Canvis

En l'any [[1910]] va ajudar a organisar el Centre d'Estudis Històrics en Madrit, servint com a cap del departament de lexicografia; despuix seguiria vinculat ad esta institució inclús en acabant de que es convertira en catedràtic d'Història de la [[Llengua espanyola]] en l'universitat madrilenya en [[1915]]. Dos anys abans s'havia adherit al manifest publicat en [[1913]] per [[Ortega y Gasset]] en defensa d'una eixida ''«superadora del pesimismo noventaiochista»'' per a Espanya, lo que el va vincular definitivament al Noucentisme. També va seguir estretint els seus llaços en Ramón Menéndez Pidal, aixina com en Francisco Giner de los Ríos, acostant-se a les idees krausistes. Freqüentava també a José María de Cossío, al noveliste Benjamín Jarnés, al poeta [[Juan Ramón Jiménez]], i al pintor [[Sorolla]]. Estava casat en Carmen Madinaveitia, filla del mege guipuscoà Juan Madinaveitia, molt vinculat al krausisme.  

En l'any [[1910]] va ajudar a organisar el Centre d'Estudis Històrics en Madrit, servint com a cap del departament de lexicografia; despuix seguiria vinculat ad esta institució inclús en acabant de que es convertira en catedràtic d'Història de la [[Llengua espanyola]] en l'universitat madrilenya en [[1915]]. Dos anys abans s'havia adherit al manifest publicat en [[1913]] per [[Ortega y Gasset]] en defensa d'una eixida ''«superadora del pesimismo noventaiochista»'' per a Espanya, lo que el va vincular definitivament al Noucentisme. També va seguir estretint els seus llaços en Ramón Menéndez Pidal, aixina com en Francisco Giner de los Ríos, acostant-se a les idees krausistes. Freqüentava també a José María de Cossío, al noveliste Benjamín Jarnés, al poeta [[Juan Ramón Jiménez]], i al pintor [[Sorolla]]. Estava casat en Carmen Madinaveitia, filla del mege guipuscoà Juan Madinaveitia, molt vinculat al krausisme.  

Castro va viajar conferenciant per [[Europa]] i [[Amèrica]], i va participar en la fundació de la Revista de Filologia Espanyola, a on va publicar alguns dels seus estudis més importants. Dins d'este periodo va traduir a [[Wilhelm Meyer-Lübke]], va realisar una edició —junt en Federico de Onís— dels Furs lleonesos (1916), i va escriure una important introducció per al burlador de Sevilla de [[Tirso de Molina]] (1922). El seu interés pel Erasmisme es va traduir en un dels seus estudis més importants, ''El pensamiento de Cervantes'' (1925), a on analisa la relació de l'autor del [[El Quixot|Quixot]] en la [[Renaixença]] i esta branca de l'[[Humanisme]] eclèctic; també d'estos estudis es varen derivar atres dos treballs, [[Santa Teresa de Jesús|Santa Teresa]] i atres ensajos (Madrit, 1929; reeditat en 1972 en el títul ''Teresa la Santa i atres ensajos'') i ''Lo hispànic i l'erasmisme'' (1940-1942).  

Castro va viajar conferenciant per [[Europa]] i [[Amèrica]], i va participar en la fundació de la Revista de Filologia Espanyola, a on va publicar alguns dels seus estudis més importants. Dins d'este periodo va traduir a [[Wilhelm Meyer-Lübke]], va realisar una edició —junt en Federico de Onís— dels Furs lleonesos (1916), i va escriure una important introducció per al burlador de Sevilla de [[Tirso de Molina]] (1922). El seu interés pel Erasmisme es va traduir en un dels seus estudis més importants, ''El pensamiento de Cervantes'' (1925), a on analisa la relació de l'autor del [[Don Quijote de la Mancha|Quixot]] en la [[Renaixença]] i esta branca de l'[[Humanisme]] eclèctic; també d'estos estudis es varen derivar atres dos treballs, [[Santa Teresa de Jesús|Santa Teresa]] i atres ensajos (Madrit, 1929; reeditat en 1972 en el títul ''Teresa la Santa i atres ensajos'') i ''Lo hispànic i l'erasmisme'' (1940-1942).  

En [[1923]] es va traslladar a [[Buenos Aires]], contractat per l'Universitat de Buenos Aires per a dirigir el recent creat Institut de Filologia de la Facultat de Filosofia i Lletres; com a primer director, li va donar una impronta filològica general, centrant-se en l'estudi de texts lliteraris, en oposició al proyecte original del decà Ricardo Rojas de destinar l'Institut a l'investigació llingüística descriptiva i normativa. També va donar classes en la Facultat i en l'Universitat Nacional de La Plata i va escriure en el diari ''La Nación''.  

En [[1923]] es va traslladar a [[Buenos Aires]], contractat per l'Universitat de Buenos Aires per a dirigir el recent creat Institut de Filologia de la Facultat de Filosofia i Lletres; com a primer director, li va donar una impronta filològica general, centrant-se en l'estudi de texts lliteraris, en oposició al proyecte original del decà Ricardo Rojas de destinar l'Institut a l'investigació llingüística descriptiva i normativa. També va donar classes en la Facultat i en l'Universitat Nacional de La Plata i va escriure en el diari ''La Nación''.