Canvis

[[Image:ConstCATMonso1535.png|thumb|right|Constitucions catalanes basades en els antics [[Usatges de Barcelona]].]]

[[Image:ConstCATMonso1535.png|thumb|right|Constitucions catalanes basades en els antics [[Usatges de Barcelona]].]]

L'integració dels territoris de la Corona d'Aragó en la nova monarquia estigué marcada pel poder hegemònic de [[Castella]] en l'interior de la Corona. La seua articulació tingué lloc fonamentalment a través de dos institucions: el Consell d'Aragó i el virrei. El Consell Suprem d'Aragó era un orgue consultiu de la corona creat en [[1494]], a arrel d'una reforma en la Cancilleria Real realisada per [[Ferrando el Catòlic]], que des de [[1522]] estaria integrada per un vicecanciller i sis regents, dos per a el regne d'Aragó, des per al [[Regne de Valéncia]] i dos per als comtats Catalans, [[Mallorca]] i [[Sardenya]]. Per la seua part, els virreis assumiren funcions militars, administratives, judicials i financeres.

L'integració dels territoris de la Corona d'Aragó en la nova monarquia estigué marcada pel poder hegemònic de [[Castella]] en l'interior de la Corona. La seua articulació tingué lloc fonamentalment a través de dos institucions: el Consell d'Aragó i el virrei. El Consell Suprem d'Aragó era un orgue consultiu de la corona creat en l'any [[1494]], a arrel d'una reforma en la Cancilleria Real realisada per [[Ferrando el Catòlic]], que des de [[1522]] estaria integrada per un vicecanciller i sis regents, dos per a el regne d'Aragó, des per al [[Regne de Valéncia]] i dos per als comtats Catalans, [[Mallorca]] i [[Sardenya]]. Per la seua part, els virreis assumiren funcions militars, administratives, judicials i financeres.

Els conflictes que varen succeir a lo llarc dels sigles moderns, fins a la [[Guerra de Successió]]. En [[1521]] tenien lloc les [[Germanies]], un moviment sorgit en Valéncia entre la incipient burguesia que se va estendre fins a l'any [[1523]]. En Mallorca tingué lloc en els mateixos anys atre moviment similar, dirigit per [[Joanot Colom]]. La derrota final dels agermanats supongué una forta repressió i la reafirmació del domini senyorial. Ya durant el regnat de [[Felip II]], tingué lloc la prohibició dels súbdits de la Corona d'Aragó d'estudiar en el estranger, front al risc de contagi calviniste. Aixina mateix, en [[1569]], tots els diputats de la [[Generalitat de Catalunya]] eren empresonats baix la acusació d'heregia, en el marc de la disputa pel pagament de l'impost de l'excusat. En [[1591]], tingueren lloc les [[Alteracions d'Aragó]], produïdes quan l'ex-secretari del rei, Antonio Pérez, condenat per la mort del secretari d'En [[Joan d'Àustria]], se refugià en Aragó i el monarca va transgredir tots els privilegis aragonesos per a apressa-ho i inclús va fer eixecutar al [[Justícia Major d'Aragó]].

Els conflictes que varen succeir a lo llarc dels sigles moderns, fins a la [[Guerra de Successió]]. En l'any [[1521]] tenien lloc les [[Germanies]], un moviment sorgit en Valéncia entre la incipient burguesia que se va estendre fins a l'any [[1523]]. En Mallorca tingué lloc en els mateixos anys atre moviment similar, dirigit per [[Joanot Colom]]. La derrota final dels agermanats supongué una forta repressió i la reafirmació del domini senyorial. Ya durant el regnat de [[Felip II]], tingué lloc la prohibició dels súbdits de la Corona d'Aragó d'estudiar en el estranger, front al risc de contagi calviniste. Aixina mateix, en [[1569]], tots els diputats de la [[Generalitat de Catalunya]] eren empresonats baix la acusació d'heregia, en el marc de la disputa pel pagament de l'impost de l'excusat. En [[1591]], tingueren lloc les [[Alteracions d'Aragó]], produïdes quan l'ex-secretari del rei, Antonio Pérez, condenat per la mort del secretari d'En [[Joan d'Àustria]], se refugià en Aragó i el monarca va transgredir tots els privilegis aragonesos per a apressa-ho i inclús va fer eixecutar al [[Justícia Major d'Aragó]].

Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Despuix d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors  i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites.

Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Despuix d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en l'any [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors  i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites.

== Vore també ==

== Vore també ==