Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | {{esbos}}
| |
| {{Infobox_pobles | | {{Infobox_pobles |
| |image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]] | | |image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]] |
− | |image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la comunitat.png|95px]] | + | |image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]] |
| |nom = Alacant | | |nom = Alacant |
− | |image_escut = [[Image:Escut_Alacant.jpg|40px]] | + | |image_escut = [[Image:Escut_Alacant.svg|60px]] |
| |país = [[Espanya]] | | |país = [[Espanya]] |
| |comunitat = [[Comunitat Valenciana]] | | |comunitat = [[Comunitat Valenciana]] |
Llínea 34: |
Llínea 33: |
| | | |
| El terme municipal abarca poc més de 200 km² i destaque com màxima elevació els 1.208 m del [[Cabeçó d'Or]]. També n'hi han monts de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraya, Mediana, Fontcalent (426 m), Sanç i els Talls, que separen Alacant de les comarques del Vinalopó. Estes elevacions són formacions compostes per materials [[calcàreu|calcàreus]], [[marga]]s i [[arenisca]]s. Respecte a l'hidrografia cap senyalar les conques del riu [[Monegre]] o Sec i de la [[Rambla de les Ovelles]]. Destaca també l'[[Illa de Tabarca]], enfront del cap de [[Santa Pola]] i que forma part del municipi. | | El terme municipal abarca poc més de 200 km² i destaque com màxima elevació els 1.208 m del [[Cabeçó d'Or]]. També n'hi han monts de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraya, Mediana, Fontcalent (426 m), Sanç i els Talls, que separen Alacant de les comarques del Vinalopó. Estes elevacions són formacions compostes per materials [[calcàreu|calcàreus]], [[marga]]s i [[arenisca]]s. Respecte a l'hidrografia cap senyalar les conques del riu [[Monegre]] o Sec i de la [[Rambla de les Ovelles]]. Destaca també l'[[Illa de Tabarca]], enfront del cap de [[Santa Pola]] i que forma part del municipi. |
− | {{VT|Organisació polític-administrativa d'Alacant}}
| |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
Llínea 90: |
Llínea 88: |
| En l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola]], el bando sublevat fracassà en un intent de posar sege a la ciutat des d'Oriola i atres poblacions de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. Un atre succés important va ser lo fusilament del dirigent falangista [[José Antonio Primo de Rivera]], que es trobava pres en Alacant, el [[20 de novembre]] de [[1936]]. | | En l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola]], el bando sublevat fracassà en un intent de posar sege a la ciutat des d'Oriola i atres poblacions de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. Un atre succés important va ser lo fusilament del dirigent falangista [[José Antonio Primo de Rivera]], que es trobava pres en Alacant, el [[20 de novembre]] de [[1936]]. |
| | | |
− | La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el Mercat Central. Molts historiadors actuals{{sensereferències}} sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]]. | + | La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el Mercat Central. Molts historiadors actuals sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]]. |
| | | |
| | | |
Llínea 210: |
Llínea 208: |
| | | |
| | | |
− | [[Image:Alacant-barris.png|thumb|400px|Barris i zones d'Alacant]] | + | [[Image:Alicante-barrios.png|thumb|400px|Barris i zones d'Alacant]] |
| | | |
| {| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5" | | {| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5" |
Llínea 311: |
Llínea 309: |
| | | |
| == Patrimoni històric-artístic d'Alacant == | | == Patrimoni històric-artístic d'Alacant == |
− | {{VT|Museus d'Alacant}}
| + | |
− | [[Image:Mercat_d'_Alacant.jpg|thumb|right|Mercat central d'Abastiments d'Alacant|250px]]
| |
− | [[Image:Esplanada d'Espanya.jpg|thumb|right|Esplanada d'Espanya|250px]]
| |
| * '''[[basílica de Santa Maria (Alacant)|Basílica de Santa Maria]]''' (s. XIV-XVI). Construïda en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], va ser alçada sobre una antiga mesquita i es tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil [[rococó]], i la seua portada, d'estil [[barroc]], abdós del sigle XVIII. | | * '''[[basílica de Santa Maria (Alacant)|Basílica de Santa Maria]]''' (s. XIV-XVI). Construïda en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], va ser alçada sobre una antiga mesquita i es tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil [[rococó]], i la seua portada, d'estil [[barroc]], abdós del sigle XVIII. |
| * '''[[Co-Sèu de Sant Nicolau de Bari]]''' (s. XV-XVII). Edificada també sobre les restes d'una atra mesquita, és d'estil [[arquitectura del Renaiximent|renaixentista]] [[ferrerià]]. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció se realisà entre [[1616]] i [[1662]], encara que el seu claustre, més antic, data del sigle XV. Va ser elevada com [[Co-Sèu]] en [[1959]], compartint la sèu catedralícia en la Santa Iglésia catedral del Salvador d'[[Oriola]]. | | * '''[[Co-Sèu de Sant Nicolau de Bari]]''' (s. XV-XVII). Edificada també sobre les restes d'una atra mesquita, és d'estil [[arquitectura del Renaiximent|renaixentista]] [[ferrerià]]. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció se realisà entre [[1616]] i [[1662]], encara que el seu claustre, més antic, data del sigle XV. Va ser elevada com [[Co-Sèu]] en [[1959]], compartint la sèu catedralícia en la Santa Iglésia catedral del Salvador d'[[Oriola]]. |
Llínea 331: |
Llínea 327: |
| | | |
| Ademés, en l'[[Albufereta]] se troben els restos arqueològics de la ciutat [[iber]]-[[imperi romà|romana]] de [[Lucentum]], que data dels sigles [[sigle IV adC|IV adC]] al [[sigle III|III dC]]. | | Ademés, en l'[[Albufereta]] se troben els restos arqueològics de la ciutat [[iber]]-[[imperi romà|romana]] de [[Lucentum]], que data dels sigles [[sigle IV adC|IV adC]] al [[sigle III|III dC]]. |
− |
| |
| | | |
| | | |
| == Festes == | | == Festes == |
| === Fogueres de Sant Joan === | | === Fogueres de Sant Joan === |
− | {{AP|Fogueres de Sant Joan}}
| + | |
| [[Image:Foguera_carolines_altes_2006_alacant.jpg|thumb|200px|Vista general d'una Foguera a Alacant]] | | [[Image:Foguera_carolines_altes_2006_alacant.jpg|thumb|200px|Vista general d'una Foguera a Alacant]] |
| Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps. | | Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps. |
Llínea 353: |
Llínea 348: |
| | | |
| === Santa Faç === | | === Santa Faç === |
− | {{AP|Monasteri de la Santa Faç (Alacant)}}
| + | |
| És una [[romeria]] de huit quilómetros, en cinc sigles d'antiguetat, que comença en la Co-Sèu de Sant Nicolau i acaba en lo monasteri de la Santa Faç, on es venera un reliquiari que conté un tros de tela en les marques de la faç de Crist. Esta relíquia va ser portada pel sacerdot de Sant Joan, Mossén Pere Mena en el segle XV. Se celebra el segon dijous després de [[Semana Santa]], i solen participar més de 300.000 persones. | | És una [[romeria]] de huit quilómetros, en cinc sigles d'antiguetat, que comença en la Co-Sèu de Sant Nicolau i acaba en lo monasteri de la Santa Faç, on es venera un reliquiari que conté un tros de tela en les marques de la faç de Crist. Esta relíquia va ser portada pel sacerdot de Sant Joan, Mossén Pere Mena en el segle XV. Se celebra el segon dijous després de [[Semana Santa]], i solen participar més de 300.000 persones. |
− |
| |
| | | |
| | | |
Llínea 364: |
Llínea 358: |
| | | |
| Des de [[1993]] està la [http://www.morosycristianosdealicante.com/ ''Federació Alacantina de Moros i Cristians'']. El seu objectiu és conseguir metes conjuntes a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes. | | Des de [[1993]] està la [http://www.morosycristianosdealicante.com/ ''Federació Alacantina de Moros i Cristians'']. El seu objectiu és conseguir metes conjuntes a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes. |
− |
| |
− |
| |
| | | |
| | | |
Llínea 408: |
Llínea 400: |
| | | |
| == Veja-se també == | | == Veja-se també == |
− | * '''[[:Categoria:Alacant]]'''
| |
| * [[Escut d'Alacant]] | | * [[Escut d'Alacant]] |
| * [[Aeroport Internacional d'Alacant]] | | * [[Aeroport Internacional d'Alacant]] |
Llínea 416: |
Llínea 407: |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | {{commons|Alacant}}
| + | |
− | {{wikiquote|Alacant}}
| |
| * [http://es.wikipedia.org/wiki/Alicante Artícul original en Wikipedia en espanyol] | | * [http://es.wikipedia.org/wiki/Alicante Artícul original en Wikipedia en espanyol] |
| * [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant ] | | * [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant ] |