Llínea 112: |
Llínea 112: |
| |} | | |} |
| |} | | |} |
− | '''Mart''', conegut també com ''el Planeta Roig'', es el quart [[planeta]] del [[Sistema Solar]]. Forma part dels nomenats [[planeta telúric|planetes telúrics]] (de naturalea rocosa, com la [[Terra]]) i és el [[planeta interior]] més alluntat del [[Sol]]. És, en molts aspectes, el més paregut a la Terra. | + | |
| + | '''Mart''', conegut també com ''el Planeta Roig'', és el quart [[planeta]] del [[Sistema Solar]]. Forma part dels nomenats [[planeta telúric|planetes telúrics]] (de naturalea rocosa, com la [[Terra]]) i és el [[planeta interior]] més alluntat del [[Sol]]. És, en molts aspectes, el més paregut a la Terra. |
| | | |
| [[Tycho Brahe]] medí en gran precisió el moviment de Mart en el cel. Les senyes sobre el moviment retrògrat aparent permeteren a [[Johannes Kepler|Kepler]] trobar la naturalea elíptica de la seua òrbita i determinar les lleis del moviment planetari conegudes com [[lleis de Kepler]]. | | [[Tycho Brahe]] medí en gran precisió el moviment de Mart en el cel. Les senyes sobre el moviment retrògrat aparent permeteren a [[Johannes Kepler|Kepler]] trobar la naturalea elíptica de la seua òrbita i determinar les lleis del moviment planetari conegudes com [[lleis de Kepler]]. |
Llínea 119: |
Llínea 120: |
| | | |
| == Característiques físiques == | | == Característiques físiques == |
− | Te una forma llaugerament [[elipse|elipsoidal]], en un diàmetro equatorial de 6.794 km i el polar de 6.750 km. Mides micromètriques molt precises han donat un achatament de 0,01, tres vegades major que el de la Terra. A causa d'este achatament, l'eix de rotació està afectat per una lenta [[precessió dels equinoccis|precessió]] deguda a l'atracció del Sol sobre l'abultament equatorial del planeta. La precessió llunar, que en la Terra és dos vegades major que la solar, no te el seu equivalent en Mart.
| + | Té una forma llaugerament [[elipse|elipsoidal]], en un diàmetro equatorial de 6.794 km i el polar de 6.750 km. Mides micromètriques molt precises han donat un achatament de 0,01, tres vegades major que el de la Terra. A causa d'este achatament, l'eix de rotació està afectat per una lenta [[precessió dels equinoccis|precessió]] deguda a l'atracció del Sol sobre l'abultament equatorial del planeta. La precessió llunar, que en la Terra és dos vegades major que la solar, no té el seu equivalent en Mart. |
| | | |
| En este diàmetro, el seu volum és de 15 centèsimes el terrestre i la seua massa només d'11 centèsimes. En conseqüència, la [[densitat]] és inferior a la de la Terra: 3,94 en relació en l'aigua. Un cos transportat a Mart pesaria 1/3 del seu pes en la Terra, degut a la poca força gravitatòria. | | En este diàmetro, el seu volum és de 15 centèsimes el terrestre i la seua massa només d'11 centèsimes. En conseqüència, la [[densitat]] és inferior a la de la Terra: 3,94 en relació en l'aigua. Un cos transportat a Mart pesaria 1/3 del seu pes en la Terra, degut a la poca força gravitatòria. |
Llínea 391: |
Llínea 392: |
| {{listaref|2}} | | {{listaref|2}} |
| | | |
− | *{{Traduït de|es|Marte_(planeta)}}
| + | {{Traduït de|es|Marte_(planeta)}} |
| | | |
| == Veja's també == | | == Veja's també == |