceres]], en el llímit en la de [[Província de Salamanca|Salamanca]]. Es tracta d'un terreny montanyós de clima mediterràneu en influència atlàntica. La comarca llimita en la [[serra de Gata]], les [[Terres de Granadilla]] i la [[serra de França]] ([[Província de Salamanca|Salamanca]]). Forma part de la cridada «Espanya humida».
== Història ==
La seua història ve marcada també per les seues montanyes, entre les quals s'obria el pas cap al nort, i això va facilitar l'existència de moltes vies de comunicació, primer la Via romana de l'Argent, despuix les "canyades i cordeles", com les Canyades Reals Soriana Occidental i la Vizana, més tart la via del tren, i hui la carretera nacional N-630 (Gijón-Sevilla) i l'Autovia A-66.
Celtibers i vetons varen ser els primers pobladors dels que es té constància, posteriorment, la dominació romana va ser molt important per a la consolidació de la comarca, donada la cantitat i calitat dels vestigis que es troben, des d'epígrafs a vestigis arquitectònics.
Varen construir la Calçada de l'Argent, que travessa de nort a sur la Vall del Ambroz. Les termes romanes de [[Baños de Montemayor]], el Pont d'[[Abadia]], i la Vila Romana de [[la Granjuela]], situada en [[Casas del Monte]]. En el cerro de Piedraslabradas es conserven els vestigis d'un chicotet temple romà que mira a la vall per a on discorre la calçada romana.
En l'arribada dels àraps, varen cultivar la vall durant quatre sigles deixant vestigis de la seua cultura: el palau renaixentiste de Sotofermoso en Abadia, cridat dels “Ducs d'Alba” en jardins renaixentistes i claustre d'estil [[mudéixar]].
== Municipis i pedanies ==
{{Plantilla:en desenroll}}
=== Municipis ===
=== Pedanies ===
== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Càeres]]
* [[Província de Càceres]]
[[Categoria:Geografia de la província de Càceres]]
[[Categoria:Comarques de la província de Càceres]]
[[File:1826, Tierra de Batuecas, de las Jurdes y de la Sierra de Francia, enclavada en las provincias de Salamanca y Estremadura limítrofes (mapa general) (M 2217).jpg|thumb|250px|Mapa històric de Las Hurdes dins de la [[província de Càceres]]]]
La comarca històrica de '''Las Hurdes''' està situada al [[nort]] de la [[província de Càceres]]. No està constituïda com a comarca administrativa.
== Geografia ==
Las Hurdes se situa en el nort de la província [[Extremadura|extremenya]] de [[Província de Càceres|Càceres]], en el llímit en la de [[Província de Salamanca|Salamanca]]. Es tracta d'un terreny montanyós de clima mediterràneu en influència atlàntica. La comarca llimita en la [[serra de Gata]], les [[Terres de Granadilla]] i la [[serra de França]] ([[Província de Salamanca|Salamanca]]). Forma part de la cridada «Espanya humida».
== Història ==
La seua història ve marcada també per les seues montanyes, entre les quals s'obria el pas cap al nort, i això va facilitar l'existència de moltes vies de comunicació, primer la Via romana de l'Argent, despuix les "canyades i cordeles", com les Canyades Reals Soriana Occidental i la Vizana, més tart la via del tren, i hui la carretera nacional N-630 (Gijón-Sevilla) i l'Autovia A-66.
Celtibers i vetons varen ser els primers pobladors dels que es té constància, posteriorment, la dominació romana va ser molt important per a la consolidació de la comarca, donada la cantitat i calitat dels vestigis que es troben, des d'epígrafs a vestigis arquitectònics.
Varen construir la Calçada de l'Argent, que travessa de nort a sur la Vall del Ambroz. Les termes romanes de [[Baños de Montemayor]], el Pont d'[[Abadia]], i la Vila Romana de [[la Granjuela]], situada en [[Casas del Monte]]. En el cerro de Piedraslabradas es conserven els vestigis d'un chicotet temple romà que mira a la vall per a on discorre la calçada romana.
En l'arribada dels àraps, varen cultivar la vall durant quatre sigles deixant vestigis de la seua cultura: el palau renaixentiste de Sotofermoso en Abadia, cridat dels “Ducs d'Alba” en jardins renaixentistes i claustre d'estil [[mudéixar]].
== Municipis i pedanies ==
{{Plantilla:en desenroll}}
=== Municipis ===
=== Pedanies ===
== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Càeres]]
* [[Província de Càceres]]
[[Categoria:Geografia de la província de Càceres]]
[[Categoria:Comarques de la província de Càceres]]