2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 16:
Llínea 16: − + − + − + + − + − Te una extensió de 2135 hectàrees. de terreny montanyós i vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per on transcorre el riu [[Palància]], en la denominada subcomarca de la Baronia. Llimita ab [[Estivella]] i [[Sagunt]] al nort, [[Sagunt]] l'est, [[Gilet]] al sur i [[Nàquera]], [[Segart]] i [[Estivella]] l'oest. + − + − + − + − El historiador Antoni Chabret afirma que la paraula "''Balat''" significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), així com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític e iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana. + − + − + − + Llínea 60:
Llínea 61: − + − + Llínea 108:
Llínea 109: − + − * {{Traduït de|es|Albalat_de_Taronchers}}+ +
sense resum d'edició
|gentilici = Albalatà/ana
|gentilici = Albalatà/ana
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46591
|còdic_postal = 46591
|festes = 15 d'agost
|festes = 15 d'agost
|alcalde = Filiberto Miguel Prats Asensi ([[BNV]])
|alcalde = Filiberto Miguel Prats Asensi ([[BNV]])
|uep = [http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]
|uep = [http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]
|notes =
|notes =
}}
}}
'''Albalat dels Tarongers''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]]. Conta ab 1.070 habitants.
'''Albalat dels Tarongers''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]]. Conta en 1.070 habitants.
Fins a la mitat del [[segle XIX]] se nomenava '''Albalat de Segart'''.
Fins a la mitat del [[segle XIX]] se nomenava '''Albalat de Segart'''.
== Geografia ==
== Geografia ==
Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu [[Palància]] a una altitut de 96 metros sobre el nivell del mar [[Mediterràneu]] i a una distancia d'este de 15 km, en la comarca del [[Camp de Morvedre]].
Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu [[Palància]] a una altitut de 96 metros sobre el nivell del mar [[Mediterràneu]] i a una distancia d'este de 15 quilómetros, en la comarca del [[Camp de Morvedre]].
Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per on transcorre el riu [[Palància]], en la denominada subcomarca de la Baronia.
El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu [[Palància]]; també esta compost per montanyes i barrancs, ab oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.
El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu [[Palància]]; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.
El terme està format en part per el [[Parc natural de la Serra Calderona]] i en part pel riu [[Palància]] i el seu vall.
El terme està format en part per el [[Parc natural de la Serra Calderona]] i en part pel riu [[Palància]] i el seu vall.
=== Localitats llimítrofs ===
=== Localitats llimítrofs ===
El [[terme municipal]] d'Albalat dels Tarongers llimita ab les localitats següents:
El [[terme municipal]] d'Albalat dels Tarongers llimita en les localitats següents:
[[Estivella]], [[Gilet]], [[Nàquera]], [[El Puig]], [[Sagunt]] i [[Segart]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
[[Estivella]], [[Gilet]], [[Nàquera]], [[El Puig]], [[Sagunt]] i [[Segart]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
=== Comunicacions ===
=== Comunicacions ===
El terme es travessat per l'autovia [[A-23]] ([[Sagunt]]-[[Somport]]), i pel [[Llínea C-5 (Rodalies Valéncia)|ferrocarril Valéncia-Sagunt-Saragossa]].
El terme es travessat per l'autovia [[A-23]] ([[Sagunt]]-[[Somport]]), i per la [[Llínea C-5 (Rodalies Valéncia)|ferrocarril Valéncia-Sagunt-Saragossa]].
== Història ==
== Història ==
L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), així com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.
La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 hab. i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat per el casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] ab Pedro Saavedra.
La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any després de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.
No es extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo 1813-1816. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.
No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo 1813-1816. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.
== Demografia ==
== Demografia ==
Albalat dels Tarongers conta ab 1.070 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
Albalat dels Tarongers conta en 1.070 habitants en [[2007]]).
{| {{tablabonita}}
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Albalat dels Tarongers<ref>'''Fuente''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Series de població dels municipis d'Espanya desde 1996.]</ref>
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Albalat dels Tarongers<ref>'''Fuente''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Series de població dels municipis d'Espanya desde 1996.]</ref>
== Economia ==
== Economia ==
Basada en l'[[agricultura]], principalment el cultiu del [[taronger]]. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 [[hectàree]]s son de cítrics, 533 de secà ab garroferes, 485 d'[[olivere]]s i 26 d'[[armeler]]s.
Basada en l'[[agricultura]], principalment el cultiu del [[taronger]]. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees son de cítrics, 533 de secà en garroferes, 485 d'oliveres i 26 d'[[armeler]]s.
== Monuments ==
== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
=== Monuments religiosos ===
*'''Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada''' (finals del segle XVIII). Planta de tres nau i [[creu llatina]].
*'''Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada''' (finals del segle XVIII). Planta de tres naus i [[creu llatina]].
=== Monuments civils ===
=== Monuments civils ===
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]
*[http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
== Referències ==
== Referències ==
{{Traduït de|es|Albalat_de_Taronchers}}
{{Pobles de Valéncia}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]