Canvis

[[File:Cima del Peñagolosa.jpg|250px|thumb|Cim del Penyagolosa]]

[[File:Cima del Peñagolosa.jpg|250px|thumb|Cim del Penyagolosa]]

El '''Penyagolosa''' és una montanya del massiç que porta el seu nom, en la [[província de Castelló]]. Pertany al [[Sistema Ibèric|sistema ibèric]] i és el pic més alt de la província de Castelló i el segon més alt de la [[Comunitat Valenciana]], a soles superat pel [[Cerro Calderón]] (1.839 m.), localisat en el [[Racó d'Ademús]].  

El '''Penyagolosa''' és una montanya del massiç que porta el seu nom, en la [[província de Castelló]]. Pertany al [[Sistema Ibèric|sistema ibèric]] i és el pic més alt de la província de Castelló i el segon més alt de la [[Comunitat Valenciana]], a soles superat pel [[Cerro Calderón]] (1.839 m), localisat en el [[Racó d'Ademús]].  

És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del [[Sistema Ibèric]]. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'a on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'[[Aragó]]. El [[Santuari de Sant Joan de Penyagolosa]] -important destí de romeries- i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc. Componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de [[Gran Recorregut]] GR-33, que arriba fins [[Castelló de la Plana]].

És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del [[Sistema Ibèric]]. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'a on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'[[Aragó]]. El [[Santuari de Sant Joan de Penyagolosa]] –important destí de romeries– i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc., componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de [[Gran Recorregut]] GR-33, que arriba fins a [[Castelló de la Plana]].

En el seu cim s'ajunten els térmens de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt a que és pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel [[barranc de la Pregunta]].

En el seu cim s'ajunten els térmens de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt al que es pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel [[barranc de la Pregunta]].

El seu cim està dividit en tres, sent el de l'est el de major altura. Se li coneix popularment com a el “Jagant de Pedra” i en ell està l'ermita de Sant Joan de Penyagolosa, desti final de pelegrinacions i romeries.

El seu cim està dividit en tres, sent el de l'est el de major altura. Se'l coneix popularment com a el “Jagant de Pedra” i en ell està l'ermita de Sant Joan de Penyagolosa, destí final de pelegrinacions i romeries.

Tot ell, junt al seu espai del voltant, conforma el [[Parc Natural del Penyagolosa]].

El conjunt de la montanya i l'espai del voltant conformen el [[Parc Natural del Penyagolosa]].

L'orige del topònim [[Penyagolosa]], se pert en el temps, pero es possible que procedixca de l'evolució del terme pinna (montanya) i lucosa (bosc), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de [[Culla]] a l'[[Orde del Temple]] en l'any [[1213]]. Existixen multitut de vestigis dels pobles que moraren i passaren per este lloc; aixina es localisen poblats [[íbers]], restants de calçades romanes i, sobre tot, s'aprecien signes manifests del despoblació actual, lo que se traduix en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.

L'orige del topònim [[Penyagolosa]] se pert en el temps, pero es possible que procedixca de l'evolució del terme ''pinna'' (montanya) i ''lucosa'' (bosc), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de [[Culla]] a l'[[Orde del Temple]] en l'any [[1213]]. Existixen multitut de vestigis dels pobles que moraren i passaren per este lloc; aixina es localisen poblats [[íbers]], restants de calçades romanes i, sobre tot, s'aprecien signes manifests del despoblació actual, lo que es traduïx en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.

En quant a l'aspecte natural, el païsage discorrix a través d'una vista formada per escarpades llomes dispostes paralelament a la costa, en profunts barrancs i amples àrees d'aixara, carrascals i pinades. El seu important desnivell permet gojar d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per lo tant, al rigor climatic continental de la montanya. Entre la fauna destaca la presència de grans aus rapaces diürnes i nocturnes com l'àguila real, l'àguila perdicera i el muçol real, sense oblidar mamífers com el gat de mont, la cabra montesa, la gineta, el teixó i el corç.

En quant a l'aspecte natural, el païsage discorre a través d'una vista formada per escarpades llomes dispostes paralelament a la costa, en profunts barrancs i amples àrees d'aixara, carrascals i pinades. El seu important desnivell permet gojar d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per lo tant, al rigor climatic continental de la montanya. Entre la fauna destaca la presència de grans aus rapaces diürnes i nocturnes com l'àguila real, l'àguila perdicera i el muçol real, sense oblidar mamífers com el gat montés, la cabra montesa, la gineta, el teixó i el corç.

Fon declarat [[parcs naturals de la Comunitat Valenciana|parc natural]] per la [[Generalitat Valenciana]] en l'any [[2006]].

Fon declarat [[parcs naturals de la Comunitat Valenciana|parc natural]] per la [[Generalitat Valenciana]] en l'any [[2006]].