Canvis

[[Image: Localización_del_río_Júcar.png‎|thumb|right|250px|Localisació del riu Xúquer]]

| [[Image: Localización_del_río_Júcar.png‎|thumb|right|250px|Localisació del riu Xúquer, respecte d'[[Espanya]].]]

 

 

El '''Xúquer''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]], situat en l'est d'[[Espanya]]. Té una llongitut de 497,5 km, travessa les províncies de [[Conca]], [[Albacete]] i [[Valéncia]], i desemboca en el [[mar Mediterràneu]]. Naix a 1.700 [[msnm]], en el vertent meridional del cerro de Sant Felip (Serra de Tragacete) i prop també del naiximent del riu ''Cuervo'' (conca del [[Tajo]]), del Guadalaviar o [[Túria]] i del propi [[Tajo]], en la [[Cordillera Ibèrica]]. Pot dir-se que les principals serres de la zona limítrofa entre [[Conca]] i [[Terol]], en especial, ''los [[Montes Universales]]'', constituïxen un [[divortium aquarum]] o divisòria d'aigües entre els rius de la [[vertent]] atlàntica i els que drenen cap al [[mar mediterràneu]] incloent, òbviament, la conca del riu [[Ebre]].

El '''Xúquer''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]], situat en l'est d'[[Espanya]]. Té una llongitut de 497,5 km, travessa les províncies de [[Conca]], [[Albacete]] i [[Valéncia]], i desemboca en el [[mar Mediterràneu]]. Naix a 1.700 [[msnm]], en el vertent meridional del cerro de Sant Felip (Serra de Tragacete) i prop també del naiximent del riu ''Cuervo'' (conca del [[Tajo]]), del Guadalaviar o [[Túria]] i del propi [[Tajo]], en la [[Cordillera Ibèrica]]. Pot dir-se que les principals serres de la zona limítrofa entre [[Conca]] i [[Terol]], en especial, ''los [[Montes Universales]]'', constituïxen un [[divortium aquarum]] o divisòria d'aigües entre els rius de la [[vertent]] atlàntica i els que drenen cap al [[mar mediterràneu]] incloent, òbviament, la conca del riu [[Ebre]].

== Curs superior ==

== Curs superior ==

[[Image: Río_Júcar_1.jpg‎|thum|left|Riu Xúqer des de ''El Ventano del Diablo'' en la [[província de Conca]].]]

[[Image: Río_Júcar_1.jpg‎|thum|left|Riu Xúqer des de ''El Ventano del Diablo'' en la [[província de Conca]].]]

En el seu curs alt, el riu Xúquer recorre les terres montanyoses de [[Conca]] ab una direcció nort-sur en una zona de precipitacions miges superiors als 800 mm anuals pel que conseguix un cabal absolut en [[Conca]] de 11,25 m³/s i un relatiu de 11,43 l/s/k².

En el seu curs alt, el riu Xúquer recorre les terres montanyoses de [[Conca]] en una direcció nort-sur en una zona de precipitacions miges superiors als 800 mm anuals pel que conseguix un cabal absolut en [[Conca]] de 11,25 m³/s i un relatiu de 11,43 l/s/k².

[[Image: Cuenca-2000_rio_jucar_01.jpeg‎|right|thumb|Riu Xúquer al seu pas per [[Conca]].]]  

[[Image: Cuenca-2000_rio_jucar_01.jpeg‎|right|thumb|El riu Xúquer al seu pas per [[Conca]].]]  

Esta part del seu curs és sumament pintoresca i podria definir-se com un verdader mostrari de formes [[Karst|cárstiques]] del [[Relleu terrestre|relleu]]. En especial abunden els [[Canó|canons]] i goles entallades pels propis rius, així com les [[cove]]s, les [[torca]]s, [[dolina]]s, [[lenar]]és i atres fenòmens d'[[erosió]] fluvial en roques [[calcàree]]s. Els eixemples més notables d'estes formes càrstiques poden trobar-se en la [[Ciutat Encantada]], en ''Las Majadas'' i en el propi llit del riu Xúquer i diversos dels seus afluents, com és el cas del riu [[Huécar]] en la pròpia ciutat de [[Conca]], el qual forma la [[Falç de l'Huécar]], on es troben les famoses [[''Casas Colgadas'']].  

Esta part del seu curs és sumament pintoresca i podria definir-se com un verdader mostrari de formes [[Karst|cárstiques]] del [[Relleu terrestre|relleu]]. En especial abunden els [[Canó|canons]] i goles entallades pels propis rius, així com les [[cove]]s, les [[torca]]s, [[dolina]]s, [[lenar]]és i atres fenòmens d'[[erosió]] fluvial en roques [[calcàree]]s. Els eixemples més notables d'estes formes càrstiques poden trobar-se en la [[Ciutat Encantada]], en ''Las Majadas'' i en el propi llit del riu Xúquer i diversos dels seus afluents, com és el cas del riu [[Huécar]] en la pròpia ciutat de [[Conca]], el qual forma la [[Falç de l'Huécar]], on es troben les famoses [[''Casas Colgadas'']].  

Tota esta zona del nort de la [[província de Conca]] constituïx un altiplà rocós format per estrats de [[marga]]s, calcàrees, [[creta]]s, [[algep]]s i atres minerals, que li conferixen un bell color esmeralda a les aigües fluvials de la regió, degut primordialment al contingut en [[sulfat]]s (càlcic, especialment; recordem que l'algeps és sulfat càlcic hidratat) i al contingut de magnesi en alguns silicats, com és el cas del [[talc]]. Esta zona on el riu va encaixat en terrenys calcareus no és contínua sino escalonada i intercalada ab una espècie de replanells sobre materials argilosos, on el riu va formant trams de valls àmplies i plans: tal és el cas, per eixemple, de la zona que es presenta al sur-oest de la ''Ventana del Diablo'', a l'eixida de la Muntanya. L'orige d'esta disposició alternant entre rius encaixats i divagants es troba en la successió estratigràfica i en l'acumulació d'argiles de descalsificació de las marguas en les parts deprimides, formant el que es coneix com [[dolina]]s o planures argiloses. Abans d'arribar a la ''Ventana del Diablo'' rep al seu afluent, el riu Uña, pel seu marge dret, el qual forma una [[estany]] just abans de la confluència, a l'estancar les seues aigües pel dic que es forma en la ribera dreta del Xúquer.

Tota esta zona del nort de la [[província de Conca]] constituïx un altiplà rocós format per estrats de [[marga]]s, calcàrees, [[creta]]s, [[algep]]s i atres minerals, que li conferixen un bell color esmeralda a les aigües fluvials de la regió, degut primordialment al contingut en [[sulfat]]s (càlcic, especialment; recordem que l'algeps és sulfat càlcic hidratat) i al contingut de magnesi en alguns silicats, com és el cas del [[talc]]. Esta zona on el riu va encaixat en terrenys calcareus no és contínua sino escalonada i intercalada en una espècie de replanells sobre materials argilosos, on el riu va formant trams de valls àmplies i plans: tal és el cas, per eixemple, de la zona que és presenta al suroest de la ''Ventana del Diablo'', a l'eixida de la Muntanya. L'orige d'esta disposició alternant entre rius encaixats i divagants es troba en la successió estratigràfica i en l'acumulació d'argiles de descalsificació de ''las marguas'' en les parts deprimides, formant el que és coneix com [[dolina]]s o planures argiloses. Abans d'arribar a la ''Ventana del Diablo'' rep al seu afluent, el riu Uña, pel seu marge dret, el qual forma una [[estany]] just abans de la confluència, a l'estancar les seues aigües pel dic que és forma en la ribera dreta del Xúquer.

== Curs mig ==

== Curs mig ==

[[Image: Alarcón.jpg‎|thumb|left|250px|Vista d'Alarcón ab el seu castell i el pantà del seu mateix nom]]

[[Image: Alarcón.jpg‎|thumb|left|250px|Vista d'[[Alarcón]] en el seu castell i el pantà del seu mateix nom]]

En realitat, no resulta fàcil explicar el que podríem definir com a curs mig en el cas del riu Xúquer. Si es tractara d'un chicotet [[torrent]], en el que es poden identificar sobre el terreny les tres parts en que es dividix [[conca de recepció]], canal de desaigüe i [[con de d'ejecció]]) no es presentaria este problema. I tampoc es presentaria en el cas d'un riu típic, en el que entre la part montanyosa de major pendent i el curs davall, ab un desnivell mínim, es presenta una part intermija en que el pendent i l'erosió que produïx són encara prou fort (el Guadalquivir seria un eixemple en este sentit).  

En realitat, no resulta fàcil explicar el que podríem definir com a curs mig en el cas del riu Xúquer. Si es tractara d'un chicotet [[torrent]], en el que es poden identificar sobre el terreny les tres parts en que es dividix [[conca de recepció]], canal de desaigüe i [[con de d'ejecció]]) no és presentaria este problema. I tampoc és presentaria en el cas d'un riu típic, en el que entre la part montanyosa de major pendent i el curs davall, en un desnivell mínim, és presenta una part intermija en que el pendent i l'erosió que produïx són encara prou fort (el Guadalquivir seria un eixemple en este sentit).  

Pero en el cas del Xúquer, l'eixida cap a la plana aluvial que forma la comarca valenciana de [[la Ribera]] procedix d'una zona prou abrupta, on el riu va molt encaixat i eixa plana aluvial constituïx una zona prou reduïda. Així, el Xúquer es podria considerar com un riu que només presenta, ab poques paraules, dos trams: un montanyós (o ab major propietat, mesetari) i un de plana. En resum, el curs mig del Xúquer podria considerar-se ubicat entre [[Villalba de la Sierra]] (prop de la ''Ventana del Diablo'') i el [[pantà de Tous]] (84 msnm) en el començament de la Ribera que ya forma part del curs inferior.

Pero en el cas del Xúquer, l'eixida cap a la plana aluvial que forma la comarca valenciana de [[la Ribera]] procedix d'una zona prou abrupta, on el riu va molt encaixat i eixa plana aluvial constituïx una zona prou reduïda. Així, el Xúquer és podria considerar com un riu que només presenta, en poques paraules, dos trams: un montanyós (o en major propietat, mesetari) i un de plana. En resum, el curs mig del Xúquer podria considerar-se ubicat entre [[Villalba de la Sierra]] (prop de la ''Ventana del Diablo'') i el [[pantà de Tous]] (84 msnm) en el començament de la Ribera que ya forma part del curs inferior.

[[Image: Júcar_en_Millares.jpg|thumb|right|350px|El Xúquer aigües amunt de Millars, encaixat en un profunt canó en el massiç del Caroig]]

[[Image: Júcar_en_Millares.jpg|thumb|right|350px|El Xúquer aigües amunt de Millars, encaixat en un profunt canó en el massiç del Caroig]]

No obstant això, esta extensa part mijana del Xúquer no és completament uniforme, i presenta trams on forma meandres divagants i atres zones de majors pendents, en els que s'encaixa profundament, com és l'àrea de [[meandres encaixats]] on es troba la localitat d'[[Alarcón]]. Precisament, este pantà retany les aigües del Xúquer al llarc de més de 40 km de llongitut, la qual cosa dona idea de l'escàs pendent en este tram. El que se encaixe en el relleu en [[Alarcón]] significa l'inici d'una zona de major pendent en el punt on es desvia de nou cap al sur, on comença la gran curva cap a l'est per a eixir de la regió de [[La Mancha]].  

No obstant això, esta extensa part mijana del Xúquer no és completament uniforme, i presenta trams on forma meandres divagants i atres zones de majors pendents, en els que s'encaixa profundament, com és l'àrea de [[meandres encaixats]] on es troba la localitat d'[[Alarcón]]. Precisament, este pantà retany les aigües del Xúquer al llarc de més de 40 km de llongitut, la qual cosa dona idea de l'escàs pendent en este tram. El que se encaixe en el relleu en [[Alarcón]] significa l'inici d'una zona de major pendent en el punt on es desvia de nou cap al sur, on comença la gran curva cap a l'est per a eixir de la regió de [[La Mancha]].  

Així, en [[la Mancha]] (concretament en [[La Manchuela]]), el Xúquer descriu un arc d'uns 90º i canvia la seua direcció cap a l'est, com resultat d'un antic fenomen de captura, i en este tram, on dibuixa numerosos meandres encaixats (la Hoz del Xúquer, ab talls d'uns 150 m d'altura, entre [[Jorquera]] i [[Alcalá del Júcar]]), oberts en una espècie de relleu llaugerament plegat que formava originàriament la divisòria d'aigües entre la vertent atlàntica i la mediterrànea, el seu cabal absolut disminuïx a causa de l'utilisació de les seues aigües (abans ya s'ha iniciat el transvasament Tajo - Segura) i la menor pluviositat. Poc després torna a encaixar-se en la depressió tectònica de nort a sur per on discorre la carretera [[N-330]] i a [[Cofrents]], on s'ha ubicat una central termonuclear, rep al Cabriel (el seu afluent més important) i les seues aigües són estancades en el pantà d'Embarcaderos, després de tot això, es torna a encaixar profundament en el massiç del Caroig, al llarc d'un canó d'uns 350 m d'altura, entre les [[mole]]s de [[Cortes de Pallars]] i del Albeitar.  

Així, en [[la Mancha]] (concretament en [[La Manchuela]]), el Xúquer descriu un arc d'uns 90º i canvia la seua direcció cap a l'est, com resultat d'un antic fenomen de captura, i en este tram, on dibuixa numerosos meandres encaixats (la Hoz del Xúquer, en talls d'uns 150 m d'altura, entre [[Jorquera]] i [[Alcalá del Júcar]]), oberts en una espècie de relleu llaugerament plegat que formava originàriament la divisòria d'aigües entre la vertent atlàntica i la mediterrànea, el seu cabal absolut disminuïx a causa de l'utilisació de les seues aigües (abans ya s'ha iniciat el transvasament Tajo - Segura) i la menor pluviositat. Poc després torna a encaixar-se en la depressió tectònica de nort a sur per on discorre la carretera [[N-330]] i a [[Cofrents]], on s'ha ubicat una central termonuclear, rep al Cabriel (el seu afluent més important) i les seues aigües són estancades en el pantà d'Embarcaderos, després de tot això, és torna a encaixar profundament en el massiç del Caroig, al llarc d'un canó d'uns 350 m d'altura, entre les moles de [[Cortes de Pallars]] i del Albeitar.  

En esta zona encaixada, el riu s'ha estancat en una successió pantans escalonats fins a arribar al més recent i important, el [[pantà de Tous]], ubicat a uns 84 metres sobre el nivell del mar, a partir del qual entrem de ple en la plana aluvial de la Ribera.

En esta zona encaixada, el riu s'ha estancat en una successió de pantans escalonats fins a arribar al més recent i important, el [[pantà de Tous]], ubicat a uns 84 metres sobre el nivell del mar, a partir del qual entrem de ple en la plana aluvial de la Ribera.

== Curs baix ==

== Curs baix ==

[[Image: Concurso_regional_de_pesca_en_Fortaleny,_en_el_río_Júcar.JPG‎|thumb|350 px|left|Concurs regional de peixca (sense mort) en [[Fortaleny]], en la vora dreta del riu Xúquer]]

[[Image: Concurso_regional_de_pesca_en_Fortaleny,_en_el_río_Júcar.JPG‎|thumb|350 px|left|Concurs regional de peixca (sense mort) en [[Fortaleny]], en la vora dreta del riu Xúquer]]

Després de travessar la zona montanyosa del Caroig i eixir del [[pantà de Tous], conseguix el seu màxim cabal en [[Sumacàrcer]], ab 49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²; en este punt, o per a ser més precisos, en la Masia de Mompó (en el tradicional lloc d'aforament), el Xúquer s'obri en la plana després d'haver passat pels canons i goles on s'ubica el [[pantà de Tous]], i a partir d'eixe moment els seus nivells disminuïxen a causa de l'intens aprofitament per al regadiu en les Riberes [[Ribera Alta]] i [[Ribera Baixa]].

Després de travessar la zona montanyosa del Caroig i eixir del [[pantà de Tous], conseguix el seu màxim cabal en [[Sumacàrcer]], en 49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²; en este punt, o per a ser més precisos, en la Masia de Mompó (en el tradicional lloc d'aforament), el Xúquer s'obri en la plana després d'haver passat pels canons i goles on s'ubica el [[pantà de Tous]], i a partir d'eixe moment els seus nivells disminuïxen a causa de l'intens aprofitament per al regadiu en les Riberes: la [[Ribera Alta]] i la [[Ribera Baixa]].

[[Image: Estación_de_bombeo_de_agua_del_Júcar.JPG‎|thumb|right|200 px|Bombeig del aigua del Xúquer per al rec dels arrossars de [[Sueca]].]]  

[[Image: Estación_de_bombeo_de_agua_del_Júcar.JPG‎|thumb|right|200 px|Bombeig de l'aigua del Xúquer per al rec dels arrossars de [[Sueca]]]]  

Els últims trams del curs encaixat entre muntanyes faciliten l'alimentació subterrànea d'alguns brolladors artesians ("ulls" del riu Vert, brolladors de l'antic canal de la reva) que existixen en la Ribera. També el Canal Xúquer - Túria ix artificialment en forma subterrànea des del [[pantà de Tous]] per a aforar a un km al nort de la nova població de [[Tous]], des d'on es dirigix cap al nort-est, per a regar una bona part de la [[Ribera Alta]] i de l'[[Horta Sur]] de Valéncia.  

Els últims trams del curs encaixat entre muntanyes faciliten l'alimentació subterrànea d'alguns brolladors artesians (''ulls'' del riu Vert, brolladors de l'antic canal de la reva) que existixen en la Ribera. També el Canal Xúquer-Túria ix artificialment en forma subterrànea des del [[pantà de Tous]] per a aforar a un quilómetro al nort de la nova població de [[Tous]], des d'on es dirigix cap al nortest, per a regar una bona part de la [[Ribera Alta]] i de l'[[Horta Sur]] de Valéncia.  

Esta zona és la seua plana aluvial, de gran importància econòmica, a causa de l'agricultura, sent la zona més densament poblada del seu curs. La planura està formada per les aportacions tant del mateix Xúquer com dels seus afluents [[Magre]] i [[Albaida]]. Ací el riu descriu un recorregut sinuós ab meandres i situant-se en cotes més altes que les terres contigües, algunes d'elles importants marjals com l'[[Albufera de Valéncia]].

Esta zona és la seua plana aluvial, de gran importància econòmica, a causa de l'agricultura, sent la zona més densament poblada del seu curs. La planura està formada per les aportacions tant del mateix Xúquer com dels seus afluents [[Magre]] i [[Albaida]]. Ací el riu descriu un recorregut sinuós en meandres i situant-se en cotes més altes que les terres contigües, algunes d'elles importants marjals com l'[[Albufera de Valéncia]].

[[Image: Desembocadura_del_río_Júcar.JPEG‎|thumb|left|250px|Desembocadura del riu Xúquer. Podem vore també part de la ciutat de [[Cullera]] a la dreta i el seu castell a l'esquerra.]]  

[[Image: Desembocadura_del_río_Júcar.JPEG‎|thumb|left|250px|Desembocadura del riu Xúquer. Podem vore també part de la ciutat de [[Cullera]] a la dreta i el seu castell a l'esquerra.]]  

En el curs baix es troben algunes ciutats importants, com és el cas de [[Carcaixent]], [[Alzira]], ubicada originàriament en un meandre del riu que rodejava completament a la ciutat (el nom de [[Alzira]] significa illa), [[Algemesí]] (junt ab el riu [[Magre]], prop de la seua desembocadura en el Xúquer), [[Sueca]] i [[Cullera]], ya en la desembocadura. Esta és també la zona ab major risc d'inundacions al configurar la plana aluvial del riu prop de la seua desembocadura. Després d'un recorregut de 497,5 km desemboca en [[Cullera]], no sense abans servir de port deportiu per a centenars d'embarcacions, inclusivament de grandària respectable, com pot vore's fàcilment des del castell.  

En el curs baix es troben algunes ciutats importants, com és el cas de [[Carcaixent]], [[Alzira]], ubicada originàriament en un meandre del riu que rodejava completament a la ciutat (el nom de [[Alzira]] significa illa), [[Algemesí]] (junt en el riu [[Magre]], prop de la seua desembocadura en el Xúquer), [[Sueca]] i [[Cullera]], ya en la desembocadura. Esta és també la zona en major risc d'inundacions al configurar la plana aluvial del riu prop de la seua desembocadura. Després d'un recorregut de 497,5 km desemboca en [[Cullera]], no sense abans servir de port deportiu per a centenars d'embarcacions, inclusivament de grandària respectable, com pot vore's fàcilment des del castell.  

El curs baix del Xúquer és zona tarongera per excelència ([[Vicente Blasco Ibáñez]] descriu molt be la zona en la seua famosa novela ''Entre naranjos'') i també arrossera, encara que ya en la [[Ribera Baixa]], a lo llarc de les séquies que, eixint del propi riu, desembocaran en l'Albufera.

El curs baix del Xúquer és zona tarongera per excelència ([[Vicente Blasco Ibáñez]] descriu molt be la zona en la seua famosa novela ''Entre naranjos'') i també arrossera, encara que ya en la [[Ribera Baixa]], a lo llarc de les séquies que, eixint del propi riu, desembocaran en l'Albufera.

== El Xúquer i la lliteratura ==

== El Xúquer i la lliteratura ==

Pocs autors han ambientat les seues obres en la conca del riu Xúquer. El motiu d'este fet es pot deure a la fragmentació imposta pel relleu en la dita conca, la qual cosa impedix una bona comunicació a lo llarc del riu. De fet el Xúquer i els seus afluents són en gran part travessats per les grans vies de comunicació per mig d'obres importants d'ingenieria: recordem el port de Contreras en el [[Cabriel]] (que existia en la carretera nacional de Madrit a Valéncia abans de la construcció de l [[pantà de Contreres]], per on ara passa la [[A-3]]) i el traçat de la [[Via Augusta]] per a enllaçar la zona de l'actual [[Alberic]] ab l'antiga ciutat romana de Setabis ([[Xàtiva]]). Entre els autors que es referixen a llocs ubicats en la conca del riu Xúquer podem citar, a més de [[Vicente Blasco Ibáñez]], ya nomenat, a [[Antonio José Cavanilles]], [[Azorín]] entre atres.

Pocs autors han ambientat les seues obres en la conca del riu Xúquer. El motiu d'este fet és pot deure a la fragmentació imposta pel relleu en la dita conca, la qual cosa impedix una bona comunicació a lo llarc del riu. De fet el Xúquer i els seus afluents són en gran part travessats per les grans vies de comunicació per mig d'obres importants d'ingenieria: recordem el port de Contreras en el [[Cabriel]] (que existia en la carretera nacional de Madrit a Valéncia abans de la construcció del [[pantà de Contreres]], per on ara passa l'[[A-3]]) i el traçat de la [[Via Augusta]] per a enllaçar la zona de l'actual [[Alberic]] en l'antiga ciutat romana de Setabis ([[Xàtiva]]). Entre els autors que és referixen a llocs ubicats en la conca del riu Xúquer podem citar, a més de [[Vicente Blasco Ibáñez]], ya nomenat, a [[Antonio José Cavanilles]] i [[Azorín]] entre atres.

 

=== Antonio José Cavanilles ===

=== Antonio José Cavanilles ===

Encara que no és un representant de la lliteratura de ficció, Cavanilles és digne de menció per l'extraordinari valor científic de la seua obra cima sobre el Regne de Valéncia (Cavanilles, 1797)<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Reyno de Valéncia''. 2 toms. Madrit: Imprenta Real, 1797. Edició facsimilar d'Albatros, Valéncia, 1997</ref>

Encara que no és un representant de la lliteratura de ficció, Cavanilles és digne de menció per l'extraordinari valor científic de la seua obra cima sobre el Regne de Valéncia (Cavanilles, 1797)<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia''. 2 toms. Madrit: Imprenta Real, 1797. Edició facsimilar d'Albatros, Valéncia, 1997</ref>

En la seua obra fa una detallada explicació sobre la conca baixa del Xúquer emfatisant els problemes d'inundacions que van obligar a l'abandó d'alguns poblats ubicats en les zones crítiques durant les creixcudes (per eixemple, la destrucció del lloc dit de Paixarella, en la confluència del riu [[Albaida]] ab el Xúquer per diverses inundacions en el segle XVIII), a l'agricultura de totes les poblacions de la Ribera i, sobretot, als efectes del cultiu creixent de l'arròs en terres de la dita comarca. La seua oposició al cultiu de l'arròs es basava en el fet que existia una correlació estreta entre el cultiu de l'arròs i la major mortalitat de la zona respecte a les zones o municipis en que no es cultivava este cereal:

En la seua obra fa una detallada explicació sobre la conca baixa del Xúquer emfatisant els problemes d'inundacions que van obligar a l'abandó d'alguns poblats ubicats en les zones crítiques durant les creixcudes (per eixemple, la destrucció del lloc dit de Paixarella, en la confluència del riu [[Albaida]] en el Xúquer per diverses inundacions en el segle XVIII), a l'agricultura de totes les poblacions de la Ribera i, sobretot, als efectes del cultiu creixent de l'arròs en terres de la dita comarca. La seua oposició al cultiu de l'arròs és basava en el fet que existia una correlació estreta entre el cultiu de l'arròs i la major mortalitat de la zona respecte a les zones o municipis en que no és cultivava este cereal:

{{cita|''L'experiència va donar orige a aquell proverbi valencià: Si vols viure poc i fer-te ric, vesten a [[Alberic]]; si en vols mes, a Massalavés''. (Antonio José Cavanilles)<ref>Antonio José Cavanilles. Obra esmentada, Tom primer, p. 196</ref>}}

{{cita|''L'experiència va donar orige a aquell proverbi valencià: Si vols viure poc i fer-te ric, vesten a [[Alberic]]; si en vols mes, a [[Massalavés]]''. (Antonio José Cavanilles)<ref>Antonio José Cavanilles. Obra esmentada, Tom primer, p. 196</ref>}}

=== Azorín ===

=== Azorín ===

José Martínez Ruiz, més conegut pel seu seudònim de '''Azorín''', va ser un escritor, novelista, ensagiste, crític lliterari i autor teatral, naixcut en [[Monòver]] i mort en [[Madrit]].  

José Martínez Ruiz, més conegut pel seu seudònim d''''Azorín''', va ser un escritor, novelista, ensagiste, crític lliterari i autor teatral, naixcut en [[Monòver]] i mort en [[Madrit]].  

Va ser un dels representants més coneguts de la nomenada [[Generació del 98]] i en les seues noveles i, sobretot, en els seus ensaig (per eixemple, en la '''Ruta del señor Quijote''') es destaquen dos temes importants: el paisage espanyol i la reinterpretació dels personages clàssics de la lliteratura clàssica en una ambientació més recent i fins a contemporànea (El senyor Juan, la senyora Inés). En la seua novela '''El senyor Juan''' fa una breu referència al riu Xúquer, encara que en esta ocasió es tracta del curs alt en la Muntanya de Conca:

Va ser un dels representants més coneguts de la nomenada [[Generació del 98]] i en les seues noveles i, sobretot, en els seus ensaig (per eixemple, en la '''Ruta del señor Quijote''') és destaquen dos temes importants: el paisage espanyol i la reinterpretació dels personages clàssics de la lliteratura clàssica en una ambientació més recent i fins a contemporànea (El senyor Juan, la senyora Inés). En la seua novela '''El senyor Juan''' fa una breu referència al riu Xúquer, encara que en esta ocasió es tracta del curs alt en la Muntanya de Conca:

<div style="text-align: left; margin: 3px; font-size: 100%">

<div style="text-align: left; margin: 3px; font-size: 100%">

=== Vicente Blasco Ibáñez ===

=== Vicente Blasco Ibáñez ===

Com ya s'ha senyalat, Blasco Ibáñez ambienta alguna de les seues noveles en la contornada del Xúquer, en el curs baix d'este riu, en especial, en l'obra a que nos hem referit, ''Entre naranjos'', obra que es desenrolla en [[Alzira]] i en la que es descriu una riuada del Xúquer:

Com ya s'ha senyalat, Blasco Ibáñez ambienta alguna de les seues noveles en la contornada del Xúquer, en el curs baix d'este riu, en especial, en l'obra a que nos hem referit, ''Entre naranjos'', obra que es desenrolla en [[Alzira]] i en la que és descriu una riuada del Xúquer:

{{cita|''L'única preocupació era si plouria al mateix temps en les muntanyes de Conca. Si baixava aigua d'allà, la inundació seria cosa seriosa. I els curiosos feen esforços a poqueta nit per endevinar el color de les seues aigües, tement vore negroses, senyal cert de que venien de l'atra província'' ([[Vicente Blasco Ibáñez]])<ref>Vicente Blasco Ibáñez: ''Entre naranjos'' (1900)</ref>}}

{{cita|''L'única preocupació era si plouria al mateix temps en les muntanyes de Conca. Si baixava aigua d'allà, l'inundació seria cosa seriosa. I els curiosos feen esforços a poqueta nit per endevinar el color de les seues aigües, tement vore negroses, senyal cert de que venien de l'atra província'' ([[Vicente Blasco Ibáñez]])<ref>Vicente Blasco Ibáñez: ''Entre naranjos'' (1900)</ref>}}

== Règim fluvial ==

== Règim fluvial ==

El [[Règim fluvial|règim]] del riu en la seua capçalera és pluvio-nival ab un màxim primaveral i un cabal abundant. En el seu curs mig i baix depén més de les pluges estacionals, conseguint un màxim en la primvare d'hivern coincidint ab la "[[gota freda]]" tan característica de les terres valencianes. Com a conseqüència de les pluges torrencials ha conseguit els cabals més alts d'Espanya després de l'[[Ebre]]. Les principals [[inundació|riuades]] de la història en [[Alzira]] són:

El [[Règim fluvial|règim]] del riu en la seua capçalera és pluvio-nival en un màxim primaveral i un cabal abundant. En el seu curs mig i baix depén més de les pluges estacionals, conseguint un màxim en la primavera d'hivern coincidint en la ''[[gota freda]]'' tan característica de les terres valencianes. Com a conseqüència de les pluges torrencials ha conseguit els cabals més alts d'Espanya després de l'[[Ebre]]. Les principals [[inundació|riuades]] de l'història en [[Alzira]] són:

* [[4 de novembre]] de [[1864]]: 13.000 m&sup3;/s, coneguda com ''Riuada de Sant Carles''.

* [[4 de novembre]] de [[1864]]: 13.000 m&sup3;/s, coneguda com ''Riuada de Sant Carles''.

== Pantans ==

== Pantans ==

En la seua conca hi ha una serie de pantans dedicats a la producció d'energia hidroelèctrica, la regulació del riu per a previndre inundacions i l'aprofitament per al regadiu i el consum humà. La central nuclear de [[Cofrents]] usa les aigües del Xúquer per al refredament de la planta. A més, l'energia sobrant en hores de baix consum s'ampra per a bombar aigua al pantà de la ''Muela'' ubicat sobre la ''Muela'' de [[Cortes de Pallars]], el qual contribuïx a aumentar el potencial hidroelèctric de les centrals en el llit del propi Xúquer.

En la seua conca hi ha una serie de pantans dedicats a la producció d'energia hidroelèctrica, la regulació del riu per a previndre inundacions i l'aprofitament per al regadiu i el consum humà. La central nuclear de [[Cofrents]] usa les aigües del Xúquer per al refredament de la planta. A més, l'energia sobrant en hores de baix consum s'ampra per a bombar aigua al pantà de la ''Muela'' ubicat sobre la ''Muela'' de [[Cortes de Pallars]], el qual contribuïx a aumentar el potencial hidroelèctric de les centrals en el llit del propi Xúquer.

== Atres usos ==

== Atres usos ==

Els pantans i canals per a rec, les preses per a la producció d'hidroelectricitat o per a usos industrials (els eixemples de la central de [[Cofrents]], on les aigües del Xúquer s'utilisen per a refredar la planta termonuclear, i molts atres), l'abastiment d'aigua potable, la navegació fluvial (en els últims km i en les séquies que drenen cap a l'Albufera), la peixca fluvial (peixca deportiva) i el turisme són alguns dels usos molt importants d'este riu, el més important i usat de la [[Comunitat Valenciana]].  

Els pantans i canals per a rec, les preses per a la producció d'hidroelectricitat o per a usos industrials (els eixemples de la central de [[Cofrents]], on les aigües del Xúquer s'utilisen per a refredar la planta termonuclear, i molts atres), l'abastiment d'aigua potable, la navegació fluvial (en els últims quilómetros i en les séquies que drenen cap a l'Albufera), la peixca fluvial (peixca deportiva) i el turisme són alguns dels usos molt importants d'este riu, el més important i usat de la [[Comunitat Valenciana]].  

== Séquies o canals ==

== Séquies o canals ==

== Referències ==

== Referències ==

* {{Traduït de|es|Río_Júcar}}

{{Traduït de|es|Río_Júcar}}

[[Categoria:Riu Xúquer]]

[[Categoria:Riu Xúquer]]

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]