Canvis

|gentilici = Alfarer/a   

|gentilici = Alfarer/a   

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

|còdic_postal = 46115

|còdic_postal = 46115

|festes = Segona decena d'agost

|festes = Segona decena d'agost

|alcalde = Enrique Miguel Cuñat Sese ([[PSPV-PSOE]])  

|alcalde = Enrique Miguel Cuñat Sese ([[PSPV-PSOE]])  

|notes =  

|notes =  

}}

}}

'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].  

'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].  

=== Localitats llimítrofs ===

=== Localitats llimítrofs ===

[[Foyos]], [[Moncada]], [[Vinalesa]] i ab las [[pedanie]]s [[Valéncia|valencianes]] de [[Carpesa]] i [[Benifaraig]].

[[Foyos]], [[Moncada]], [[Vinalesa]] i en las pedanies [[Valéncia|valencianes]] de [[Carpesa]] i [[Benifaraig]].

== Història ==

== Història ==

Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per Jaume I als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del Regne de Valéncia. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat [[Aragó|aragonesa]] de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el segle XIV Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en 1396 venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en 1595 el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart,en 1601, el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i Burjassot a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el segle XIX.

Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per Jaume I als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del Regne de Valéncia. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el segle XIV Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en 1396 venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en 1595 el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en 1601, el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el segle XIX.

A nivell eclesiàstic l'església d'Alfara estava adscrita a la parròquia de Moncada des dels seus inicis. A pesar dels numerosos intents de separar-se no seria fins a l'any 1818 quan es constituiria la parròquia d'Alfara del Patriarca ya de forma permanent.

A nivell eclesiàstic l'església d'Alfara estava adscrita a la parròquia de [[Moncada]] des dels seus inicis. A pesar dels numerosos intents de separar-se no seria fins a l'any 1818 quan es constituiria la parròquia d'Alfara del Patriarca ya de forma permanent.

Durant les [[Guerres carlistes]] fon escenari d'incursions de les tropes del [[Ramon Cabrera|general Cabrera]] i de la partida de El Serrador.

Durant les [[Guerres carlistes]] fon escenari d'incursions de les tropes del [[Ramon Cabrera|general Cabrera]] i de la partida de El Serrador.

   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]

   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]

   | Alcalde_2 = Adrián Carsí Serra

   | Alcalde_2 = Adrián Carsí Serra

   | Partit_2 = [[AP]]-[[Partit Demòcrata Popular|PDP]]-[[Unió Liberal|UL]]-[[Unió Valenciana|UV]]

   | Partit_2 = [[AP]]-[[PDP]]-[[UL]]-[[UV]]

   | Alcalde_3 = Fernando Brosell Esteban

   | Alcalde_3 = Fernando Brosell Esteban

   | Partit_3 = [[PP]]

   | Partit_3 = [[PP]]

   | Alcalde_4 = Fernando Brosell Esteban

   | Alcalde_4 = Fernando Brosell Esteban

   | Partit_4 = PP

   | Partit_4 = [[PP]]

   | Alcalde_5 = [[Enrique Miguel Cuñat Sesé]]

   | Alcalde_5 = [[Enrique Miguel Cuñat Sesé]]

   | Partit_5 = PSPV-PSOE

   | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]

   | Alcalde_6 = Enrique Miguel Cuñat Sesé

   | Alcalde_6 = Enrique Miguel Cuñat Sesé

   | Partit_6 = PSPV-PSOE

   | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]

   | Alcalde_7 = Enrique Miguel Cuñat Sesé

   | Alcalde_7 = Enrique Miguel Cuñat Sesé

   | Partit_7 = PSPV-PSOE

   | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]

   | Alcalde_8 = Enrique Miguel Cuñat Sesé

   | Alcalde_8 = Enrique Miguel Cuñat Sesé

   | Partit_8 = PSPV-PSOE

   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]

}}

}}

== Demografia ==

== Demografia ==

Conta ab una població de 2.801 habitants en [[2005]]. El casc urbà se troba conurbat al de [[Moncada]] i este al de la pedania [[Valéncia|valenciana]] de [[Massarrojos]] formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.

Conta en una població de 2.801 habitants en [[2005]]. El casc urbà se troba conurbat al de [[Moncada]] i este al de la pedania [[Valéncia|valenciana]] de [[Massarrojos]] formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

== Economia ==

== Economia ==

L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de [[regadiu]] destacant els [[taronger]]s i les [[llimere]]s, les [[creïlle]]s, la [[dacsa]] i diverses [[hortalice]]s.

L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de [[regadiu]] destacant els [[taronger]]s i les llimeres, les creïlles, la [[dacsa]] i diverses hortalices.

No obstant en l'últim segle s'ha desenrollat una chicoteta industria especialisada en la fabricació de mistos, materials de construcció o insecticides.

No obstant en l'últim segle s'ha desenrollat una chicoteta industria especialisada en la fabricació de mistos, materials de construcció o insecticides.

== Festes ==

== Festes ==

Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del mes d'agost. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a "la Mare de Déu d'Agost", sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de "carrer" puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vespra de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen alfàbegues a la Mare de Déu, com es fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia 21 d'agost, fins al dia 26, es celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eix any fan la festa de Sant Vicent Ferrer. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el segle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 es celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el 26 d'agost, es celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la "festa grossa", en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de 1595, el Patriarca. A més d'estes festes durant l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en giner, les falles en març i la festa de la Mare de Déu dels Desamparats que es celebra el segon dumenge de maig.

Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del mes d'agost. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a ''la Mare de Déu d'Agost'', sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de ''carrer'' puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vesprà de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen alfàbegues a la Mare de Déu, com és fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia 21 d'agost, fins al dia 26, se celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eixe any fan la festa de Sant Vicent Ferrer. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el segle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 se celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el 26 d'agost, se celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la ''festa grossa'', en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de 1595, el Patriarca. A més d'estes festes durant tot l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en giner, les falles en març i la festa de la Mare de Déu dels Desamparats que es celebra el segon dumenge de maig.

== Accessos ==

== Accessos ==

La manera més senzilla de aplegar des de la ciutat de [[Valéncia]] es a través del camí de [[Moncada]] que finalisa en el llímit d'esta última localitat ab Alfara. El poble se troba a [[kilómetro|12 km]] de [[Valéncia]].

La manera més senzilla d'aplegar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través del camí de [[Moncada]] que finalisa en el llímit d'esta última localitat en Alfara. El poble se troba a [[kilómetro|12 km]] de [[Valéncia]].

També es possible aplegar gràcies a la llínea 1 de [[MetroValencia]] gràcies a les estacions de ''Moncada-Alfara'' o la de ''Seminari-CEU'' ya que encara que abdós se troben en el terme municipal de [[Moncada]] estan a escassos metros d'Alfara.

També és possible aplegar gràcies a la llínea 1 de [[Metro Valencia]] gràcies a les estacions de ''Moncada-Alfara'' o la de ''Seminari-CEU'' ya que encara que abdós se troben en el terme municipal de [[Moncada]] estan a escassos metros d'Alfara.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

== Referències ==

== Referències ==

* {{Traduït de|es|Alfara_del_Patriarca}}

{{Traduït de|es|Alfara_del_Patriarca}}

{{Pobles de Valéncia}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]