Canvis

Creua de sur a nort la comarca de la [[Vall d'Albaida]], comarca a la que li deu el seu nom.  

Creua de sur a nort la comarca de la [[Vall d'Albaida]], comarca a la que li deu el seu nom.  

Travessa els térmens municipals d'[[Albaida]], [[Bufalí]], [[Montaverner]], [[Bellús]], [[Genovés]], [[Xàtiva]], [[Senyera (Ribera Alta)|Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]], on desemboca en el riu [[Xúquer]].

Travessa els térmens municipals d'[[Albaida]], [[Bufalí]], [[Montaverner]], [[Bellús]], [[Genovés]], [[Xàtiva]], [[Senyera (Ribera Alta)|Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]], a on desemboca en el riu [[Xúquer]].

El seu traçat es curvilíneu degut a la presencia de numerosos accidentes geogràfics que deu sortejar (''Cova Negra, Ambastida, el Puig, l’Alt de Requena, el Cabezo, etc.).''

El seu traçat es curvilíneu degut a la presència de numerosos accidentes geogràfics que deu sortejar (''Cova Negra, Ambastida, el Puig, l’Alt de Requena, el Cabezo, etc.).''

Entra en la comarca de [[La Costera]] travessant la [[Serra Grossa]] pel nomenat ''estret de les aigües''. A l'altura de la pedania de [[Xàtiva]], nomenada [[Torre Lloris]], esta l'assut del que deriva per la seua dreta la major [[sequia]] de rec de tota la seua conca ''la comuna d'Énova'' que dona rec a més de 2600 hectàrees en els térmens de [[Manuel]], [[Énova]], [[Rafelguaraf]], [[La Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]], [[Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]].

Entra en la comarca de [[La Costera]] travessant la [[Serra Grossa]] pel nomenat ''estret de les aigües''. A l'altura de la pedania de [[Xàtiva]], nomenada [[Torre Lloris]], esta l'assut del que deriva per la seua dreta la major [[sequia]] de rec de tota la seua conca ''la comuna d'Énova'' que dona rec a més de 2600 hectàrees en els térmens de [[Manuel]], [[Énova]], [[Rafelguaraf]], [[La Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]], [[Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]].

En la [[partida]] de ''les Foyes velles'' o ''dels flares'' se li unix per la banda esquerra el riu [[Canyoles]]. Continua el riu i passa a la planura de la [[Ribera Alta]], junt a la localitat de [[Senyera]] on desemboca en el [[Xúquer]] entre [[Alberich]] i [[Vilanova de Castelló]], en un parage denominat ''la gola'' o ''el trencall''; (davant de l'antic poblat d'Alcosser, hui desaparegut).  

En la [[partida]] de ''les Foyes velles'' o ''dels flares'' se li unix per la banda esquerra el riu [[Canyoles]]. Continua el riu i passa a la planura de la [[Ribera Alta]], junt a la localitat de [[Senyera]] a on desemboca en el [[Xúquer]] entre [[Alberich]] i [[Vilanova de Castelló]], en un parage denominat ''la gola'' o ''el trencall''; (davant de l'antic poblat d'Alcosser, hui desaparegut).  

Té una llongitut de 52,3 km i els seus principals afluents son el [[Clariano]] i el riu [[Canyoles]].

Té una llongitut de 52,3 km i els seus principals afluents són el [[Clariano]] i el riu [[Canyoles]].

== Referències ==

== Referències ==

{{Traduït de|es|Río_Albaida}}

{{Traduït de|es|Río_Albaida}}

[[Categoria:Afluents del Xúquer]]

[[Categoria:Afluents del Xúquer]]