Llínea 14: |
Llínea 14: |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Els seus pares foren espanyols de la localitat de [[Fuengirola]] ([[Màlaga]]) que varen emigrar a l'Argentina. El varen cridar «Quino» des de menut per a distinguir-ho del seu tio, l'ilustrador Joaquín, qui fon el que va despertar la seua vocació de dibuixant a una edat molt primerenca. En [[1945]] despuix de la mort de la sa mare, va començar a estudiar en l'Escola de Belles Arts de Mendoza. El seu pare va morir poc despuix, quan Quino tenia dèsset anys. Posteriorment va abandonar l'escola, en l'intenció de convertir-se en autor d'historietes còmiques i pronte va vendre la seua primera obra. Intentà trobar treball en distintes editorials portenyes, pero no va tindre èxit. Despuix de fer el servici militar obligatori, en [[1954]] es va establir en [[Buenos Aires]]. | + | Els seus pares foren espanyols de la localitat de [[Fuengirola]] ([[Màlaga]]) que varen emigrar a l'[[Argentina]]. El varen cridar «Quino» des de chicotet per a distinguir-ho del seu tio, l'ilustrador Joaquín, qui fon el que va despertar la seua vocació de dibuixant a una edat molt primerenca. En l'any [[1945]] despuix de la mort de sa mare, va començar a estudiar en l'Escola de Belles Arts de Mendoza. El seu pare va morir poc despuix, quan Quino tenia dèsset anys. Posteriorment va abandonar l'escola, en l'intenció de convertir-se en autor d'historietes còmiques i pronte va vendre la seua primera obra. Intentà trobar treball en distintes editorials portenyes, pero no va tindre èxit. Despuix de fer el servici militar obligatori, en [[1954]] es va establir en [[Buenos Aires]]. |
| | | |
| Publicà la seua primera pàgina d'humor en el semanari ''Esto Es'', a partir de llavors va començar a publicar en molts atres mijos: ''Leoplán'', ''TV Guía'', ''Vea y Lea'', ''Damas y Damitas'', ''Usted'', ''Panorama'', ''Adán'', ''Atlántida'', ''Che'', el diari ''Democracia'', entre atres. | | Publicà la seua primera pàgina d'humor en el semanari ''Esto Es'', a partir de llavors va començar a publicar en molts atres mijos: ''Leoplán'', ''TV Guía'', ''Vea y Lea'', ''Damas y Damitas'', ''Usted'', ''Panorama'', ''Adán'', ''Atlántida'', ''Che'', el diari ''Democracia'', entre atres. |
| | | |
− | Des de 1954 publicà regularment en ''Rico Tipo'' i despuix en ''Tía Vicenta'' i ''Dr. Merengue''. Poc despuix va començar a fer dibuixos publicitaris. Publicà el seu primer llibre recopilatori titulat ''Mundo Quino'', en [[1963]], despuix de que li varen encarregar unes pàgines per a una campanya de publicitat encoberta per a l'empresa d'electrodomèstics Mansfield, per als qui va crear el personage de Mafalda. La campanya no va aplegar a realisar-se, per lo que la primera història de Mafalda es va publicar en ''Leoplán'', despuix d'allò passà a publicar-se regularment en el semanari ''Primera Plana'' ya que el director del semanari era amic de Quino. Entre [[1965]] i [[1967]] es va publicar en el diari ''El Mundo''; pronte va publicar el primer llibre recopilatori i va començar a editar-se en atres paisos, entre ells [[Itàlia]], [[Espanya]] (on la censura va obligar a etiquetar-ho com per a adults) i [[Portugal]]. | + | Des de l'any 1954 publicà regularment en ''Rico Tipo'' i despuix en ''Tía Vicenta'' i ''Dr. Merengue''. Poc despuix va començar a fer dibuixos publicitaris. Publicà el seu primer llibre recopilatori titulat ''Mundo Quino'', en [[1963]], despuix de que li varen encarregar unes pàgines per a una campanya de publicitat encoberta per a l'empresa d'electrodomèstics Mansfield, per als qui va crear el personage de Mafalda. La campanya no va aplegar a realisar-se, per lo que la primera història de Mafalda es va publicar en ''Leoplán'', despuix d'allò passà a publicar-se regularment en el semanari ''Primera Plana'' ya que el director del semanari era amic de Quino. Entre els anys [[1965]] i [[1967]] es va publicar en el diari ''El Mundo''; pronte va publicar el primer llibre recopilatori i va començar a editar-se en atres paisos, entre ells [[Itàlia]], [[Espanya]] (a on la censura va obligar a etiquetar-ho com per a adults) i [[Portugal]]. |
| | | |
− | Despuix d'abandonar la tira de Mafalda el 25 de juny de [[1973]], segons ell mateixa per agotar-se-li les idees, Quino es va exiliar posteriorment a [[Milà]], des d'on va continuar realisant pàgines d'humor. | + | Despuix d'abandonar la tira de Mafalda el [[25 de juny]] de [[1973]], segons ell mateixa per agotar-se-li les idees, Quino es va exiliar posteriorment a [[Milà]], des d'a on va continuar realisant pàgines d'humor. |
| | | |
− | En [[2008]], baix el mecenage de Mercedes Casanegra i com a part del programa de "Nuevos Murales", l'empresa Subterráneos de Buenos Aires va comissionar un mural de rajoletes en els personages de Mafalda en el passadiç que unix les estacions Perú i Catedral. | + | En l'any [[2008]], baix el mecenage de Mercedes Casanegra i com a part del programa de "Nuevos Murales", l'empresa Subterráneos de Buenos Aires va comissionar un mural de [[Rajola|rajoletes]] en els personages de Mafalda en el passadiç que unix les estacions Perú i Catedral. |
| | | |
− | En [[2009]] va participar en un original de Mafalda realisat per a ''El Mundo'' en "Bicentenario: 200 años de Humor Gráfico", mostra organisada pel Museu del Dibuix i l'Ilustració que es va realisar en el Museu Eduardo Sívori de Buenos Aires. | + | En l'any [[2009]] va participar en un original de Mafalda realisat per a ''El Mundo'' en "Bicentenario: 200 años de Humor Gráfico", mostra organisada pel Museu del Dibuix i l'Ilustració que es va realisar en el Museu Eduardo Sívori de Buenos Aires. |
| | | |
| == Falliment == | | == Falliment == |