| Durant el regnat de [[Jaume I]], tingué lloc la conquista de [[Mallorca]] i del [[Regne de Valéncia]], a lo llarc de la primera mitat del [[sigle XIII]]. Culminada la conquista del antic regne de [[Dénia]] fins a [[Biar]], llímit acordat en el tractat de Caçorla, les terres valencianes no foren incorporades a Catalunya o Aragó, sino que constituïren un nou regne, el de Valéncia, degut a la seua identitat musulmana preexistent, que adquiria Corts pròpies, Furs propis <ref>Vore els [[Furs de Valéncia]]</ref>, moneda pròpia <ref>Vore [[Diner Valencià]]</ref>, eixèrcit propi integrat per milícies, en Pere IV el Cerimoniós i bandera pròpia que era escoltada per una companyia nomenada el [[Centenar de la Ploma]]<ref>Vore [[Real Senyera Coronada]]</ref>. Aixina mateix, despuix de la mort del Conquistador, el seu testament donaria lloc al [[Regne de Mallorca]], que heretava son fill Jaume i que incloïa les illes Balears, els comtats de [[Roselló]] i [[Sardenya]] i el senyoriu de [[Montpellier]]. Este regne de Mallorca resultaria políticament molt inestable i seria finalment anexionat nova i definitivament a la Corona per [[Pere el Cerimoniós]]. | | Durant el regnat de [[Jaume I]], tingué lloc la conquista de [[Mallorca]] i del [[Regne de Valéncia]], a lo llarc de la primera mitat del [[sigle XIII]]. Culminada la conquista del antic regne de [[Dénia]] fins a [[Biar]], llímit acordat en el tractat de Caçorla, les terres valencianes no foren incorporades a Catalunya o Aragó, sino que constituïren un nou regne, el de Valéncia, degut a la seua identitat musulmana preexistent, que adquiria Corts pròpies, Furs propis <ref>Vore els [[Furs de Valéncia]]</ref>, moneda pròpia <ref>Vore [[Diner Valencià]]</ref>, eixèrcit propi integrat per milícies, en Pere IV el Cerimoniós i bandera pròpia que era escoltada per una companyia nomenada el [[Centenar de la Ploma]]<ref>Vore [[Real Senyera Coronada]]</ref>. Aixina mateix, despuix de la mort del Conquistador, el seu testament donaria lloc al [[Regne de Mallorca]], que heretava son fill Jaume i que incloïa les illes Balears, els comtats de [[Roselló]] i [[Sardenya]] i el senyoriu de [[Montpellier]]. Este regne de Mallorca resultaria políticament molt inestable i seria finalment anexionat nova i definitivament a la Corona per [[Pere el Cerimoniós]]. |
− | Des de finals del [[sigle XIII]] s'inicia també l'expansió de la Corona pel Mediterràneu. [[Jaume II]] retingué el domini conseguit per Pere III d'Aragó de la corona de [[Sicília]], encara que fins al [[sigle XV]] se mantindria baix el domini d'una rama secundària de la dinastia. També Jaume II va rebre l'investidura de [[Sardenya]], que conquistaria en [[1324]] i supondria un dur esforç de domini a lo llarc dels anys següents. Aixina mateix, prolongà cap al sur els llímits del regne de Valéncia, que per mig de la Sentència Arbitral de Torelles alcançarien els llímits definitius. | + | Des de finals del [[sigle XIII]] s'inicia també l'expansió de la Corona pel Mediterràneu. [[Jaume II]] retingué el domini conseguit per Pere III d'Aragó de la corona de [[Sicília]], encara que fins al [[sigle XV]] se mantindria baix el domini d'una rama secundària de la dinastia. També Jaume II va rebre l'investidura de [[Sardenya]], que conquistaria en l'any [[1324]] i supondria un dur esforç de domini a lo llarc dels anys següents. Aixina mateix, prolongà cap al sur els llímits del regne de Valéncia, que per mig de la Sentència Arbitral de Torelles alcançarien els llímits definitius. |
| Es crea el [[Llibre del Consolat de Mar]], un còdic de costums marítimes. Ademés, se funden diverses companyies marítimes, com les grans [[companyies aragoneses]] (''Magnas Societas Cathalanorum''), gràcies a les quals, en [[1380]] se conquistarien territoris com els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopàtria]], que quedarien baix la sobirania de Pere el Cerimoniós durant cert temps. | | Es crea el [[Llibre del Consolat de Mar]], un còdic de costums marítimes. Ademés, se funden diverses companyies marítimes, com les grans [[companyies aragoneses]] (''Magnas Societas Cathalanorum''), gràcies a les quals, en [[1380]] se conquistarien territoris com els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopàtria]], que quedarien baix la sobirania de Pere el Cerimoniós durant cert temps. |