2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''lleonés''' (en lleonés majoritariament denominat ''llingua llïonesa'') és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés e...».
El '''lleonés''' (en lleonés majoritariament denominat ''llingua llïonesa'') és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de [[Lleó]], [[Samora]] i [[Salamanca]] i del nord-est Distrit de Braganza en [[Portugal]].
El terme lleonés ha vingut també utilisant-se històricament com a el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de Cantàbria hasda [[Extremadura]] i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés.
== Sociollingüistica ==
=== Lleonés/Asturià/Mirandés ===
No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, [[asturià]] o [[mirandés]] poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de ''Ausbausprache'', si el ''abstandschprache'' que les separa exigix que se genere un sistema de ''Abstandsprache'', o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de [[Dachsprache]].
El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins de un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio de els traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio desde el mirandés, mes proxim al portugues cara al nort el lleonés, qeu conserva trasos compartits en el portugues i en el castellà, pac al asturià a on la evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del qeu trobem eixempes de les llengue sgermàniquies nordiques.
=== Percepció dels parlants ===
Asturians i lleonesos consideren als dos idiomas com a “llengues diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autónoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la provincia de Lleó afirmen que lleonés i asturià no són l amateixa llengua. Els mirandesos, ya desde la Convenció Ortogràfica de la Llengua Mirandesa de 1999, si be parlen de “zones lleonesses en Portugal”, identifiquen al mirandés com a un idioma diferenciat.
== Vocabulari ==
{| class="wikitable" border="1"
|-
! Leonés
! Asturiano
! Portugués
! Francés
! Italiano
! Veneciano
! Español
! Piamontés
! Latín
! '''Valencià'''
|-
| facere
| facer
| fazer
| faire
| fare
| far
| hacer
| fé
| facere
| fer
|-
| fiyu
| fiyu, fío
| filho
| fils
| figlio
| fio(l)
| hijo
| fieul
| filius
| fill
|-
| fame
| fame
| fome
| faim
| fame
| fame
| hambre
| fam
| famis
| fam
|-
| gochu
| gochu
| porco
| cochon
| maiale
| porse(l)o
| cerdo
| crin
| sus
| porc/bacó
|-
| vieyu
| vieyu
| velho
| vieux
| vecchio
| vecio
| viejo
| vecc
| vetus
| vell
|-
| chovere
| llover
| chover
| pleuvoir
| piovere
| piòvar
| llover
| pieuve
| pluere
| ploure
|}
== Text en lleonés ==
‘’’Versió en lleonés’’’: 2. las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos.
‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts.
== Veja's també ==
*[[País Lleonés]]
*[[Asturià]]
{{traduït de|es|Idioma leonés}}
{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengües romàniques}}
El terme lleonés ha vingut també utilisant-se històricament com a el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de Cantàbria hasda [[Extremadura]] i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés.
== Sociollingüistica ==
=== Lleonés/Asturià/Mirandés ===
No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, [[asturià]] o [[mirandés]] poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de ''Ausbausprache'', si el ''abstandschprache'' que les separa exigix que se genere un sistema de ''Abstandsprache'', o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de [[Dachsprache]].
El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins de un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio de els traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio desde el mirandés, mes proxim al portugues cara al nort el lleonés, qeu conserva trasos compartits en el portugues i en el castellà, pac al asturià a on la evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del qeu trobem eixempes de les llengue sgermàniquies nordiques.
=== Percepció dels parlants ===
Asturians i lleonesos consideren als dos idiomas com a “llengues diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autónoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la provincia de Lleó afirmen que lleonés i asturià no són l amateixa llengua. Els mirandesos, ya desde la Convenció Ortogràfica de la Llengua Mirandesa de 1999, si be parlen de “zones lleonesses en Portugal”, identifiquen al mirandés com a un idioma diferenciat.
== Vocabulari ==
{| class="wikitable" border="1"
|-
! Leonés
! Asturiano
! Portugués
! Francés
! Italiano
! Veneciano
! Español
! Piamontés
! Latín
! '''Valencià'''
|-
| facere
| facer
| fazer
| faire
| fare
| far
| hacer
| fé
| facere
| fer
|-
| fiyu
| fiyu, fío
| filho
| fils
| figlio
| fio(l)
| hijo
| fieul
| filius
| fill
|-
| fame
| fame
| fome
| faim
| fame
| fame
| hambre
| fam
| famis
| fam
|-
| gochu
| gochu
| porco
| cochon
| maiale
| porse(l)o
| cerdo
| crin
| sus
| porc/bacó
|-
| vieyu
| vieyu
| velho
| vieux
| vecchio
| vecio
| viejo
| vecc
| vetus
| vell
|-
| chovere
| llover
| chover
| pleuvoir
| piovere
| piòvar
| llover
| pieuve
| pluere
| ploure
|}
== Text en lleonés ==
‘’’Versió en lleonés’’’: 2. las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos.
‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts.
== Veja's també ==
*[[País Lleonés]]
*[[Asturià]]
{{traduït de|es|Idioma leonés}}
{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengües romàniques}}