Canvis

[[Image: Localización_del_río_Vinalopó_respecto_a_la_provincia_de_Alicante.png‎|right|thumb|250px|Localisació del riu Vinalopó respecte a la província d'Alacant]]

[[Image: Rio_vinalopo_elche_2006-09-04.jpg‎|thumb|right|250px|El riu Vinalopó al seu pas por [[Elig]], des de el pont del ''Ferrocarril'']]

El '''Vinalopó''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que travessa de nort a sur la [[província d'Alacant]] i en els seus 81 [[km]] es el riu autòcton més important de la zona. Naix en la [[Serra de Mariola]], entre [[Bocairent]] i [[Banyeres]], donant nom a les comarques que travessa: [[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]], tenint la seua desembocadura natural a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]].

| [[Image:Localización_del_río_Vinalopó_respecto_a_la_provincia_de_Alicante.png‎|right|thumb|250px|Localisació del riu Vinalopó respecte a la província d'Alacant]]

 

 

[[Image: Rio_vinalopo_elche_2006-09-04.jpg‎|thumb|left|250px|El riu Vinalopó al seu pas per [[Elig]], des del pont del ''Ferrocarril'']]

El '''Vinalopó''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que travessa de nort a sur la [[província d'Alacant]] i en els seus 81 [[km]] és el riu autòcton més important de la zona. Naix en la [[Serra de Mariola]], entre [[Bocairent]] i [[Banyeres]], donant nom a les comarques que travessa: [[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]], tenint la seua desembocadura natural a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]].

El riu, després del seu naiximent, travessa varies poblacions a lo llarc del seu recorregut: [[Banyeres]], [[Villena]], [[Sax]], [[Elda]], [[Novelda]], [[Monfort]] i [[Elig]].  

El riu, després del seu naiximent, travessa varies poblacions a lo llarc del seu recorregut: [[Banyeres]], [[Villena]], [[Sax]], [[Elda]], [[Novelda]], [[Monfort]] i [[Elig]].  

== Règim hidrològic ==

== Règim hidrològic ==

El '''Vinalopó''' rep varies aportacions al seu cabal. Conta ab dos rius afluents, el [[riu Marchal]], un chicotet riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalopó dins del municipi de [[Banyeres]] i el [[Tarafa]], el qual passa per [[Asp]]. Ademés, rep las aportacions de numeroses rambles, que realisen una funció de drenage en les serres de l'interior. Sobre tot a l'altura de [[Elda-Petrer]], ab rambles com Pusa, Melva, Sapo o Bateig. A l'altura de [[Santa Eulàlia]], desemboca també en el riu la Sequia del Rei, que aporta aigües salines d'una conca endorreica de [[Villena]], així com aigües residuals d'esta ciutat.

El '''Vinalopó''' rep varies aportacions al seu cabal. Conta en dos rius afluents, el [[riu Marchal]], un chicotet riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalopó dins del municipi de [[Banyeres]] i el [[Tarafa]], el qual passa per [[Asp]]. Ademés, rep las aportacions de numeroses rambles, que realisen una funció de drenage en les serres de l'interior. Sobre tot a l'altura d'[[Elda-Petrer]], en rambles com Pusa, Melva, Sapo o Bateig. A l'altura de [[Santa Eulàlia]], desemboca també en el riu la Sequia del Rei, que aporta aigües salines d'una conca endorreica de [[Villena]], així com aigües residuals d'esta ciutat.

Es un riu d'escàs cabal, que presenta el màxim en hivern en [[Santa Eulàlia]] (pedania pertanyent a [[Villena]]) on alcança el seu màxim cabal ab 0,85 m³/s. L'utilisació de les seues aigües per al regadiu en el curs alt, la falta de pluges en la zona, així com les aportacions d'aigües residuals e industrials, fan que el riu tinga un cabal escàs, molt sali i contaminat. No obstant, conta ab una important conca de 1.692 km² que inclús ha aplegat a ser de tamany insuficient en époques de creixcudes, provocant inundacions ab quantiosos danys humans i materials en [[Elda]], en diverses ocasions, com en [[1906]] o [[1982]].

És un riu d'escàs cabal, que presenta el màxim en hivern en [[Santa Eulàlia]] (pedania pertanyent a [[Villena]]) on alcança el seu màxim cabal en 0,85 m³/s. L'utilisació de les seues aigües per al regadiu en el curs alt, la falta de pluges en la zona, així com les aportacions d'aigües residuals i industrials, fan que el riu tinga un cabal escàs, molt sali i contaminat. No obstant, conta en una important conca de 1.692 km² que inclús ha aplegat a ser de tamany insuficient en époques de creixcudes, provocant inundacions en quantiosos danys humans i materials en [[Elda]], en diverses ocasions, com en [[1906]] o [[1982]].

Degut als estius secs que sofrix la zona, el riu, per els camps d'[[Elig]], en la seua zona més pròxima a la desembocadura, s'ha quedat en numeroses époques sense cabal, lo que ha provocat que, al tractar-se d'una zona agrícola, els treballs de les terres en planura hagen eliminat el lit natural d'eixida del riu al mar, que se produïa a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]].  

Degut als estius secs que sofrix la zona, el riu, pels camps d'[[Elig]], en la seua zona més pròxima a la desembocadura, s'ha quedat en numeroses époques sense cabal, lo que ha provocat que, al tractar-se d'una zona agrícola, els treballs de les terres en planura hagen eliminat el llit natural d'eixida del riu al mar, que se produïa a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]].  

No obstant, el riu quant sofrix creixcudes, recupera la seua antiga desembocadura, provocant inundacions en les hortes del sur d'[[Elig]] i la zona de les salines. Per este motiu la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]] ha realisat un proyecte per a recuperar l'antic llit del '''Vinalopó''' en el seu tram final, entre els camps ilicitans i les costes de [[Santa Pola]], per a que el riu torne a tindre la seua eixida natural al mar.

No obstant, el riu quant sofrix creixcudes, recupera la seua antiga desembocadura, provocant inundacions en les hortes del sur d'[[Elig]] i la zona de les salines. Per este motiu la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]] ha realisat un proyecte per a recuperar l'antic llit del '''Vinalopó''' en el seu tram final, entre els camps ilicitans i les costes de [[Santa Pola]], per a que el riu torne a tindre la seua eixida natural al mar.

== Eix urbà i industrial ==

== Eix urbà i industrial ==

[[Image: Vinalopó_por_Elda.jpg‎|250px|thumb|right|El riu Vinalopó al seu pas per [[Elda]].]]

[[Image: Vinalopó_por_Elda.jpg‎|250px|thumb|right|El riu Vinalopó al seu pas per [[Elda]].]]

El riu Vinalopó ha sigut històricament un vall on ha hagut assentaments de població durant diverses époques. Com mostra, els importants poblats [[iber]]-romans de ''Idella'' (Elda) o ''Illici'' (Elig).

El riu Vinalopó ha sigut històricament un vall on ha hagut assentaments de població durant diverses époques. Com mostra, els importants poblats [[iber]]-romans d'''Idella'' (Elda) o ''Illici'' (Elig).

A partir de la 2ª mitat del [[segle XX]] el Vall del Vinalopó s'ha convertit en un dinàmic eix urbà e industrial. Hi ha que destacar, per dalt de tot, l'industria del '''calçat''' i la '''marroquinería'''. En les ciutats d'[[Elda]] i [[Elig]] se concentra la major part de la producció nacional de calçat, contant dites ciutats en les últimes décades ab una Fira Internacional del Calçat e Industries Afins (FICIA) que passà de la primera, a mans de la segona. Atres ciutats com [[Petrer]], [[Monover]] i [[Villena]], també han anant adoptant l'industria sabatera a les seues activitats comercials.

A partir de la segona mitat del [[segle XX]] el Vall del Vinalopó s'ha convertit en un dinàmic eix urbà i industrial. Hi ha que destacar, per dalt de tot, l'industria del '''calçat''' i la '''marroquinería'''. En les ciutats d'[[Elda]] i [[Elig]] se concentra la major part de la producció nacional de calçat, contant dites ciutats en les últimes décades en una Fira Internacional del Calçat i Industries Afins (FICIA) que passà de la primera, a mans de la segona. Atres ciutats com [[Petrer]], [[Monover]] i [[Villena]], també han anant adoptant l'industria sabatera a les seues activitats comercials.

Atre sector important es el '''vitivinícola'''. Este sector es important sobre tot en el [[Mig Vinalopó]], podent-se destacar dos sectors diferents, el nort i el sur. En el sector nort, nos trobem una zona dedicada al cultiu de cep productora de vins, ab les poblacions de [[Monover]], [[El Pinós]], etc. Mentres que al sur, hi ha una producció de raïm de taula, en la zona de [[Novelda]], [[Asp]] i [[Monfort]], que està protegida baix la [[denominació d'orige]]: [[Raïm del Vinalopó]].

Atre sector important és el '''vitivinícola'''. Este sector és important sobre tot en el [[Mig Vinalopó]], podent-se destacar dos sectors diferents, el nort i el sur. En el sector nort, nos trobem una zona dedicada al cultiu de cep productora de vins, en les poblacions de [[Monover]], [[El Pinós]], etc. Mentres que al sur, hi ha una producció de raïm de taula, en la zona de [[Novelda]], [[Asp]] i [[Monfort]], que està protegida baix la [[denominació d'orige]]: [[Raïm del Vinalopó]].

Atres activitats a destacar son la producció de '''pedra i marbre''', [[Novelda]] concentra un gran número d'indústries que se dediquen a l'extracció i manufactura d'estos materials, molt abundants en la comarca. La '''peixca''', activitat important en el port de [[Santa Pola]]. Així com el '''turisme''', tant en [[Santa Pola]] com en les urbanisacions costeres d'[[Elig]] (Arenals del Sol, El Altet, La Marina, etc.)

Atres activitats a destacar son la producció de '''pedra i marbre''', [[Novelda]] concentra un gran número d'indústries que se dediquen a l'extracció i manufactura d'estos materials, molt abundants en la comarca. La '''peixca''', activitat important en el port de [[Santa Pola]]. Així com el '''turisme''', tant en [[Santa Pola]] com en les urbanisacions costeres d'[[Elig]] (Arenals del Sol, El Altet, La Marina, etc.)

El règim demogràfic del Vall ha aumentat considerablement. Les tres comarques del Vinalopó sumen 485.000 habitants. El núcleu principal es [[Elig]] 225.000 hab., seguit de la conurbació de [[Elda]]-[[Petrer]]-[[Monover]] 100.000 hab., del eix [[Novelda]]-[[Asp]]-[[Monfort]] que conta ab prop de 50.000 hab., així com atres núcleus com [[Villena]] 35.000 o [[Santa Pola]] més de 25.000.

El règim demogràfic del Vall ha aumentat considerablement. Les tres comarques del Vinalopó sumen 485.000 habitants. El núcleu principal és [[Elig]] 225.000 hab., seguit de la conurbació de [[Elda]]-[[Petrer]]-[[Monover]] 100.000 hab., de l'eix [[Novelda]]-[[Asp]]-[[Monfort]] que conta en prop de 50.000 hab., així com atres núcleus com [[Villena]] 35.000 o [[Santa Pola]] més de 25.000.

== Mig Ambient ==

== Mig Ambient ==

El '''Vinalopó''' també es un referent en quant a espais naturals. Conta ab varios espais dignes de protecció. Conta ab tres Parcs Naturals: la [[Serra de Mariola]] important per la conservació de la seua flora i [[Salines de Santa Pola]], zona d'acció de numeroses aus migratòries, al igual que [[El Fondo d'Elig]].  

El '''Vinalopó''' també és un referent en quant a espais naturals. Conta en varios espais dignes de protecció. Conta en tres Parcs Naturals: la [[Serra de Mariola]] important per la conservació de la seua flora i [[Salines de Santa Pola]], zona d'acció de numeroses aus migratòries, a l'igual que [[El Fondo d'Elig]].  

Ademés conta ab atres parages naturals de especial interés, com la [[Llacuna de Salines]], la [[Serra de Salines]], el [[Pantà d'Elda]], o el [[Pantà d'Elig]].

Ademés conta en atres parages naturals d'especial interés, com la [[Llacuna de Salines]], la [[Serra de Salines]], el [[Pantà d'Elda]], o el [[Pantà d'Elig]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.iloveelche.com/panos360/puente/index.html Panoràmica 360 graus des de el pont de Altamira, Elig]

* [http://www.iloveelche.com/panos360/puente/index.html Panoràmica 360 graus des del pont d'Altamira, Elig]

* [http://www.chj.es/cgi-bin/vinalopo.asp Rius del sistema Vinalopó - Alacantí. Pàgina del Ministeri de Mig Ambient]

* [http://www.chj.es/cgi-bin/vinalopo.asp Rius del sistema Vinalopó - Alacantí. Pàgina del Ministeri de Mig Ambient]

== Referències ==

== Referències ==

* {{Traduït de|es|Vinalopó}}

{{Traduït de|es|Vinalopó}}

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]