2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 16:
Llínea 16: − + Llínea 22:
Llínea 22: + Llínea 27:
Llínea 28: − + Llínea 36:
Llínea 37: − + − + Llínea 74:
Llínea 75: − + Llínea 85:
Llínea 86: − + − Llínea 95:
Llínea 95: − + Llínea 102:
Llínea 102: − + − + − + +
sense resum d'edició
|gentilici = Alfarenc/a
|gentilici = Alfarenc/a
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46594
|còdic_postal = 46594
|festes = Ultima semana d'agost
|festes = Ultima semana d'agost
|alcalde = José E. Terrádez Navarro ([[PP]])
|alcalde = José E. Terrádez Navarro ([[PP]])
|notes =
|notes =
}}
}}
'''Alfara de la Baronia''' (conegut anteriorment com '''Alfara d'Algímia''') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]].
'''Alfara de la Baronia''' (conegut anteriorment com '''Alfara d'Algímia''') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]].
Situat al noroest de la comarca del [[Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal son el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]].
Situat al noroest de la comarca del [[Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal son el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]].
S'accedix a este poble des de [[Valéncia]] a través de la [[A-23]] prenent després la [[CV-327]] despés de travessar la localitat veïna d'[[Algímia d'Alfara]].
S'accedix a este poble des de [[Valéncia]] a través de la [[A-23]] prenent després la [[CV-327]] després de travessar la localitat veïna d'[[Algímia d'Alfara]].
=== Localitats llimítrofs ===
=== Localitats llimítrofs ===
La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.
La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.
En época romana, la zona de l'actual Alfara d'Algímia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.
En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.
La zona no va sofrir, en el [[segle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[segle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Després de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt ab la de'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En 1249, [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[1270]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).
La zona no va sofrir, en el [[segle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[segle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Després de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En 1249, [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[1270]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).
En 1609, Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra.
En 1609, Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra.
== Demografia ==
== Demografia ==
Durant el [[segle XVIII]] aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a 1940, any en que tornà a créixer gràcies al increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la ''Font d'Arguines''. En [[1970]] la població era de 850 habitants. Des de eixa data, la població ha descendit considerablement.
Durant el [[segle XVIII]] aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a 1940, any en que tornà a créixer gràcies a l'increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la ''Font d'Arguines''. En [[1970]] la població era de 850 habitants. Des d'eixa data, la població ha descendit considerablement.
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
== Economia ==
== Economia ==
Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la [[taronja]] per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'industria i a s servicis. Actualment l'industria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha segut tancada.
Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la [[taronja]] per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'industria i als servicis. Actualment l'industria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha segut tancada.
== Monuments ==
== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
=== Monuments religiosos ===
*'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[segle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]].
*'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[segle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]].
=== Monuments civils ===
=== Monuments civils ===
*'''La cisterna'''. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver segut construïda a finals del [[segle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament del impost de la [[seda]] per a arreplegar fondos per a la seua construcció.
*'''La cisterna'''. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver segut construïda a finals del [[segle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la [[seda]] per a arreplegar fondos per a la seua construcció.
== Festes patronals ==
== Festes patronals ==
*'''Festa de Sant Agustí''', titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.
*'''Festa de Sant Agustí''', titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.
*'''''Verge dels Afligits''''' té lloc la festa el 8 de setembre. La vespra la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.
*'''''Verge dels Afligits''''' té lloc la festa el 8 de setembre. La vesprà, la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.valencians.com/valencia/cm/alfaradealgimia/ Web no oficial d'Alfara d'Algímia]
*[http://www.valencians.com/valencia/cm/alfaradealgimia/ Web no oficial d'Alfara de la Baronia]
== Referències ==
== Referències ==
{{Traduït de|es|Alfara_de_Algimia}}
{{Traduït de|es|Alfara_de_Algimia}}
{{Pobles de Valéncia}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]