Canvis

[[Image: Localización_del_río_Segura.png‎|thumb|right|250px|Localisació del riu Segura]]

| [[Image: Localización_del_río_Segura.png‎|thumb|right|250px|Localisació del riu Segura, respecte d'[[Espanya]].]]

[[Cieza]]: 26,3 m³/s <br/>

 

 

El '''Segura''' (en [[llatí]] ''Thader'', en [[Idioma àrap|àrap]] ''وادي الأبيض Wadi al-Abyad'', «Riu blanc») és un [[riu]] del surest d'[[Espanya]].

El '''Segura''' (en [[llatí]] ''Thader'', en [[Idioma àrap|àrap]] ''وادي الأبيض Wadi al-Abyad'', «Riu blanc») és un [[riu]] del surest d'[[Espanya]].

El Segura naix en el parage de [[Fuente Segura]], a 5 quilómetros de [[Pontón Bajo]] en el municipi de [[Santiago-Pontones]] en la [[província de Jaén]]. Discorre per les províncies de [[província de Jaén|Jaén]], [[província d'Albacete|Albacete]], [[província de Múrcia|Múrcia]] i [[província d'Alacant|Alacant]]. Desemboca en el [[Mediterràneu]], en [[Guardamar del Segura]], després d'un recorregut de 325 km i una conca hidrogràfica de 19.525 km².

El Segura naix en el parage de [[Fuente Segura]], a 5 quilómetros del [[Pontón Bajo]] en el municipi de [[Santiago-Pontones]] en la [[província de Jaén]]. Discorre per les províncies de [[província de Jaén|Jaén]], [[província d'Albacete|Albacete]], [[província de Múrcia|Múrcia]] i [[província d'Alacant|Alacant]]. Desemboca en el [[Mediterràneu]], en [[Guardamar del Segura]], després d'un recorregut de 325 km i una conca hidrogràfica de 19.525 km².

Es un dels rius ab major aprofitament hidrològic, conegut també per la seua irregularitat causant de grans inundacions alternades ab periodos llarcs de sequia i en les últimes décades tristament famós per els greus problemes de contaminació de les seues aigües, sobre tot en el seu curs baix.

És un dels rius en major aprofitament hidrològic, conegut també per la seua irregularitat causant de grans inundacions alternades en periodos llarcs de sequia i en les últimes décades tristament famós pels greus problemes de contaminació de les seues aigües, sobre tot en el seu curs baix.

== Recorregut ==

== Recorregut ==

[[Image: Naiximent_Riu_Segura.jpg‎|thumb|right|Naiximent del riu Segura en Santiago-Pontones, Jaén]]

[[Image: Naiximent_Riu_Segura.jpg‎|thumb|right|Naiximent del riu Segura en Santiago-Pontones, Jaén]]

[[Image: Riu_Segura_des_de_el_pont_de_Hijar.jpg‎|thumb|right|Mirador del pont de Híjar, Albacete]][[Image: Rio_Segura_al_seu_pas_per_Archena.jpg‎|thumb|right|El riu al seu pas per Archena, Múrcia]]

[[Image: Riu_Segura_des_de_el_pont_de_Hijar.jpg‎|thumb|right|Mirador del pont de Híjar, Albacete]]

[[Image: Rio_Segura_al_seu_pas_per_Archena.jpg‎|thumb|right|El riu al seu pas per Archena, Múrcia]]

[[Image: Rio_Segura_en_les_proximitats_de_Ojos.jpg‎|thumb|right|Passant l'Assut de Ojós, Múrcia]]

[[Image: Rio_Segura_en_les_proximitats_de_Ojos.jpg‎|thumb|right|Passant l'Assut de Ojós, Múrcia]]

[[Image: Riu_Segura_al_seu_pas_per_la_capital_murciana-Puente_Viejo.jpg‎|thumb|right|El pont vell de la capital murciana]]

[[Image: Riu_Segura_al_seu_pas_per_la_capital_murciana-Puente_Viejo.jpg‎|thumb|right|El pont vell de la capital murciana]]

[[Image: Riu_Segura_al_seu_pas_per_Desamparados_(Oriola).jpg‎|thumb|right|El riu al seu pas per Desamparados (Oriola), Alacant.]]

[[Image: Riu_Segura_al_seu_pas_per_Desamparados_(Oriola).jpg‎|thumb|right|El riu al seu pas per Desamparados (Oriola), Alacant.]]

[[Image: Riu_Segura_per_Oriola.jpg‎|thumb|right|El riu per el centre d'Oriola, Alacant]]

[[Image: Riu_Segura_per_Oriola.jpg‎|thumb|right|El riu pel centre d'Oriola, Alacant]]

[[Image: Desembocadura_del_riu_Segura_en_Guardamar_del_Segura.jpg‎|thumb|right|Desembocadura del riu Segura en Guardamar del Segura]]

[[Image: Desembocadura_del_riu_Segura_en_Guardamar_del_Segura.jpg‎|thumb|right|Desembocadura del riu Segura en Guardamar del Segura]]

===Curs alt===

===Curs alt===

Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots con règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Així el mòdul es elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia e hidràulic, puix es on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en la agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans.

Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots en règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Així el mòdul és elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia i hidràulic, puix és on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en l'agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans.

===Curs mig===

===Curs mig===

Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i es ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita "vega" i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]].

Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i és ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita ''vega'' i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]].

En els termes municipals de [[Calasparra]] i [[Cieza]] se troba el espai natural protegit del [[Canó de los Almadenes]], que te casi quatre quilómetros de llongitut i en algunes zones te més de cent metros de desnivell.<ref>[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpca.html Ficha del espai protegit. Comunitat autònoma de Múrcia]</ref>

En els termes municipals de [[Calasparra]] i [[Cieza]] se troba l'espai natural protegit del [[Canó de los Almadenes]], que té casi quatre quilómetros de llongitut i en algunes zones té més de cent metros de desnivell.<ref>[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpca.html Ficha del espai protegit. Comunitat autònoma de Múrcia]</ref>

Rep en este tram a afluents com el riu [[Alhárabe]], el [[Argos]] i el [[Quípar]], tots estos rius-rambla mediterràneus, per a entrar després a les concas morfoestructurals de Cieza, Abarán y Blanca, que conformen les veges [[Vega Alta del Segura|alta]] i [[Vega Mija del Segura|media]] del Segura, zones aprofitades per al regadiu des de segles arrere, com en el [[Vall de Ricote]]. Després d'estes el riu entra en un vall estret aprofitat per a retindre les seues aigües en el pantà de Ojós, del que ixen els canals esquerre i dret del [[Transvase Tajo-Segura]].

Rep en este tram a afluents com el riu [[Alhárabe]], l'[[Argos]] i el [[Quípar]], tots estos rius-rambla mediterràneus, per a entrar després a les concas morfoestructurals de Cieza, Abarán i Blanca, que conformen les veges [[Vega Alta del Segura|alta]] i [[Vega Mija del Segura|media]] del Segura, zones aprofitades per al regadiu des de segles arrere, com en el [[Vall de Ricote]]. Després d'estes el riu entra en un vall estret aprofitat per a retindre les seues aigües en el pantà de Ojós, del que ixen els canals esquerre i dret del [[Transvase Tajo-Segura]].

Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura ab disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx ab el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].

Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa només voltant als 50 msnm, de ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o ab escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha sigut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa només al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha sigut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].

===Curs baix===

===Curs baix===

Una vegada modificat el recorregut cap al noroest s'inicia el tram final en la [[província d'Alacant]], lo que es la [[Vega Baixa del Segura]], on la gran cantitat dels depòsits fluvials i el treball agrícola han determinat una planura casi total, ab una pendent mija al 0,5 per mil. El llit ordinari, incapaç de desaiguar riuades de consideració, apareix encaixat una decena de metros en el major, un ampli pla d'inundació que configura la "vega" en el sentit estricte. Es cridanera la posició excèntrica del riu en dita vega, causada per un fenomen de subsidència encara operativu i l'espenta dels depòsits acumulats per les rambles de la seua esquerra, rebujat cap a la seua dreta, per lo que el Segura s'adossa als relleus meridionals ab curs ondulat i cambiant per l'estrangulament de meandres i costa artificial en els mateixos per a favorir el desaigüe de les avingudes. En gran part està canalisat per a evitar inundacions, encara així el llit es considerat insuficient per molts experts ya que te una capacitat aproximada de 250 m³/s en [[Oriola]], quant les majors avingudes han superat els 1.000 m³/s. Atre dels nomenats "cuellos de botella" se troba en [[Rojals]], al travessar el Pont de Carles III.

Una vegada modificat el recorregut cap al noroest s'inicia el tram final en la [[província d'Alacant]], lo que és la [[Vega Baixa del Segura]], on la gran cantitat dels depòsits fluvials i el treball agrícola han determinat una planura casi total, en una pendent mija al 0,5 per mil. El llit ordinari, incapaç de desaiguar riuades de consideració, apareix encaixat una decena de metros en el major, un ampli pla d'inundació que configura la ''vega'' en el sentit estricte. És cridanera la posició excèntrica del riu en dita vega, causada per un fenomen de subsidència encara operatiu i l'espenta dels depòsits acumulats per les rambles de la seua esquerra, rebujat cap a la seua dreta, per lo que el Segura s'adossa als relleus meridionals en curs ondulat i cambiant per l'estrangulament de meandres i costa artificial en els mateixos per a favorir el desaigüe de les avingudes. En gran part està canalisat per a evitar inundacions, encara així el llit és considerat insuficient per molts experts ya que té una capacitat aproximada de 250 m³/s en [[Oriola]], quant les majors avingudes han superat els 1.000 m³/s. Atre dels nomenats ''cuellos de botella'' se troba en [[Rojals]], al travessar el Pont de Carles III.

La desembocadura en el [[Mediterràneu]], la Gola del Segura, se produïx al nort de [[Guardamar del Segura]], partint en dos les dunes costeres de gran altura, que deixen per tant a la vega del riu com una zona tancada al mar. Te una amplària de 221 m en el llit artificial en la seua desembocadura, ab una espècie de dic central. Degut a que la zona tancada es molt baixa hi ha llacunes en la seua zona nort com son el [[Parc Natural de El Fondo|Fondo de Elig-Crevillent]], que se nutrix dels sobrants del Segura que apleguen a través de assarps que canalisen les aigües ''vives'' y ''mortes'', i les [[Parc Natural de les Salines de Santa Pola|Salines de Santa Pola]] estes d'aigua salada i ya pròximes al [[Vinalopó]], antic afluent del propi Segura. La merma de cabal durant tot el seu recorregut se traduïx en el cabal mig en el seu curs baix, següent el mòdul en [[Oriola]] de 5 m³/s en l'actualitat quant la mija fins a finals de la década de 1970 era de 21,59 m³/s i més reduït es el cabal que aporta al mar, que era de 5 m³/s i 0,34 l/s/k² i en els últims anys s'ha vist reduït a menys de 1 m³/s.

La desembocadura en el [[Mediterràneu]], en la Gola del Segura, se produïx al nort de [[Guardamar del Segura]], partint en dos les dunes costeres de gran altura, que deixen per tant a la vega del riu com una zona tancada al mar. Té una amplària de 221 m en el llit artificial en la seua desembocadura, en una espècie de dic central. Degut a que la zona tancada és molt baixa hi ha llacunes en la seua zona nort com son el [[Parc Natural d'El Fondo|Fondo d'Elig-Crevillent]], que se nutrix dels sobrants del Segura que apleguen a través d'assarps que canalisen les aigües ''vives'' i ''mortes'', i les [[Parc Natural de les Salines de Santa Pola|Salines de Santa Pola]] estes d'aigua salada i ya pròximes al [[Vinalopó]], antic afluent del propi Segura. La merma de cabal durant tot el seu recorregut se traduïx en el cabal mig en el seu curs baix, següent el mòdul en [[Oriola]] de 5 m³/s en l'actualitat quant la mija fins a finals de la década de 1970 era de 21,59 m³/s i més reduït és el cabal que aporta al mar, que era de 5 m³/s i 0,34 l/s/k² i en els últims anys s'ha vist reduït a menys de 1 m³/s.

== Ret d'Afluents ==

== Ret d'Afluents ==

* Riu [[Madera]]

* Riu [[Madera]]

* Riu [[Zumeta]]

* Riu [[Zumeta]]

== Règim fluvial ==

== Règim fluvial ==

El riu Segura es en capçalera un riu pluvio-nival pero en la major part de la seua conca es pluvial mediterràneu, ab grans creixcudes en la primavera d'hivern. Ab uns vint pantans en la seua conca el seu cabal s'ha vist completament alterat de modo que presenta el mínim en estiu i el màxim en la primavera d'hivern, degut a les necessitats del rec en [[Múrcia]] i [[Alacant]]. El cabal mig en la desembocadura es de menys de 1 m³/s mermat per el seu intens aprofitament hídric, presentant durant el seu recorregut des de [[Múrcia]] fins al mar greus problemes ecològics. La [[contaminació del riu Segura]] ha sigut duta als tribunals de [[Múrcia]], els quals encara no han dictaminat.

El riu Segura és en capçalera un riu pluvio-nival pero en la major part de la seua conca és pluvial mediterràneu, en grans creixcudes en la primavera d'hivern. En uns vint pantans en la seua conca el seu cabal s'ha vist completament alterat de modo que presenta el mínim en estiu i el màxim en la primavera d'hivern, degut a les necessitats del rec en [[Múrcia]] i [[Alacant]]. El cabal mig en la desembocadura és de menys de 1 m³/s mermat pel seu intens aprofitament hídric, presentant durant el seu recorregut des de [[Múrcia]] fins al mar greus problemes ecològics. La [[contaminació del riu Segura]] ha sigut duta als tribunals de [[Múrcia]], els quals encara no han dictaminat.

El cabal del riu Segura està aumentat en la Vega Alta del Segura per les aportacions del [[transvase Tajo-Segura]] que desemboca en el pantà del Talave, en el [[riu Mundo]]. Este cabal cessa en un gran percentage a partir de l'assut de Ojós, on pràcticament el seu cabal se distribuïx en els dos ramals del transvase: el de l'est que va cap a [[Alacant]] i al Camp de Cartagena i el de l'oest que va cap [[Almeria]]. Per tant el cabal que aplega a l'assut de la Contraparada, a partir d'on se distribuïx l'aigua a les sequies majors de l'[[Horta de Múrcia]] tradicional, es insuficient per a regar l'horta.

El cabal del riu Segura està aumentat en la Vega Alta del Segura per les aportacions del [[transvase Tajo-Segura]] que desemboca en el pantà del Talave, en el [[riu Mundo]]. Este cabal cessa en un gran percentage a partir de l'assut de Ojós, on pràcticament el seu cabal se distribuïx en els dos ramals del transvase: el de l'est que va cap a [[Alacant]] i al Camp de Cartagena i el de l'oest que va cap [[Almeria]]. Per tant el cabal que aplega a l'assut de la Contraparada, a partir d'on se distribuïx l'aigua a les sequies majors de l'[[Horta de Múrcia]] tradicional, és insuficient per a regar l'horta.

{| {{tablabonita}} align="center"

{| {{tablabonita}} align="center"

=== Inundacions ===

=== Inundacions ===

El Segura es un riu famós per les seues furioses creixcudes i temudes inundacions, tenint-se registre d'algunes ya en la baixa [[Edat Mija]], per lo que el control d'estes ha sigut des de temps arrere motiu de construcció d'obres de defensa tals com preses, motes, canals de derivació i encarrilament en alguns trams. A pesar de la gran cantitat de pantans, els desbordaments continuaren durant el [[segle XX]] de modo que se tingué que redactar i eixecutar un pla integral contra les avingudes que se dugué a cap en la década dels 90.

El Segura és un riu famós per les seues furioses creixcudes i temudes inundacions, tenint-se registre d'algunes ya en la baixa [[Edat Mija]], per lo que el control d'estes ha sigut des de temps arrere motiu de construcció d'obres de defensa tals com preses, motes, canals de derivació i encarrilament en alguns trams. A pesar de la gran cantitat de pantans, els desbordaments continuaren durant el [[segle XX]] de modo que se tingué que redactar i eixecutar un pla integral contra les avingudes que se dugué a cap en la década dels 90.

Ya estan documentades algunes creixcudes del Segura en la baixa Edat Mija començant per la d'octubre de [[1328]] i destacant la freqüència ya en eixa época de desastroses avingudes, ab 17 episodis d'importància durant el [[segle XV]], el més important el de setembre de [[1452]], lo que dugué a desenrollar millores en el llit i varios proyectes d'encarrilament en la capital murciana.<ref>[http://arqueomurcia.com/revista/n2/pdfs/riosegura.pdf] Les avingudes del Segura en la baixa Edat Mija, apunts cronològics </ref>

Ya estan documentades algunes creixcudes del Segura en la baixa Edat Mija començant per la d'octubre de [[1328]] i destacant la freqüència ya en eixa época de desastroses avingudes, en 17 episodis d'importància durant el [[segle XV]], el més important el de setembre de [[1452]], lo que dugué a desenrollar millores en el llit i varios proyectes d'encarrilament en la capital murciana.<ref>[http://arqueomurcia.com/revista/n2/pdfs/riosegura.pdf] Les avingudes del Segura en la baixa Edat Mija, apunts cronològics </ref>

En [[1545]] el desbordament del Segura inundà [[Múrcia]] i la seua horta següent la més important creixcuda fins a la fecha. En [[1651]] la ''[[Riuada de Sant Calixt]]'' causà 1.500 morts en [[Múrcia]] ab un cabal de 1.700 m³/s. En [[1879]] la célebre ''[[Riuada de Santa Teresa]]'' superà los 1.800 m³/s  tant en [[Múrcia]] com en [[Oriola]], marcant els registres històrics més alts de l'història i causant més de 1.000 morts i numeroses destrosses en la [[Regió de Múrcia]] i la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]].

En [[1545]] el desbordament del Segura inundà [[Múrcia]] i la seua horta següent la més important creixcuda fins a la fecha. En [[1651]] la ''[[Riuada de Sant Calixt]]'' causà 1.500 morts en [[Múrcia]] en un cabal de 1.700 m³/s. En [[1879]] la célebre ''[[Riuada de Santa Teresa]]'' superà els 1.800 m³/s  tant en [[Múrcia]] com en [[Oriola]], marcant els registres històrics més alts de l'història i causant més de 1.000 morts i numeroses destrosses en la [[Regió de Múrcia]] i la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]].

En el [[segle XX]] les riuades de [[1946]], [[1948]], [[1973]], [[1987]] i [[1989]] han pasat a l'història superant-se en moltes d'elles els 1.000 m³/s  de cabal màxim instantàneu. Degut a açò es el riu més controlat d'[[Europa]] i fon encarrilat a finals del [[segle XX]] en la seua conca baixa. Gràcies a les obres s'evità el desbordament en les creixcudes de [[1997]] i [[2000]], encara esta per demostrar la seua efectivitat davant episodis més forts.

En el [[segle XX]] les riuades de [[1946]], [[1948]], [[1973]], [[1987]] i [[1989]] han pasat a l'història superant-se en moltes d'elles els 1.000 m³/s  de cabal màxim instantàneu. Degut a açò és el riu més controlat d'[[Europa]] i fon encarrilat a finals del [[segle XX]] en la seua conca baixa. Gràcies a les obres s'evità el desbordament en les creixcudes de [[1997]] i [[2000]], encara esta per demostrar la seua efectivitat davant episodis més forts.

{| {{tablabonita}} align="center"

{| {{tablabonita}} align="center"

=== Pla de defensa contra avingudes ===

=== Pla de defensa contra avingudes ===

La escassea e irregularitat de les precipitacions i la forta pendent dels llits en la seua conca, marquen un caràcter torrencial, on casi tot el temps la major part dels mateixos permaneixen secs i, en atres ocasions, només se pot aprofitar, de manera natural, una chicoteta porció de l'aigua fluent, de manera que la majoria de l'aigua se dirigix directament al mar, produint-se, en molts casos, greus inundacions ya que durant molt poc espai de temps se poden produir precipitacions que conformen un important percentage del total de les precipitacions anuals.

L'escassea i irregularitat de les precipitacions i la forta pendent dels llits en la seua conca, marquen un caràcter torrencial, on casi tot el temps la major part dels mateixos permaneixen secs i, en atres ocasions, només se pot aprofitar, de manera natural, una chicoteta porció de l'aigua fluent, de manera que la majoria de l'aigua se dirigix directament al mar, produint-se, en molts casos, greus inundacions ya que durant molt poc espai de temps se poden produir precipitacions que conformen un important percentage del total de les precipitacions anuals.

   

   

Per acabar ab estos desbordaments del riu Segura, l'Administració General del Estat posà en marcha el denominat ''Pla de defensa d'avingudes'', un proyecte que se dugué a cap després de llarcs anys de estudis hidrològics previs i que consistí en el recreiximent de preses existents, la construcció de noves preses i la realisació d'encarrilaments de varios trams del riu Segura.

Per acabar en estos desbordaments del riu Segura, l'Administració General de l'Estat posà en marcha el denominat ''Pla de defensa d'avingudes'', un proyecte que se dugué a cap després de llarcs anys d'estudis hidrològics previs i que consistí en el recreiximent de preses existents, la construcció de noves preses i la realisació d'encarrilaments de varios trams del riu Segura.

Precisament un d'estos reencarrilaments rebé en 1994 el prestigiós [[premi internacional Puente de Alcántara]], per la singularitat del proyecte i la seua integració en el ecosistema local per mig de la recuperació d'espècies vegetals autòctones i per ser un proyecte pioner en respectar l'equilibri mig ambiental.

Precisament un d'estos reencarrilaments rebé en 1994 el prestigiós [[premi internacional Puente de Alcántara]], per la singularitat del proyecte i la seua integració en el ecosistema local per mig de la recuperació d'espècies vegetals autòctones i per ser un proyecte pioner en respectar l'equilibri mig ambiental.

Després de la millora del llit, els beneficis per a la conca del Segura han sigut evidents. Des de la eixecució de les obres, no s'han detectat inundacions significatives per lo que la població de la zona, 1.600.000 habitants, s'ha vist altament afavorida. En lo que respecta als beneficis econòmics, el proyecte ha permés el desenroll dels territoris que ans estaven amenaçats i que en l'actualitat se troben protegits per estes infraestructures.

Després de la millora del llit, els beneficis per a la conca del Segura han sigut evidents. Des de l'eixecució de les obres, no s'han detectat inundacions significatives per lo que la població de la zona, 1.600.000 habitants, s'ha vist altament afavorida. En lo que respecta als beneficis econòmics, el proyecte ha permés el desenroll dels territoris que abans estaven amenaçats i que en l'actualitat se troben protegits per estes infraestructures.

En qüestió tecnològica, ab el objecte de millorar la gestió de les avingudes i del seua normal explotació, s'ha implementat el [[Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica]] (SAIH), un sistema que permet el coneiximent, en temps real, de la situació hidrològica de la conca permetent activar les alarmes necessàries a la població. Este sistema encara se troba en fase d'ampliació i millora.

En qüestió tecnològica, en l'objecte de millorar la gestió de les avingudes i del seua normal explotació, s'ha implementat el [[Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica]] (SAIH), un sistema que permet el coneiximent, en temps real, de la situació hidrològica de la conca permetent activar les alarmes necessàries a la població. Este sistema encara se troba en fase d'ampliació i millora.

La fase d'eixecució de l'infraestructura hidràulica fon innovadora en el seu temps per el desenroll que significà en els ensaigs de models reduïts. En l'actualitat l'innovació està lligada al SAIH en el que s'estan implementant les últimes tecnologies en lo relatiu a sensors de camp, comunicacions i tecnologies de l'informació.

La fase d'eixecució de l'infraestructura hidràulica fon innovadora en el seu temps pel desenroll que significà en els ensaigs de models reduïts. En l'actualitat l'innovació està lligada al SAIH en el que s'estan implementant les últimes tecnologies en lo relatiu a sensors de camp, comunicacions i tecnologies de l'informació.

El cost total del ''Pla de defensa d'avingudes'' fon d'uns 500 millons d'euros. La primera fase del SAIH fon de 18 millons d'euros i, per a la seua ampliació i millora, està previst una inversió adicional d'atres 20 millons d'euros. En l'actualitat, el Pla te un cost de manteniment anual de 2 millons d'euros finançats per l'Administració del Estat.

El cost total del ''Pla de defensa d'avingudes'' fon d'uns 500 millons d'euros. La primera fase del SAIH fon de 18 millons d'euros i, per a la seua ampliació i millora, està previst una inversió adicional d'atres 20 millons d'euros. En l'actualitat, el Pla té un cost de manteniment anual de 2 millons d'euros finançats per l'Administració de l'Estat.

L'experiència de lo realisat en la conca del Segura pot ser un eixemple de la metodologia utilisada per a atres organisacions ab problemàtiques similars i més quant els canvis climàtics poden produir ab major freqüència fenòmens extrems, es dir, inundacions i sequies.

L'experiència de lo realisat en la conca del Segura pot ser un eixemple de la metodologia utilisada per a atres organisacions en problemàtiques similars i més quant els canvis climàtics poden produir en major freqüència fenòmens extrems, és dir, inundacions i sequies.

== Poblacions que travessa ==

== Poblacions que travessa ==

*Presa canal Taibilla; (Taibilla)

*Presa canal Taibilla; (Taibilla)

Així com els següents embassaments, la seua principal finalitat es la de control de avingudes i normalment se troben buits:

Així com els següents embassaments, la seua principal finalitat és la de control de avingudes i normalment se troben buits:

*Los Rodeos: 15,01 hm³ (Mula)

*Los Rodeos: 15,01 hm³ (Mula)

== Referències ==

== Referències ==

* {{Traduït de|es|Río_Segura}}

{{Traduït de|es|Río_Segura}}

[[Categoria:Riu Segura]]

[[Categoria:Riu Segura]]

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]