2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 32:
Llínea 32: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{esbos}}
{{esbos}}
L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''', '''euskera''', '''vascuence''', '''vasc''', '''èuscar''', '''vascongat''', '''linga navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos ultims termens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''', '''euskera''', '''vascuence''', '''vasc''', '''èuscar''', '''vascongat''', '''lingua navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos ultims termens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
== Introducció ==
== Introducció ==
*Els estudis efectuats per Theo Vennemann (catedratic de Llingüistica Teorica de la Universitt Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn al orige dels toponims europeus apunten que a la llengua vasca actual està relacionà en la dels habitants prehistorics d’Europa, ans de l’arribà dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a respaldar la tesis que ya a principis del sigle XIX exposava Juan Antonio Moguel en referencia a una llengua comu o families de llengúes en un tronc comu, eren les que se parlaven en tota la península Iberica i en aprt d’Europa i que estaven emparentaes en el eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no son aceptats per molts dels especialsites en llingüistica.
*Els estudis efectuats per Theo Vennemann (catedratic de Llingüistica Teorica de la Universitt Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn al orige dels toponims europeus apunten que a la llengua vasca actual està relacionà en la dels habitants prehistorics d’Europa, ans de l’arribà dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a respaldar la tesis que ya a principis del sigle XIX exposava Juan Antonio Moguel en referencia a una llengua comu o families de llengúes en un tronc comu, eren les que se parlaven en tota la península Iberica i en aprt d’Europa i que estaven emparentaes en el eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no son aceptats per molts dels especialsites en llingüistica.
== Unificacio del eusquera ==
El [[eusquera batua|eusquera unificat]] o [[eusquera batua]] (del eusquera ‘’batua’’ unificat) sigue creat a partir del any 1968, impulsat per la necesitat de proporcionar als parlants una norma unificà per al registre cult, donà la inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisacio casi des dels inicis de la lliteratura vasca, sigue en la década de 1950 quan es vullgue abordar la qüestio definitivament, per consideraro necesari si se volia garantisar la qüestio definitivament, per consideraro necessari si que volia garantizar la supervivencia del idioma. Una corrent propon utilizar com a bas el “laborta classic” de Axular com a model en la mateixa funcio que tingue el toscà en la unificacio de la [[llengua italiana]] i en les decades de 1950 i 1960, Federico Krutwig sigue el principal defensor d’este model i sigue seguit per persones com Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta acabà siguent rebujà per la majoria dels escritors i estudiosos per trovar-se massa alluntà de la base sociológica de la llengua.
En el Congres de Arantzazu, celebrat en 1968 i convocat per la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] (‘’Euskaltzaindia), s’establiren les llínees maestres de lo que despres seria el eusquera batua, que actualmente es la versio normalisà del idioma, el mes empleat en la ensenyança, l’administracio publica, els mijos de comunicacio i en la major part de la produccio escrita en eixa llengua.
Alguns critics sostenen qu el batua es una llengua artificial, com el [[esperant]], i que la seua existencia i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen el eusquera atentic, ya que la sua extensio eliminaría els diversos dialectes, que son la evolucio de la antiga llengua. No obstant, la majoria soste que el batua no es mes que la varietat destinà a ser utilisà en els ambits mes formals (com l’educacio, la televisio publica, els bolletins oficials…) i ve a complementar al rest dels dialectes, no a sustituir-los. Com el eusquera està recuperant espais en el Pais Vasc, a través del sistema educatiu i la ensenyança per a adults, molts chiquets heu han depres com a llengua propia.
== Dialectes ==
[[Image:Dialectesdelvasc.svg|thumb|right|200px|Mapa dialectal del eusquera.]]
El eusquera es una llengua prou dialectalisà arribant al punt de qeu certs llingüistes la consideren un grup de diferents llengües. Actualment el idioma està unificat pel [[eusquera batua]].
Els seus dialectes son:
*[[Dialecte viscaí]]
*[[Dialecte guipuscoà]]
*[[Dialecte Alt navarro]]
*[[Dialecte Baix navarro]]
*[[Dialecte labortà]]
*[[Dialecte Suletí]]
*[[Dialecte Roncalés]] †
[[Categoria:Idiomes]]
[[Categoria:Idiomes]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües d'Espanya]]
[[Categoria:Llengües de França]]